Aquest octubre, arran dels fets del referèndum i la proclamació de la República Catalana, ciutats com Manresa, Figueres, Girona o Sabadell han despenjat definitivament la bandera espanyola de la façana dels seus ajuntaments. Alguns ho fan com a resposta a la violència i la repressió de l’Estat espanyol; d’altres simplement perquè reconeixen la República Catalana i veuen “lògica” la retirada d’un símbol que entenen que és d’un altre país.
A Berga, en canvi, la bandera espanyola i la ciutat van partir peres fa temps. Cal remuntar fins a finals del primer mandat de Jaume Farguell com a alcalde per entendre la retirada de la bandera de la façana consistorial. L’11 de Setembre de 1982, coincidint amb la Diada de Catalunya, el govern de Farguell va decidir que només penjaria la bandera catalana al balcó. En aquella època –i fins a finals del mandat passat-, les banderes s’hissaven per festes, i fins aleshores l’espanyola sempre havia acompanyat la senyera des que Farguell es va convertir en el primer alcalde escollit democràticament a la capital del Berguedà (1979).
El cas és que en aquella ocasió, l’any 82, l’Ajuntament va decidir posar la senyera al balcó, i no pas en els pals que hi havia a la segona planta, que era on se solia hissar. Els pals van quedar buits. La mesura va cridar l’atenció als comandants de la Guàrdia Civil, que van ordenar la retirada de la senyera del balcó. Els agents van anar a l’Ajuntament a treure-la, però no hi va haver cap gran escàndol. Farguell explica que no va voler “muntar un espectacle” i va fer que un funcionari esperés els agents a la porta per entregar-los la bandera. Però el cas no va acabar aquí.
Mai més
La resposta no va ser immediata, però tampoc es va fer esperar massa. Arribaria a principis de la següent legislatura, entre l’any 83 i 85. I el que va néixer com una mesura reivindicativa ha acabat convertint-se en una realitat permanent: la bandera espanyola no es penjaria a la façana de l’Ajuntament mai més. “No volien sopa? Doncs au. Dues tasses”, bromeja l’aleshores batlle. Farguell relata que els primers anys van ser quan hi va haver més pressions per tornar a penjar la bandera. El cas és que el consistori resistiria i l’únic símbol que durant anys va acompanyar la senyera en cada festa va ser la bandera d’Europa. “Sempre ens ha agradat fixar-nos en els europeus i, per això, vam creure oportú penjar-li”, diu Farguell.
Acompanyada per la europea o no, el que va prevaldre en les legislatures posteriors va ser la senyera. Agustí Ferrer, altre cop Farguell, Josep Maria Badia, Josep Xoy, Ramon Camps, Juli Gendrau i Montse Venturós. Ni rastre de la bandera espanyola en cap dels seus mandats. Les pressions inicials es van anar apaivagant i el cert és que l’absència de la bandera espanyola fa dècades que ha deixat de cridar l’atenció en la majoria de berguedans.
Mocions fracassades
En els primers anys de segle XXI, hi ha registrades diverses mocions dels regidors del PP on demanaven que es tornés a col·locar la bandera estatal a la façana i a la sala de plens. Primer ho exigia Ramir Ribera i més tard ho faria Josep Saña, que acabaria desvinculant-se el partit per “discrepàncies ideològiques”. Però els governs de Xoy, Camps i Gendrau no van cedir. Els populars sempre han estat minoria a Berga i les mocions presentades en aquesta línia acabaven quedant com anècdotes recollides en les actes plenàries.
A més, l’any 2008, a principis de l’etapa de Juli Gendrau al capdavant de l’Ajuntament, el ple va aprovar una moció que permetia col·locar l’estelada al balcó per la Diada per commemorar el centenari d’aquest símbol. L’any següent, el 2009, l’Ajuntament va aprovar la moció de l’ANC Penja-la i no la despengis fins la independència per tal d’hissar l’estelada a la façana i no treure-la fins que el país fos independent.
Des d’aleshores, l’estelada ha lluït al consistori, excepte en comptades eleccions, on la Junta Electoral ordena als ajuntaments que treguin qualsevol bandera. L’any 2015, en les darreres municipals, l’alcalde Gendrau va preferir retirar-la “per no forçar la situació”. Això sí: malgrat que l’estelada es va treure del balcó, se’n van col·locar dues de gegants al costat de la façana del consistori.
La CUP va guanyar les eleccions i el nou govern municipal va decidir col·locar al balcó l’estelada vermella, com a símbol independentista i revolucionari.
L’estelada, als jutjats
En les eleccions autonòmiques i generals del 2016, amb la CUP ja al govern, Venturós es va negar a efectuar la retirada provisional que va tornar a ordenar la Junta Electoral. L’alcaldessa es basava en l’acord plenari de l’any 2009, i tot plegat va propiciar les polèmiques i conegudes citacions judicials i la posterior detenció per desobediència.
Sigui com sigui, en aquest darrers anys, la realitat ha canviat tant que el que es posava (i es posa) en debat no era l’absència de la bandera espanyola, sinó la presència de l’estelada. No és estrany: són més de 30 anys sense rastre del símbol estatal a la façana del consistori.
