L’Aquí Berguedà i l’Arxiu Comarcal del Berguedà van dedicar el calendari del 2014 a la figura de Josep Maria Casals ‘Casalets’, que ha mort aquest divendres al matí, a Berga, als 93 anys. Aquesta és la biografia que va escriure el director de l’Arxiu Comarcal, Xavier Pedrals Costa, pel calendari del 2014:
Josep Maria Casals, Casalets, va néixer a Berga el 1924. Des de molt jove, ha estat proverbial la seva presència a les entitats cíviques berguedanes, destacadament al Club d’Escacs i a la Colla Sardanista Cim d’Estela, però també al teatre, amb La Farsa; als Elois; als Reis, i en algunes entitats esportives: l’Handbol Berga, el Club Esportiu (futbol) i especialment el Bàsquet Berga. La riquesa de les situacions i anècdotes que ha viscut podrien omplir tants llibres com exposicions podrien muntar-se amb els materials que ha sabut conservar.
L’Ajuntament, per agrair la seva dedicació, li va atorgar el primer premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular el 1981. Amb el premi, la Corporació volia “reconèixer el treball personal i desinteressat, realitzat en entitats i organitzacions que lluiten pel desenvolupament cultural de la població”. Aquell reconeixement no va ser per a Casals la fi del camí, sinó un encoratjament en el seu itinerari, que ha seguit fins avui mateix. Algunes d’aquestes entitats l’han tingut com a fundador, i fins i tot com a president, tot i que, per la seva modèstia, ha evitat tant com ha pogut qualsevol mena de protagonisme, preferint col·laborar a presidir o dirigir.
Amb una total coherència amb el seu sentit de la ciutadania, en Josep M. Casals va donar a Berga bona part dels materials que ha anat col·leccionant al llarg de més de mig segle, referents sempre a la vida de la ciutat, entre els quals la col·lecció de signatures, que és una de les més característiques. Aplega personalitats vinculades a qualsevol camp: escriptors, pintors, actors de cinema, de teatre, músics, cantants, etc., tots els berguedans que han destacat en qualsevol activitat i també els forans que han estat vinculats d’una manera o altra amb la ciutat.
Els materials recollits han estat la base de diverses exposicions, algunes produïdes per l’Arxiu Comarcal i especialment remarcables, com Els escacs: col·lecció de signatures, Autògrafs, 1956: un any prodigiós i Visions: la Patum, Patrimoni de la Humanitat, sota la mirada de J. M. Casals. També va col·laborar amb la seva documentació en exposicions de gran format, com les dedicades als 75 anys del Club d’Esquí o als 50 de la Colla Sardanista Cim d’Estela, entre altres.
Del seu treball a les entitats, en queda la tasca feta, que és molta, el caliu que sempre ha sabut donar, els programes, els cartells… i un munt de signatures dels protagonistes de la vida cívica berguedana, així com un remarcable fons fotogràfic.
Aquest fons fotogràfic es conservat també a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, i és d’on provenen les imatges del calendari d’enguany. No s’ha de cercar en les seves fotografies la creació artística ni la professionalitat, no és el cas. Hi trobareu el bategar de la vida cívica, de les entitats, del jovent. També el testimoni de la seva presència en moltes iniciatives, de les que recull sovint l’única imatge conservada. La càmera ha estat per a ell un apèndix del seu bloc de notes.
Molts fotògrafs tenen una actitud únicament d’observadors davant de la vida i del món; ell, no: s’implica en totes les activitats i, en conseqüència, surt sovint a les fotos. La fotografia no és la seva activitat principal, li serveix per reflectir la vida que viu amb els altres. Per això, en la seva temàtica hi ha moltes persones i poquíssims paisatges sense gent.
Com es pot veure en aquest escrit, el gest de Josep M. Casals de donar a la ciutat les seves col·leccions respon a una actitud coherent amb la seva llarga trajectòria de servei, i també és una manera eficaç d’assegurar-ne tant la conservació com la utilitat pública.
Es podria dir, que durant molts anys, a Berga, hi ha hagut poques activitats ciutadanes sense la presència del Josep M. Casals, que, a més, solia fer una fotografia de l’acte i recollia les signatures del protagonista i del públic assistent; avui, vorejant ja els noranta anys, encara ho fa. Aquest calendari és una selecció dels seus apunts fotogràfics i un petit homenatge a la seva generosa actitud cívica.
