Dolors González va néixer fa 62 anys a la Campana, un petit poble de Sevilla. Des dels 8 anys viu a Catalunya però no va ser fins l’any 92 que es va traslladar a Saldes, on va ser alcaldessa des del 2007 fins el 2015. Actualment és regidora a l’oposició.
Es considera catalana, però no defensa la independència perquè “ningú m’ha convençut per fer-ho”. Després de més d’una dècada treballant a l’Ajuntament saldenc, actualment és a l’atur. Malgrat tot, tal com va fer en les autonòmiques del 2015, aquest 21 de desembre tornarà a representar el Berguedà en la candidatura del PSC per Barcelona. És la número 66 de la llista que encapçala Miquel Iceta.
Amb vostè a les llistes, el PSC va aterrar a Saldes per aconseguir 3 regidors, l’any 2003, i aconseguir la majoria de 4 regidors que li permetia governar entre el 2007 i el 2015. Com s’ho va fer?
Allà sempre hi havia guanyat Convergència, però l’alcalde anterior no havia fet les coses gaire bé. La gent del poble el va voler fer fora del govern i va votar l’altra força, on jo era la cap de llista. Suposo que també van valorar la bona feina que havia fet en el mandat anterior.
En les darrers eleccions, per això, l’escenari va canviar i van perdre la vara. S’ho esperava?
Sí. Ja ho veia venir. Hi havia moviment en l’entorn de l’ANC des de feia temps i, en ser un poble petit, ja et pots imaginar una mica per on aniran els trets abans de les eleccions.
Van ser complicats els darrers anys de govern, amb l’inici del procés?
No t’ho pensis. Jo mai vaig posar cap entrebanc a l’ANC i sempre van tenir les portes obertes del consistori. Pel 9-N, per exemple, el cap de l’oposició i jo vam buscar la fórmula legal per deixar-los el local.
I se la va qüestionar per això?
Sí, la gent del poble.
Gent que la votava per ser socialista?
Jo no m’he sentit mai votada per ser socialista. La gent em va escollir perquè volia un canvi, no pas pel partit que representava. Però després del 9-N, fins i tot l’ANC em va retreure que no em posicionés a favor de la independència, després d’haver-los cedit el local. Nosaltres només vam buscar la fórmula per deixar votar la gent.
I per l’1-O hagués fet el mateix?
Suposo que sí: buscar la legalitat per deixar votar qui ho volgués fer.
Què li va semblar l’1-O?
No em va agradar com es va organitzar ni les càrregues que hi va haver, però tampoc em va agradar la DUI ni el 155.
El 155 ha estat instaurat amb el suport del PSOE.
Sí, però dins del partit hi ha aquesta diversitat d’opinions. Busquem consens davant diferents punts de vista.
Però el 155 és una mesura que afecta tots els sectors de la societat. Com encaixa aquesta diversitat en un tema tan delicat?
Hi ha gent que, com jo, pensa que no s’havia d’aplicar, però també hi ha altra gent que defensa que ha estat relativament curt. De seguida es van convocar eleccions. Podia haver estat molt més llarg.
O no haver estat.
Sí, però abans que s’apliqués l’article el senyor Puigdemont també podria haver actuat d’una altra manera.
Com?
Quan es deia que convocaria eleccions sense proclamar la República, vaig pensar: Chapeau. Hagués estat el més sensat.
I les eleccions haguessin arreglat el conflicte polític?
No ho crec, perquè les enquestes continuen donant uns resultats força similars als que hi havia fins ara. Però almenys, amb eleccions però sense República, la gent s’hagués adonat que les coses no s’havien fet bé.
Vostè sempre s’ha dedicat molt a temes socials. Com porta això de ser en un partit on hi ha un cap de llista homosexual i un número 3 que no concep el matrimoni homosexual?
És una mostra més de la diversitat que hi ha al partit i de la voluntat integradora que tenim. El diàleg i el consens davant de punts de vista diferents és bo. Al partit també hi ha gent que és més del PSOE i d’altres més catalanistes i nacionalistes, per exemple.
I vostè, en quin cantó està?
És complicat. Jo soc nascuda a Andalusia però visc aquí des de fa molt temps. Em sento molt catalana, però no m’agraden els nacionalismes. El PP és el nacionalisme espanyol i no defenso gens la seva posició. A l’altre bàndol, els independentistes tampoc m’han convençut mai. Els extrems no funcionen, per això m’agrada el Partit Socialista.
És complicat ser socialista al Berguedà?
Molt. Estem sotmesos a múltiples pressions.
A què es refereix?
Se’ns posa constantment entre l’espasa i la paret. O ets independentista o ets del PP. Se m’ha arribat a dir que soc fatxa, i això m’ofèn molt. He tingut la meva família a la presó en època franquista.
I acabem parlant de futur. L’independentisme mantindrà la majoria?
No en tinc ni idea. No ens podem basar en les enquestes.
Seria bo que la perdés?
Si serveix perquè es calmin i comencin a dialogar, sí.
