Lluís Vall té 27 anys, va néixer a Avinyó (Bages) però des dels 21 viu a Gironella per motius personals. La seva carrera política va començar al poble on va néixer on va ser regidor durant la passada legislatura. En l’actual, ja a Gironella, és regidor de l’equip de govern gironellenc i assumeix les carpetes de Cultura, Festes, Patrimoni i Comunicació i TIC.
Ara, amb només 27 anys però amb una experiència notable en política municipal, afronta la seva primera experiència en una llista electoral d’àmbit parlamentari. És el número 50 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont al capdavant.
Com va ser l’entrada a la llista?
Va venir gairebé sense voler-ho. Inicialment el PDeCAT va plantejar a ERC una llista conjunta. Més tard, al rebre la negativa d’Esquerra, es va començar a treballar en llistes del PDeCAT i es comencen a convocar les assembles territorials on tothom s’hi podia presentar.
I vostè s’hi presenta. Per què?
No ho havia fet mai, però tenia ganes de provar-ho. Ho vaig parlar amb la meva parella i em va animar a fer-ho. Va ser tot molt ràpid, però ha estat una gran decisió.
Va ser el més votat a l’assemblea territorial. S’ho esperaves?
No. Va ser tota una sorpresa. No m’havia presentat mai en una llista al Berguedà i ser el més votat volia dir que era la persona de la comarca que aniria més ben posicionada a les llistes definitives. Aleshores em tocava entre el lloc 12 i el 25 de Barcelona, però al cap de pocs dies el President va plantejar una llista oberta al marge del PDeCAT i vam fer un pas al costat.
Va ser dur aquest moment?
No, en absolut. Tots els càrrecs del PDeCAT assumim que el més probable és que no anem a la llista. Ho entenem i ho assumim. En aquest sentit, som com militars: si el President es pronuncia i demana un gest com aquest, l’afrontem i punt. Suposo que dins el partit hi deu haver gent més recelosa, però en el meu cas no.
Al final, però, ha acabat entrant a la llista.
Sí. Estava treballant i rebo una trucada des de Brussel·les on em diuen que el President vol que sigui a la seva llista. En aquell moment, no em diuen en quina posició és, però em confirmen que hi seré. El lloc 50 acaba sent simbòlic, però el veig com un reconeixement a la feina al govern de Gironella com a regidor.
Com està vivint l’experiència?
Amb molta intensitat. Les campanyes a nivell municipal són molt intenses però molt properes. En aquest cas, el que canvia, sobretot, és la magnitud. Cada membre de la llista té una agenda personalitzada i molt atapeïda. Cadascuna de les persones que som a la llista assistim a actes d’arreu del país. Només al Berguedà, n’hem fet 14. I, a banda, hem anat dues vegades a Brussel·les, a reunir-nos amb el President.
Ha pogut parlar amb ell?
Sí. Li vaig dir que, al Berguedà, faríem tot el possible perquè la seva legitimitat surti reforçada i, en aquest sentit, jo faré tot el que estigui en les meves mans per aconseguir-ho. Ell no ha deixat mai de fer de President. Per tant, si de President ja en tenim un –i està reconegut com a tal-, el que cal és tornar-lo a votar.
Com ha vist Puigdemont?
Ell ens dona una imatge de fortalesa i molta serenor. Ens diu que tot el que s’està fent arreu del país és una qüestió de dignitat. A diferència del que pensen molts, ell no ha deixat mai d’exercir com a President. A banda de les moltes entrevistes que està concedint, no para de fer acció internacional.
Amb quin objectiu?
Està demostrant que té un reconeixement internacional indubtable. Està parlant amb persones que l’entenen i li donen suport però no s’han posicionat ni ho faran mai prèviament davant un conflicte. Ara bé, si el President no surt reforçat d’aquestes eleccions del 21-D, tots aquests agents internacionals que ara li donen suport es despenjaran perquè no tindran la certesa que Catalunya camina cap al país que defensa Puigdemont.
Pel que diu, Puigdemont dedica molts esforços a parlar amb agents internacionals, però Europa, de moment, no ha donat cap indici de suport a Catalunya. Per què?
Europa és una gran empresa. En tot aquest procés, hi ha molts interessos econòmics darrera. Espanya és un país deficitari per a la Unió Europea i Catalunya és una de les comunitats autònomes més riques d’Espanya. I no només això, sinó que Catalunya aguanta moltes de les economies deficitàries que hi ha a la resta de comunitats autònomes. La independència de Catalunya estarà generant un país més pobre per a la Unió Europea, i és normal que no es pronunciï encara.
I què farà que Europa es posicioni, segons vostè?
El dia que hi hagi una ruptura reconeguda per tothom, ho farà. A Bèlgica, hi ha els flamencs en una situació similar; i a Itàlia, els llombards. Europa tem que acabi sent una unió de petits estats, però si l’independentisme torna a guanyar no podrà donar l’esquena a la realitat.
I a Madrid? Què passarà si guanya Junts per Catalunya?
El President ens ho ha deixat molt clar. Junts per Catalunya no vol un altre referèndum perquè el 21-D ha de ser una segona volta de l’1-O. Si guanyem, Carles Puigdemont s’asseurà en una taula de Madrid, sense escarnis, per negociar com comencem a treballar en la doble legalitat i en la República catalana.
Però això Madrid no ho vol. El PP ha dit insistentment que no hi ha diàleg possible per acordar la independència.
Una de les coses que s’està posant en dubte és precisament això: si Madrid acceptarà o no el resultat de les eleccions. Tots els partits independentistes acatem la normativa d’una llei electoral espanyola amb aquesta condició: el govern espanyol està obligat a acatar el resultat. Si no l’accepten, hauran de succeir més coses, no només a nivell d’Espanya, sinó a escala més gran.
I si l’independentisme perd la majoria?
Si això passa, els partits independentistes s’han de posar a treballar immediatament en una campanya molt explicativa sobre el futur. Caldrà pedagogia per informar bé a la gent del que ha de ser un nou país. Potser fins ara n’he trobat a faltar una mica. Per tant, en cal més, encara més.
I perquè creu que el votant independentista ha de votar Junts per Catalunya, i no Esquerra Republicana o la CUP?
Madrid no tem a cap altra persona tant com a Carles Puigdemont. No temen ni a Marta Rovira ni a Albert Botran ni a Carles Riera. A ningú. Només tem a l’única persona que li ha fet un pols, que és Puigdemont.
Les enquestes, per això, donen la victòria a d’altres. Creu en el “sorpasso” de Junts per Catalunya?
Crec que sí. Donarem la sorpresa i serem la força més votada. En el fons, però, no ens ha de sorprendre. En les últimes europees ja hi va haver el sorpasso d’ERC i crec que nosaltres el farem ara. El 70% de persones de la llista són gent que no té cap mena d’interès de partit. Estem sumant les millors persones per representar la societat civil. Tenim arguments per creure en la victòria.
Creu que aquesta obertura de la llista, al marge del PDeCAT, pot ser determinant, doncs?
Totalment. La gent ha de votar els polítics perquè són bons, i no pas perquè són d’un partit o d’un altre. I en aquest cas, nosaltres tenim la millor llista. En les últimes setmanes he conegut companys de llista que venen de molts sectors diferents però que saben molt més que jo de política. Jo els he vist fer política i he quedat sorprès. Estic segur que passarà el mateix amb tots aquells qui els escoltin. Seran precisament aquestes persones les que decantaran la balança a favor nostre.
