Les eleccions del 21-D coincidiran amb l’aniversari de l’obra més gran que ha fet la Generalitat al Berguedà en els darrers anys. Fa deu anys, el 21 de desembre del 2007, el President Montilla i el conseller Joaquim Nadal van ser a la comarca per inaugurar el viaducte de Puig-reig que culminava el desdoblament de l’eix del Llobregat fins a Berga.
Mesos abans, el propi conseller Nadal havia promès que, immediatament després de finalitzar el desdoblament fins a Berga, el Govern començaria el tram entre la capital de comarca i Bagà. Finalment no va ser així. La crisi ho va aturar tot i, de fet, el projecte del desdoblament de la C-16 segueix encallat.
La Generalitat va prometre el 2015 que desdoblaria la carretera fins a Cercs, i que aquest estiu passat en tindria enllestit el projecte. Però, de moment, el Govern no ha presentat la seva idea definitiva per continuar les obres de Berga en amunt.
El debat de l’orella
“L’orella” volia acostar l’autovia a Casserres i acabar amb el que l’aleshores alcalde, Serafí Costa (CiU), considerava una “marginació social històrica”.
El govern de Pujol (CiU) va aprovar la proposta de Costa, però entremig hi van haver moltes mobilitzacions i un canvi de color al Govern. Anys després, el tripartit va fer optar per un intermig: fer una “orella de Casserres” i acostar mínimament la via al poble. Al final, però, ni una cosa ni l’altra: el Govern va deixar Casserres fora del tronc, però va millorar la carretera que connectava el poble amb l’autovia.
Un polígon a la nevera
Amb la nova autovia i amb la voluntat de millorar la carretera que portava a Vic, Olvan era un punt estratègic important. Per això, la intenció de la comarca era construir-hi un polígon comarcal que complementés el teixit industrial que ja hi havia a La Valldan. El que ningú s’esperava és que pocs mesos després de tenir construïda l’autovia de l’esperança, esclataria la gran crisi econòmica.
El dilema d’Olvan
Per Olvan, l’autovia era un problema i una oportunitat. D’una banda, el municipi —com la majoria— veia el desdoblament com una oportunitat per millorar les comunicacions entres zones; però per l’altra, també pensava en Cal Rosal i els efectes contraproduents que podria suposar no tenir una carretera que passés pel nucli urbà.
Judit Carreras era l’alcaldessa l’any 2007, quan la nova C-16 va entrar en funcionament. Explica que van intentar “convertir un problema en una oportunitat” i van destinar “molts diners” a la “dinamització turística de Cal Rosal”. Amb els anys, però, la majoria de fires i festes de la colònia han patit retallades o, directament, han desaparegut.
Un anàlisi complex
Carreras considera que fer una valoració precisa de l’impacte de l’autovia no és fàcil. No només per l’efecte de la crisi, sinó també perquè “cal analitzar en profunditat totes les dades”.
Per això, l’exalcaldessa d’Olvan llança una sèrie de reflexions: “L’autovia ens ha obert portes o ha fet que no se’n tanquessin més?”, “L’autovia porta més gent a Berga o fa que ens sigui més fàcil marxar i anar-nos-en a treballar fora?”.
Per tot plegat, l’exalcaldessa olvanesa creu que el Berguedà n’ha d’aprendre una lliçó: “Les infraestructures per si mateixes no generen canvis”. I l’exemple n’és la C-16: la realitat s’ha quedat a molts quilòmetres de les expectatives.
Fotografies de Ricard Codina.
