Tarda d’imprevists a la plaça de Sant Pere. La Patum infantil s’ha hagut d’aturar just després d’acabar el primer salt de plens i, per tant, quan quedava mitja Patum completa per davant. L’organització ha estat reunida durant més d’una hora per decidir com seguia la festa. Al final s’ha decidit fer un salt especial, on només han sortit a la plaça aquelles comparses que comptaven amb membres que encara no havien saltat. S’ha fet un salt tercer i últim salt de maces, el ball de l’àliga, dos balls de gegants i tirabols apoteòsics.
Els únics sacrificats d’una tarda caòtica han estat una dotzena d’infants que havien de saltar de ple en el segon salt. Havien de saltar 38 caretes però, d’aquestes, 26 ja ho havien fet en el primer salt. Per tant, només han estat 12 els plens que s’han quedat sense fer el seu salt. L’organització ha acordat guardar el salt per l’any que ve a aquestes dotze persones.
La Patum infantil completa s’ha desenvolupat des d’un primer moment sota un cel gris i un dia molt inestable. De fet, les primeres gotes han caigut a la plaça just quan han sortit els Turcs i Cavallets. Aleshores, però, les precipitacions eren tímides i intermitents, de manera que els salts es podien anar desenvolupant. No ha estat fins després del salt de plens quan hi ha hagut la descarregada d’aigua important. Passaven pocs minuts de les 7 de la tarda. La Patum infantil no s’ha reprès fins a 2/4 de 9 i s’ha allargat fins passades les 9 de la nit.
La banda de músics, el factor sorpresa
De la decepció a l’eufòria en un moment. La banda de l’Escola Municipal de Música de Berga ha agafat les regnes d’una plaça de Sant Pere ensopida, mentre la Patum estava aturada per la pluja. La gent ha començat a desaparèixer de la plaça, i només uns pocs valents s’han quedat al centre, sota els paraigües. Fins que ha arribat el momentàs de la tarda, una experiència difícilment repetible. Els músics han començat a tocar temes populars i de festa major. Des de la música dels Elois fins al ‘Paquito el Chocolatero’, passant pel ‘YMCA’ i l”It’s my life’.
Els paraigües han començat a saltar al bell mig de la plaça, en el sentit contrari a les agulles del rellotge, com si fos un tirabol. Tots semblaven oblidar el que es veia des dels balcons: que queia un xàfec descomunal. L’animació s’ha allargat fins que els altaveus han anunciat que es reprenia la Patum.
