Maduro o Guaidó. Les dues posicions que des de fa mesos xoquen a Veneçuela aquest dijous també han topat a la sala de conferències del casal d’avis de Berga. Hi ha fet una xerrada el cònsol veneçolà a Barcelona, Antonio Martínez, organitzada per l’Ateneu Llibertari del Berguedà i l’associació internacionalista Ítaca.
El cònsol ha exposat els seus arguments durant vint minuts i ha obert un torn de preguntes. Els veneçolans presents a la sala han aprofitat aquest moment per fer ressonar la seva veu. Són refugiats que viuen a l’alberg des de fa mesos. Han fugit del seu país per la profunda crisi que s’hi viu, i s’oposen frontalment al govern de Maduro. Creuen que “Veneçuela se li ha fet gran” i que ha de dimitir: “Ha de deixar pas a algú altre, sigui l’oposició o qui sigui”. Han patit la misèria en primera persona i, per ells, Maduro n’és el principal responsable. Sabien perfectament que el que diria Antonio Martínez al casal d’avis no els agradaria.
Òscar Caldera, d’Ítaca, ha exposat en la introducció de l’acte que el cas de Veneçuela és un episodi més d’una història que ve de molt abans. “Tot aquell país que ha intentat caminar cap a una sobirania energètica (és a dir, cap a ser capaç de produir l’energia que consumeix i, així, trencar amb l’oligopoli energètic mundial) ha acabat sent atacat militarment”, ha dit. I ha posat com a exemple la guerra de l’Iraq, que ha convertit “un dels països més desenvolupats de la zona” en “un Estat mort”. I el principal interessat en què aquestes transicions cap a la sobirania energètica fracassin és el govern dels Estats Units.
Precisament per això –ha continuat el cònsol veneçolà- els nord-americans han encapçalat un veto internacional a Veneçuela que ha propiciat un bloqueig econòmic a tot el país. Una situació que fa anys que s’arrossega i que ha sembrat la misèria als carrers veneçolans. I el més greu és que, a dia d’avui, no té solució. Aquest últim factor és el que fa que augmentin les veus opositores a Maduro, com les de les persones que ara viuen a l’alberg de Berga.
Els veneçolans han demanat explicacions al cònsol. Les mateixes que a l’altra banda de l’Atlàntic demanen a Maduro. I han tingut la mateixa resposta: “Seria una irresponsabilitat dir quan acabarà tot això”. En veure que el cònsol no els diria el que volien sentir, han optat per marxar de la sala. Ho han fet visiblement molestos, a crits, acusant el cònsol de ser “un mentider” i a Maduro, de ser “un assassí”. Fins i tot algun ha cridat “Viva Guaidó”, esgarrapant alguna rèplica dels berguedans asseguts a les cadires.
Amb la majoria de compatriotes fora de la sala, el cònsol ha lamentat les reaccions: “És una pena que s’hagi creat aquest corrent demagògic: Maduro no és un assassí”. I ha argumentat que els fidels de Guaidó “es queden en la base dels fets i no busquen per què s’ha arribat a la situació actual”, és a dir, el veto que està patint Veneçuela per part de l’exterior. També ha reiterat que els mitjans de comunicació i les fake news han estat el principal causant d’aquesta revolució: “Ens creiem tot el que llegim. El que és viral acaba convertint-se en real, tot i que sigui mentida. Aquest és el principal problema”.
Mentre el cònsol seguia responent als assistents, l’alcaldessa Montse Venturós –que també era entre el públic- ha sortit de la sala. Ha parlat amb els veneçolans que minuts abans havien marxat. Al cap de poc, alguns han tornat a entrar amb un to més calmat. Novament s’han tornat a animar amb les preguntes, incidint especialment en les pensions que no reben des de fa anys per culpa del bloqueig que es viu a Veneçuela. El cònsol ha reiterat que és “conscient del problema”, però que no pot dir quan acabarà perquè no només depèn del govern de Maduro. El suport internacional és indispensable i l’aixecament del veto per part dels nord-americans, també, ha dit.
Alguns compatriotes han tornat a marxar. Els que s’han quedat han pogut escoltar el ‘mea culpa’ que ha entonat Antonio Martínez per tancar l’acte: “Tots hem comès errors en els últims anys, nosaltres també. Vam optar per destinar tots els esforços en el petroli i vam descuidar la resta de la indústria del país; i ara que ens fa falta, està arruïnada”.
A la sortida de l’acte, els veneçolans estan molestos. Sabien a qui venien a escoltar, però esperaven respostes més esperançadores. “Fa anys que diuen el mateix, i nosaltres seguim igual”, comenta un assistent. Però una altra l’interromp i li diu: “Escolta, això últim que ha dit aquest senyor és veritat. Ha estat bé quedar-nos fins al final. No és tan dolent com semblava”.
