Pocs canvis de cares a Cercs. L’alcalde, Jesús Calderer (Demòcrates), repetirà com a alcaldable el 26-M i Germán Sánchez, cap de llista de PIBER fa quatre anys, també. L’única novetat és a ERC, on el coordinador de l’1-O al municipi, Jordi Riera, agafa la batuta del partit per intentar assaltar l’alcaldia en un poble històricament governat per PSC i CiU.
“Hem situat Cercs al mapa”
L’alcalde, Jesús Calderer, ha assegurat a l’Aquí Berguedà que en aquest mandat Cercs s’ha posat “en el mapa del país” gràcies a grans concerts al poliesportiu i a l’arribada d’Horrorland. Sobre el parc del terror, l’alcalde també ha reivindicat que els impulsors han signat un acord per ser-hi 10 anys més.
Per al proper mandat, Calderer té l’objectiu de mantenir l’àmplia majoria que li ha permès “tirar endavant els projectes amb tranquil·litat”. A més, promet un canvi d’enllumenat públic cap als leds, un centre d’acolliment de gent gran al centre de dia i l’arribada de la fibra òptica.
Un líder jove a ERC
El relleu de la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz, com a alcaldable d’ERC a Cercs és Jordi Riera, “una persona dinàmica, jove i amb una gran implicació al municipi”. Riera va exposar en la presentació de la candidatura que vol “reorientar l’Ajuntament cap a la gent del municipi, posant a les persones en el centre i buscant un poble viu i per viure-hi”. Compta amb formació en Arquitectura i actualment treballa a La Molina.
Combatre “l’ombra de Civil”
Finalment, l’actual regidor del Partit Independent del Berguedà (PIBER), Germán Sánchez, tornarà a encapçalar l’opció no-independentista. Sánchez ha reivindicat la seva tasca a l’oposició: “Hem perseguit les males pràctiques de gent que ha estat condemnada”. A banda, Sànchez ha celebrat que la relació amb Calderer “ha millorat”, però ha assegurat que “l’ombra de l’exalcalde, Ferran Civil, encara sobrevola i, fins que no estiguem convençuts que això desaparegui, estarem al peu del canó”.
Civil va ser alcalde des del 1995 fins el 2015. En el darrer tram de mandat va ser perseguit per un presumpte delicte de prevaricació i estafa per haver autoritzat la construcció d’unes naus industrials en uns terrenys no urbanitzables del municipi. Finalment, el jutge el va absoldre en entendre que “no era conscient de la irregularitat”.
