“Estem contents perquè hem guanyat, però no hi ha ningú que salti d’alegria”. Jordi Canudas forma part d’una de les famílies afectades pels focs del 94 al Berguedà. 25 anys després de l’incendi més devastador que ha viscut la comarca, s’ha fet justícia. Els propietaris seran indemnitzats per Endesa, després que el Tribunal Suprem hagi confirmat que la companyia elèctrica és la principal responsable de l’origen dels focs.
Canudas -que el juliol del 94 tenia 8 anys– ha explicat a l’Aquí Berguedà que els afectats sempre han tingut por de perdre el judici: “No entenem com pot ser que s’hagi allargat tants anys. Sempre hem patit per si algun dia els acusats trobaven la manera de sortir-se’n”. De fet, ha explicat que, si el Suprem no els hagués donat la raó, tenien un nou pla per cobrar per tot el que van perdre: portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg.
Malgrat ser un nen, Canudas recorda amb nitidesa aquell 4 de juliol: “Al matí li vaig dir al meu tiet que veia quatre o cinc focs diferents des de casa. Ell em va dir que no podia ser, que era impossible. A les sis de la tarda ja teníem les flames a tocar de casa”. Explica que el primer que van fer va ser entrar les eines i el bestiar dins de casa. Després, “els homes es van quedar mullant la casa, i les dones i els nens van marxar cap a Berga”.
Han passat tants anys que, durant el judici, han mort molts dels berguedans que aquell juliol van patir per conservar el seu patrimoni. Un d’ells és el tiet del Jordi, que va morir la setmana passada, dies abans que la família rebés la notificació on el jutge els informava que havien guanyat. “Era una notícia que ell també esperava des de feia molt temps i que, al final, no ha pogut viure. Sigui on sigui, estarà content”, confia el seu nebot.
Ara, 25 anys després, la victòria judicial no amaga les seqüeles d’aquell estiu. “La por que vam patir aquells dies i tot el que ha vingut després no t’ho treu ningú, ni els diners ni les paraules ni els jutges”, lamenta Canudas. I afegeix que els boscos no han estat mai més el que eren abans: “El que era verd ara és brut i ple d’esbarzers”. I el pitjor és que caldran molts anys més per fer revifar la zona: “El meu pare ja em va dir el 94 que no comptava veure mai més el bosc com era abans”. El pronòstic del pare del Jordi, de moment, es compleix. El Berguedà serà indemnitzat, però els boscos no ho obliden.
