Bagà, Política

“Quan naixem ens diuen que som un home o una dona, però no ens pregunten”

“Quan naixem ens diuen que som un home o una dona, però no ens pregunten”

La raça humana té mascles i femelles. Quan naixem ens diuen que som un home o bé una dona, però no ens pregunten mai què sentim que som”. La Patricia Vianor62 anys. El dia que va néixer van dir a la seva família que era un nen. Però des dels 8 anys assegura que s’ha sentit “singularment diferent”.

No se sentia còmode estant sempre amb els nois i volia anar amb les noies, però no entenia el per què. Era a finals dels 70: “Tot el que no fos controlat per l’Església no valia. Els nois havien d’enamorar-se de les noies i viceversa. I, com a molt, alguns nois podien enamorar-se d’altres nois i les noies, d’altres noies. Però, què passava amb el noi a qui li agradaven les noies però se sentia noia?”. Era la seva situació i assegura que era “terrible”. I ho va ser durant molts anys.

Va viure tota l’adolescència en “un marc d’informació 0”. Va arribar a pensar que estava malalta i sentia que era “una persona que no corresponia al lloc on estava”. I, així, va arribar a la ‘mili’. Va coincidir amb 4.500 nois joves, com ella, i es va proposar esbrinar si podia enamorar-se d’un d’ells. Va ser impossible. Li agradaven i li agradaran sempre les dones.

Els anys van passar i va conèixer la dona de la seva vida, amb qui es va casar i va tenir fills. Se’n va enamorar “bojament” però seguia portant la seva singularitat per dins, exhibint-se com a home i desenvolupant “mètodes d’autodefensa per passar desapercebuda”.

Estic amb tu

La feina va obrir-li les portes d’internet i, allà, a les xarxes, va conèixer gent com ella: “La ‘T’ de transgènere existia, i jo no ho sabia”. Va començar-se a relacionar i va iniciar un llarg camí cap a l’exteriorització d’una realitat que ha portat dins tota la vida. D’això, ara en fa 13 anys.

Les primeres converses “entre iguals” van servir per “tranquil·litzar l’esperit i veure que no passava res”. Fins que, un dia, una d’elles va veure un anunci al diari: “Es llogaven armaris en un local”. Entraves, anaves al teu armari, et posaves la roba de dona i passaves una estona socialitzant-te amb la resta.

L’experiència va ser tan productiva que el local se’ls va fer petit. “Un dia vaig anar al bar de baix a buscar un refresc; al cap d’un temps, a tres carrers; i sense adonar-nos-en estàvem entrant al Liceu a veure una funció”. En aquest punt, la Patricia ja havia superat moltes fases i cada vegada se sentia més valenta per fer el gran salt: dir-ho al seu entorn.

Ho va fer al 2013, entre sis i set anys després de descobrir que la ‘T’ existia. “Entremig hi ha un procés de lluita personal interna brutal”. Se sent afortunada. El seu entorn li ha fet costat i s’ha convertit en testimoni dels canvis que ha fet.

I ara vol seguir trencant barreres. Es presentarà en una llista electoral a Bagà després de molts anys sense fer-ho. Sí, ja té un passat polític i, als ulls dels baganesos, com a home: el Pere. Va ser a l’Ajuntament entre el 1995 i el 2006: “Vaig viure-hi les tres condicions possibles: vaig estar a l’oposició, al govern en majoria i al govern en coalició”. Però al 2006 se’n va apartar i no ha estat fins ara, que hi ha tornat a entrar, exhibint a tot Bagà la Patricia que sempre ha portat dins.

A les paperetes, però, hi segueix apareixent el seu nom de noi. De moment no se l’ha canviat oficialment i no és un dels seus objectius a curt termini fer-ho. Ara bé, diguin el que diguin les paperetes, ella és la Patricia Vianor. I per què aquest nom? ‘Patricia’ és la noia que sempre ha portat dins: “Li havia de posar un nom per poder-li parlar”. Vianor és el cognom dels seus tiets, que eren parella de ball i es dedicaven a l’art, com ella, que des de fa uns anys es dedica al teatre.

Sempre ha conduït les presentacions del PSC a Bagà, tant si formava part de la llista com si no. Aquest any el partit li va tornar a demanar i va acceptar. Va presentar l’acte i es va mostrar davant la ciutadania, per primera vegada, tal com és. I com ella, les dotze persones transgènere que s’han sumat a llistes electorals arreu de Catalunya per seguir donant visibilitat a un col·lectiu que ha viscut dècades en la clandestinitat.

Eleccions Eleccions municipals Patricia Vianor perfil transgènere

Comentaris