Especial, Montmajor

L’alcalde de Montmajor l’any 94: “El foc anava tan ràpid com el Jeep”

L’alcalde de Montmajor l’any 94: “El foc anava tan ràpid com el Jeep”
Miquel Boixadera, al patí de casa seva, a Gargallà. MARC CANTURRI

Aquell matí Miquel Boixadera era a l’Ajuntament, amb el tinent d’alcalde, esperant l’arquitecte. Estaven fent l’Ajuntament nou. A primera hora els van avisar que hi havia foc a Sant Mateu de Bages. Encara era lluny. No en van fer massa cas. Però al cap d’una hora van rebre una trucada més alarmant: hi havia foc a Gargallà. Quan van arribar a la recta on, deu anys després, s’hi inauguraria el restaurant, tots els camps de mà esquerra cremaven.

El Miquel vivia -i viu- en una finca que queda a mà dreta, a un quilòmetre. Van pujar-hi amb el Jeep de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF), a tot gas, i el foc va arribar a la finca a la vegada. “Era terrible. Corria tant com nosaltres amb el Jeep”, recorda. La casa queda una mica alçada i això la va salvar. Els camps de la vora van quedar arrasats però la finca va sortir-ne il·lesa. L’alcalde recorda que aquell juliol ja havia segat pràcticament tothom: “Sort. Amb els camps per segar, encara s’hauria complicat més”.

Els grups de defensa forestal i diversos voluntaris van provar d’aturar el foc durant tot el dia, però era impossible. El vent i la calor feien que l’incendi cada vegada cremés més terreny i fos més devastador. A més, hi havia molt pocs efectius de bombers. La majoria eren a Montserrat, que també cremava. Com a anècdota, l’alcalde explica que hi havia un camió en una casa de pagès de Gargallà. Els bombers van intentar aturar el foc fins a l’últim moment, però van haver de marxar per potes. S’haurien cremat. Miraculosament uns forestals van poder salvar el vehicle: només es van cremar les rodes. Els primers mitjans aeris no van arribar fins al cap de tres dies.

El President de la Generalitat era aleshores Jordi Pujol. A la nit va visitar l’Ajuntament de Montmajor. També ho va fer el conseller d’Agricultura, Josep Miró, que era a Moscú però es va desplaçar a Catalunya d’urgència. La Generalitat va fer arribar menjar pel bestiar a les masies devastades, però a ningú se li escapa que aquell dia el Berguedà va haver de salvar els mobles com va poder, gràcies als voluntaris.

Estic amb tu

L’escenari natural va canviar radicalment. Per a alguns propietaris, els focs del 94 van ser un toc d’atenció. Calia cuidar el bosc i sobretot els entorns de les finques. Alguns n’han pres nota, però la majoria no. L’aleshores alcalde de Montmajor explica que, d’ençà del foc, ha mantingut nets els terrenys que rodegen casa seva. Fins i tot, hi ha construït murs per si mai tornés a passar una desgràcia com la d’aquell 4 de juliol: “Si no cuides dels teus terrenys, un foc com aquell pot devastar casa teva i la del veí”. Ell té la lliçó apresa. Però amb ell sol no n’hi ha prou.

Ajuntament de Montmajor especial focs focs del 94 Miquel Boixadera

Comentaris