Tota la carn a la graella. La junta de la patronal d’empresaris del Berguedà (ACEB) ha estat treballant durant mesos en els pilars sobre els quals ha de pivotar l’economia comarcal per revifar. I aquesta setmana ho està presentant als diferents agents del sector públic. Per què? Doncs perquè els comprin la idea i es comprometin a desenvolupar-la plegats en els propers cinc anys. Els l’han de comprar tots els grups polítics, de tots els colors i de tots els municipis, i hi confien.
L’estratègia és per al període 2021-2025 i planteja solucions als principals problemes que han enquistat el desenvolupament econòmic de la comarca en les últimes dècades. Segons el diagnòstic de la patronal, els principals problemes són l’envelliment progressiu de la població, la manca de suficient esperit emprenedor entre els joves, els pocs recursos que es destinen a la formació professional que complementi els estudis obligatoris aquí o la fuga de talent a la metròpoli, entre d’altres.
Per posar-hi remei, la patronal planteja 5 eixos d’actuació (1+4). El primer és l’Eix 0, ja que entenen que ja s’hauria d’haver desenvolupat a aquestes alçades, ja que va directament relacionat amb pal·liar els efectes de la Covid-19 en el conjunt del teixit econòmic. En aquesta línia s’hi inclouen accions a curt termini com subvencionar l’IBI i l’IAE a les empreses que han hagut de tancar per la pandèmia, estalviar la taxa de residus i terrasses, reduir el termini de pagament a proveïdors a menys de 30 dies o dignificar l’espai públic.
La ‘finestreta única’
L’eix 1 parteix de la base que cal augmentar la població de la comarca. Ara mateix el Berguedà és la comarca amb menys densitat de població de la província de Barcelona. De fet, a nivell de població total, només té per darrere el Moianès. Per posar-hi fil a l’agulla, l’ACEB planteja la creació d’un portal web que faciliti l’aterratge a les persones que vulguin venir a viure al Berguedà. En aquest espai, que ells bategen com a ‘finestreta única’, hi han de casar tots els agents públics i privats implicats en àrees com l’habitatge i el treball, i ha d’estar estretament connectat amb els serveis tècnics municipals i comarcals.
L’altre gran pilar de l’eix 1 és la bona connectivitat. Aquest apartat inclou el desplegament de fibra òptica, Wi-Fi de qualitat i 5G a tota la comarca, però també la millora del transport públic i el desplegament de serveis essencials (mèdics, educatius, socials…) a tots els municipis.
Un ‘22@’ del Berguedà
L’eix dos és el principal pilar de l’estratègia que planteja l’ACEB. La patronal defensa que hi ha d’haver “un viver de nous projectes” a la comarca. És a dir, un espai de la comarca que faci d’incubadora de projectes emprenedors i que fomenti la interacció entre ells. Aquest espai pot ser un barri, una colònia, una zona… “Seria una mena de districte ‘22@’ al Berguedà”, va explicar l’empresari Albert Vilardaga, que ha liderat la redacció del projecte de l’ACEB. EL 22@ és el districte de la innovació que l’Ajuntament de Barcelona va crear al 2000 al Poblenou per transformar la zona en una àrea de concentració estratègica d’activitats intensives en coneixement.
Relacionat amb l’emprenedoria, l’ACEB creu que s’han de millorar els programes de foment de l’emprenedoria, tant a primària com a secundària, i s’ha de ser especialment ambiciós a batxillerat, per incentivar aquest esperit emprenedor que troben a faltar a dia d’avui entre els joves. A banda, entenen que iniciatives com el Concurs d’Emprenedors han de fomentar que s’hi presentin projectes encarats al món industrial, ja detecten que és el que més necessita la comarca ara mateix.
E-9 sí, però si tothom la defensa
L’eix 3 se centra en infraestructures i comunicacions, i té un apartat ampli dedicat a carreteres. Això sí, el pal de paller és el polígon d’Olvan, un dels cavalls de batalla de l’ACEB els últims anys, ja que l’empresariat el considera “amb una ubicació estratègicament perfecte”.
Per fer-lo realitat, això sí, defensen que cal una feina prèvia que inclogui accions com el cens actualitzat dels espais industrials disponibles, la dignificació dels espais industrials o la creació d’una marca industrial del Berguedà que atregui empreses. També reclamen un espai de treball per teletreballadors i per start-up’s o microempreses.
Pel que fa a carreteres, consideren que l’E-9 “perd tot el sentit”, si després del Berguedà no es desenvolupa a la Cerdanya o a la part francesa que tindria la carretera fins a arribar a Tolosa. Per això demanen que, “abans de perdre més esforços lluitant per la millora fins a Bagà”, s’asseguri que la resta de territoris la seguiran desenvolupant.
A més, pel que fa a les millores fins a Bagà, reclamen que vagin lligades a les necessitats dels veïns de l’Alt Berguedà i que respectin el valor del patrimoni ecològic de la zona.
També pel que fa a connexions viàries, alerten que les connexions amb Vic i Solsona “no només no estan acabades, sinó que són un perill”. També encoratgen a treballar per formar “el triangle Berga-Manresa-Vic” perquè el Berguedà sigui el tercer vèrtex i, això, vagi lligat a “moltes oportunitats de formació i desenvolupament professional”.
Canvis en la formació per retenir talent
L’eix 4 se centra en la formació i l’ocupació. L’ACEB assenyala que cal “donar continuïtat a la secundària amb cicles formatius que s’adaptin a la indústria. L’objectiu és capgirar una tendència cada vegada més instaurada: el talent marxa de la comarca entre els 20 i els 35 perquè s’ha de formar fora, i ja no torna. Per canviar l’escenari, reclamen més coordinació entre l’àmbit educatiu i el laboral per encarrilar la sortida laboral dels joves des de l’escola.
En aquest apartat, l’ACEB també planteja sondejar la possibilitat de tenir un campus satèl·lit d’alguna universitat al Berguedà i, en paral·lel, fer un catàleg d’estudis universitaris que es poden fer a distància des de la comarca.
Un nou model de governança i un calendari molt pautat
Per fer realitat tots aquests propòsits, l’ACEB ha planificat diverses trobades amb agents del sector públic, aquesta mateixa setmana. Per les oficines de la patronal hi passaran ajuntaments, dirigents comarcals i tècnics municipals. La idea és convèncer-los dels pilars del projecte i crear una comissió executiva dels compromisos aquest setembre. Aquesta comissió haurà de debatre els continguts de la idea de l’ACEB amb tots els agents clau i incorporar-hi, si cal, noves propostes.
Un cop definits els eixos 2021-2025, s’haurà de crear la comissió executiva definitiva, que impulsarà i farà el seguiment dels eixos estratègics, a partir del març vinent.
Però perquè tot això passi, l’ACEB fa una crida a un nou model de governança. Albert Vilardaga defensa que, fins ara, “les polítiques de promoció econòmica han estat liderades únicament pel sector públic”, i la visió de l’ACEB neix única i volgudament del sector privat per intentar que això sigui “un primer pas” d’una col·laboració publico-privada per tirar endavant les accions de promoció econòmica.
Tot i que la radiografia de l’ACEB ha estat liderada per la junta, la patronal ha parlat i ha tingut en compte l’opinió d’entitats més sectorials del teixit econòmic, com Hostaleria i Turisme, l’Associació d’Agroturisme o les unions de botiguers.
