Primera gran ampliació de la biografia de Montserrat Casals, coneguda en el món del teatre de principis del segle passat com Elena Jordi. 22 anys després de la primera edició del llibre ‘Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel’, Josep Cunill i l’Àmbit de Recerques del Berguedà llancen per aquest Sant Jordi una edició revisada i ampliada de l’obra. Aquesta segona edició, amb el mateix títol, recull tota la informació que l’autor, Josep Cunill, ha pogut recopilar al llarg d’aquests 22 anys.
El nom d’Elena Jordi ja és al mapa barceloní i, fins i tot, en una plaça de la ciutat comtal. Ara bé, al Berguedà, el lloc on va néixer (Cercs, 1882), mai se n’ha parlat prou, i aquesta segona edició de la biografia de l’actriu vol posar-hi remei. Per això, Segons l’autor, el llibre vol fer reviure la història d’una berguedana que va triomfar en el món del teatre, tant en la faceta d’actriu com en la d’empresària del sector. En aquest últim aspecte, se la considera la primera dona de l’Estat en dirigir una pel·lícula de cinema mut (Thais, 1918).
La presentació del llibre s’ha fet a la plaça de Sant Pere de Berga, aquest dimecres al matí. El lloc no és casual. La presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra, ha explicat que als carrers i les places del Barri Vell de Berga va ser on Elena Jordi va prendre les decisions que li canviarien la vida: “Els somnis van néixer aquí. Tots podem somiar des de casa i ens podem projectar”.
Elena Jordi va marxar del Berguedà a principis del segle passat, amb només 24 anys. Des d’aleshores va començar a fer-se un nom en el món del teatre al Paral·lel, i també fora de Catalunya. “Hem aconseguit desvincular-la dels tòpics que la van envoltar per ser una actriu de vodevil i empresària en un món d’homes. Sabem que la seva vida va ser una lluita constant contra una societat estigmatitzada moralment”, assegura Cunill.
El fet que fos la primera dona de l’Estat en produir i dirigir una pel·lícula de cinema mut l’ha projectat mundialment. La seva figura ha cridat l’atenció de personalitats com la italiana Barbara Zecchi, catedràtica i directora del Programa Interdepartamental de Film Studies de la Universitat de Massachusetts Amherst, als Estats Units. Zecchi ha estudiat a fons Elena Jordi i fins i tot ha empès estudiants catalanes a fer-ne tesis doctorals. La catedràtica de Massachusetts també ha col·laborat en aquesta revisió de la biografia de Jordi.
200 il·lustracions i col·laboracions especials
L’ampliació del llibre d’Elena Jordi té 30 pàgines més que la primera edició. En total, n’hi ha 175 i hi destaca especialment el paper de les fotografies i els retalls de premsa. El disseny i la maquetació han anat a càrrec de Carme Bertran, mentre que la Impremta Boixader, de la Pobla de Lillet, ha fet la impressió dels 700 exemplars que es repartiran eminentment per les llibreries del Berguedà.
A banda de la col·laboració de l’esmentada Barbara Zecchi, el llibre compta amb un capítol introductori amb articles de Júlia Costa, escriptora i historiadora; Irene Melé Ballesteros, Doctoranda al Programa d’Espanyol i Estudis Catalans de la Universitat de Massachusetts Amherst; de David Casals-Roma, cineasta i escriptor; d’Enric H. March, escriptor i historiador; de Jordi Puntas, periodista i escriptor; i de Miquel Badenas i Rico (1926-2006) historiador del Paral·lel.
Sobre l’autor
Josep Cunill, nascut a Berga el 1957, és llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de Filosofia a Barcelona. Les seves investigacions teatrals, en concret al teatre popular que es feia al Paral·lel, l’han convertit en un referent en l’estudi del teatre barceloní. Més enllà del llibre biogràfic d’Elena Jordi, és autor del llibre Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel, de la Fundació Imprimatur, editat per l’Ajuntament de Barcelona el 2011.
