Enfilar el Vall costa amunt, a l’alçada de l’ambulatori, i tenir la sensació que el passeig de la Indústria torna a ser la rambla del Berguedà. Veure parelles agafades de la mà. Contagiar-nos col·lectivament de la fal·lera per entrar en botigues que durant mesos les han passat magres i que, ara, ni que sigui per un dia, tornen a suar veient com la cua s’allarga i s’allarga fins a omplir la vorera del carrer. I escoltar-nos repetir una i altra vegada que això –sortir, veure’ns i, sobretot, viure’ns- era el que feia mesos que necessitàvem. Tot això ha tornat a entrar en escena aquest divendres, per Sant Jordi. I ho ha fet per una escletxa que demà estarà una mica més tancada, però que només depèn de nosaltres que en pocs mesos s’hagi convertit en un paisatge, en la realitat, en la nova normalitat.
El carrer dels Àngels, aquest divendres al matí. RICARD CODINA
La Diada de Sant Jordi ha començat amb escenes tradicionals i d’altres a les quals no estàvem tan acostumats. A Berga l’epicentre ha continuat sent el carrer Major, però l’ambient s’ha estès més de l’habitual cap a la plaça Viladomat on, aquest any, per intentar contenir les aglomeracions, s’hi han aplegat una desena d’entitats que, en un 23 d’abril a.C (abans del Covid), haguessin estès l’aparador al mig del barri vell.
A la plaça de Sant Joan, una imatge que no canvia: Jordi Cussà, amb desenes d’exemplars amb el seu nom sobre la taula, engrescat per signar llibres al seu grup de fidels lectors, que mai seran tots els que mereix, però que aquest Sant Jordi l’han convertit en el gran títol local de les llibreries. Totes hi coincideixen: “El Cussà. El Cussà s’ha venut més que ningú”.
A mig matí, a la seva taula de la plaça de Sant Joan, Cussà explica que hi ha més moviment del que esperava i, a la pregunta protocol·lària del Com estem?, ratifica la millor de les notícies després de l’any que hem passat: “Vius”.
Jordi Cussà, a la plaça de Sant Joan. RICARD CODINA
A l’altra punta del carrer Major, al carrer dels Àngels, en un extrem de l’aparador de Ca l’Huch, hi seu un altre dels grans protagonistes locals de la jornada: Quim Sala. Des que es va jubilar no ha parat d’escriure: ha signat 15 llibres i la majoria els tenia estesos davant mentre veia com les piles d’exemplars baixaven i baixaven.
El seu darrer treball, sobre la Patum, ha causat sensació. Tanta, que fins i tot ell n’ha quedat sorprès. Explica que el va presentar a principis de març de l’any passat, però al cap d’una setmana va esclatar la pandèmia i li va aixafar la guitarra. Ha hagut d’esperar més d’un any per viure en primera persona l’èxit de la seva obra, però l’espera ha valgut la pena. Des de Ca l’Huch en donen fe: “El Cussà, sí. Però el Quim Sala, també, i molt!”.
Quim Sala, signant llibres. RICARD CODINA
I és que aquest Sant Jordi en són dos. Per als lectors, les novetats de fa un any són vigents, i això fa que la tria sigui més difícil que mai. Per als editors, el 23 d’abril és la bombona d’oxigen que han somiat i tornat a somiar durant 13 mesos, després d’haver invertit en un escenari en què el coronavirus era un mal menor perquè només ressonava a la Xina, haver vist com explotava a un mes vista de Sant Jordi i haver agonitzat fins a trobar l’escletxa d’aquest abril.
“És Sant Jordi des de fa una setmana”
El dia no ha decebut, però és que aquest Sant Jordi ha anat més enllà del 23: “És Sant Jordi des de fa una setmana”, diu la Nèlida Fornell, de la Quatre Cantons. La gent fa dies que compra llibres i, avui, com era d’esperar, ha inundat les llibreries, però el gràfic de vendes d’aquest 2021 marcarà una muntanya alta com sempre però amb menys desnivell que de costum.
A banda del Cussà i el Quim Sala, les llibreries també destaquen que el llibre sobre les mines de Fígols, la biografia ampliada d’Elena Jordi o el manual dels ocells de Queralt també han triomfat. També s’ha venut –tot i que fa mesos que fa caixa- ‘La noia del vestit blau’, escrita des de fora però ambientada aquí. En clau general, sense sorpreses: Xavier Bosch i Jaume Cabré.
Sense roses al migdia
Això a les llibreries. Però a l’altra gran punt calent del dia, les floristeries, la història ha estat calcada. A primera hora de la tarda, les roses s’han acabat a gairebé tot arreu de la capital. Algunes floristeries han pogut tornar a omplir les galledes, però les parades del carrer han plegat la guingueta a mitja tarda i des d’aleshores han deixat tot el protagonisme als llibres.
El dia
I tant dins com fora de la capital, s’han tornat a viure les escenes entranyables del dia del llibre, la rosa i el drac.
Al carrer Major de Berga, les roses solidàries de Ginkgo han tornat a ser un pol d’atracció i tornaran a servir per aportar un feix de bitllets a la investigació del càncer infantil.
A Guardiola, per exemple, els regidors han tornat a portar roses a les vidues del poble. Escenes calcada a les que s’han viscut a Gironella, on el govern també ha repartit roses a persones grans que viuen soles.
A Puig-reig, la gent gran del Servei d’Atenció Domiciliària ha rebut una rosa preparada pels alumnes del PTT de vivers i jardins, i un punt de llibre confeccionat pels alumnes del municipi del Servei Socioeducatiu Itinerant del Berguedà.
Però sí hi ha hagut una imatge del dia (un dia que ens fa oblidar un any) ha estat al passeig de la Indústria de Berga. Els avis de la nova residència del Vall, Berga Residencial, han sortit a prendre l’aire abans de dinar i s’han camuflat entre els berguedans que circulaven amunt i avall en les primeres hores del Sant Jordi.
Fa un any, les residències apareixien en les notícies per realitats horroroses. Però ara, apreses i vacunades, poden tornar a sortir de la cova. I si hi havia un dia per fer-ho palès, era avui. El dia que ens ha demostrat que no cal abraçar-nos per tornar-nos a sentir.
Els avis de la residència han sortit a passejar al Vall. JAUME FÍGULS
