Primer acord entre empresaris i polítics per a la reactivació econòmica del Berguedà en els pròxims cinc anys. S’ha consensuat donar prioritat a una vintena d’accions de la vuitantena que s’incloïen a la Visió que la patronal d’empresaris (ACEB) va presentar fa més de mig any. L’acord s’ha ratificat en una trobada a l’Estany Clar, a Cercs, amb la participació d’agents públics i privats.
El document s’ha consensuat amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, que en paral·lel treballa amb l’Estratègia Berguedana 2020-2030, i també amb el Consell Comarcal, ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PDeCAT i el PSC. També han intervingut en la negociació la unió de botiguers de Berga, l’associació Hostaleria i Turisme la Cambra del Berguedà, així com empresaris en l’àmbit particular. La patronal d’empresaris, principal impulsora d’aquest acord, ha celebrat que s’hagi pogut afinar les propostes de l’empresariat, incorporant-hi els matisos i les idees que hi ha volgut afegir l’administració.
El proper pas: el ple del Consell Comarcal
El proper pas és que el plenari del Consell Comarcal del Berguedà porti a aprovació el document consensuat. Després de l’aprovació al ple del Consell, es començarà a treballar en l’execució de les accions i, sobretot, en la recerca del finançament necessari per poder-les executar. En aquest sentit, els empresaris esperen que ara sigui el sector públic qui assumeixi el lideratge, però insisteixen que creuen en un model de cogovernança que permeti que ells també hi pugui participar.
A més, a la trobada d’aquest dimecres a l’Estany Clar també es va proposar portar el document al Consell d’Alcaldes del Berguedà per tal que tots els ajuntaments i els seus representants el ratifiquin i el coneguin de primera mà.
Les accions
La vintena d’accions prioritàries es divideixen en eixos amb objectius molt clars: captar nous veïns a la comarca; impulsar l’emprenedoria; dinamitzar el teixit productiu, atraure empreses, talent i professionals; impulsar el polígon industrial comarcal d’Olvan; dinamitzar centres de treball i empreses per generar nous espais; millorar les infraestructures viàries; millorar les comunicacions físiques i digitals; i treballar en la formació i l’ocupació.
Una de les accions que s’ha entomat com a prioritat és la creació d’una finestreta única de gestió i acompanyament en la recerca d’habitatge i feina al Berguedà. Serà física, amb personal que disposi de la informació a cada poble, però també virtual, amb un portal web que ho reculli tot.
També s’ha acordat revisar i unificar els programes actuals de foment de l’emprenedoria, ja que s’entén que n’hi ha molts i cal maximitzar-ne l’eficiència, evitar duplicitats i potenciar-ne l’impacte. Els empresaris també han aconseguit que les administracions es comprometin a desenvolupar el polígon d’Olvan al 100% i que elaborin un cens d’empreses definitiu, dinàmic i actualitzat.
Pel que fa a les infraestructures viàries, el document pactat inclou buscar el consens pel projecte de millora de la C-16 i, sobretot, buscant la complicitat de la resta del territori que en un futur ha d’estar d’acord amb les millores (la Cerdanya i Tolosa). També s’ha acordat fer un front comú amb el nord del Bages perquè Sallent tingui estació de Ferrocarrils de la Generalitat.
El pacte publico-privat també fixa que es treballarà per finalitzar el desplegament de la fibra òptica o alternatives dignes a tots els municipis. I finalment, que es crearà una finestreta única que aglutini totes les ofertes laborals del territori.
Més tard del previst
A finals d’octubre la patronal d’empresaris del Berguedà va presentar la seva Visió, un pla estratègic per reactivar la comarca econòmicament que fixava totes les mesures a prendre abans del 2025, a parer de l’empresariat. Segons aquell document, que en un primer moment va rebre elogis de tots els sectors, en aquests moments la comissió encarregada d’executar les accions ja hauria d’estar en marxa. Però la realitat és que el calendari va uns tres mesos endarrerit.
Els empresaris van presentar la seva visió amb la idea que les administracions públiques l’entomessin i es prestessin a executar bona part de les accions en cooperació amb l’empresariat. Parlaven directament d’una “cogovernança publicoprivada”. I això passava per la creació d’una comissió executiva de les accions formada per polítics però també per representants del sector privat. Aquesta comissió hauria d’estar constituïda de manera definitiva des del març.
Orelles sí, respostes no gaires
L’ACEB esperava més propostes de les que ha tingut per part de les administracions públiques. Ha rebut ànims, felicitacions i una allau d’orelles disposades a prestar-los atenció, però ha trobat a faltar propostes i contrapropostes per poder avançar cap a un acord amb més rapidesa. “Esperàvem que les administracions ho tindrien tot bastant a punt, i en la majoria dels casos no ha estat així i hem trobat a faltar propostes un punt més explícites”, ha dit Albert Vilardaga, una de les ments pensants que hi ha darrere la Visió de l’ACEB, en un reportatge a la revista Aquí d’aquest juny. De fet, l’únic partit polític que ha presentat una proposta a la patronal d’empresaris per encaixar-la a la Visió ha estat la CUP, malgrat que l’ACEB s’ha reunit amb totes les forces en múltiples ocasions.
Omplir el calaix de diners
Tot i això, s’ha pogut arribar a l’acord amb les administracions per prioritzar una quarta part de les accions que l’empresariat va posar sobre paper. Ara bé, la feina no acaba aquí, ni de bon tros. Un dels aspectes que més ha inquietat el sector privat en els darrers mesos és veure com s’aprovava un pressupost del Consell Comarcal que fixava que la inversió prevista en “Promoció Econòmica” era, exactament, de zero euros.
Per desenvolupar la vintena d’accions prioritàries cal que hi hagi diners al calaix, ara mateix no hi són i la patronal d’empresaris vol assegurar-se que l’acord no quedi en paper mullat. En aquest sentit, l’ACEB ha aconseguit el compromís de l’Agència de Desenvolupament que, si el ple comarcal aprova la proposta, buscaran ajuts a totes les administracions per poder finançar les accions.
De fet, en la trobada a l’Estany Clar, el mateix president de l’Agència de Desenvolupament, Lluís Vall, va reconèixer que “cal blindar la proposta a escala d’acord però també econòmicament, perquè sinó no cal que ens hi posem”. Per això, va insistir que “no pot ser només un pacte verbal, sinó que cal una aposta valenta de territori per trobar el finançament”.
En aquest mateix sentit, Vilardaga -que també va ser a la trobada- va recordar que de moment, tal com s’ha funcionat fins ara, hi ha finançament per a propostes ja en marxa provinents de subvencions, “però el 2022 s’ha de notar també la resposta en els pressupostos de les institucions comarcals, si és que tots entenem que la priorització de la reactivació econòmica és també una prioritat del conjunt de partits”.
