L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va comparèixer aquest dimarts en roda de premsa per anunciar que deixa l’alcaldia. Renuncia al càrrec per recuperar-se totalment de la depressió que pateix des de fa mesos. I va aprofitar la roda de premsa per fer un clam contra l’estigma en salut mental. Ho va fer amb un discurs contundent, sense acceptar preguntes i deixant clar que serà l’última compareixença pública que farà fins que estigui recuperada al 100%.
“Pateixo una depressió”
“Em va costar assumir que estava malalta i que jo, Montse Venturós i Villalba, tingués una baixa mèdica. Però encara em va costar més d’assumir el meu diagnòstic: pateixo una depressió. L’aprenentatge que aquesta malaltia m’ha comportat és una lliçó de vida. Tractar amb aquest tipus de malalties mai és fàcil. Sobretot perquè parteixen d’un estigma molt arrelat, que fa que les persones que patim malalties de salut mental siguem vistes com a persones febles, que no han estat valentes, que alguna situació les ha sobrepassat. I en un sistema com el capitalisme, ferotge i putrefacte, que impera actualment, aquestes persones se silencien, s’obvien. Aquí el que compta i recompta és la productivitat de les persones i l’individualisme.”
“Que aquesta roda de premsa sigui també un crit contra l’estigma en salut mental”
“Durant aquests mesos he sentit comentaris de tota mena sobre la meva malaltia. És imprescindible que prenguem consciència del comportament que han de tenir per tal d’evitar minar encara més aquestes persones. Serveixi doncs aquesta roda de premsa per ser un crit contra l’estigma en salut mental. Cosa que no hauríem de reivindicar, sinó senzillament normalitzar. I més, en un context que ens aboca a la misèria moral, material, humana i de valors. Un context on els índexs de problemes de salut mental entre els joves creixen cada dia de manera exponencial i alarmant.”
S’aparta de l’alcaldia perquè el sistema no permet nomenar un substitut mentre es recupera
“Em correspon per responsabilitat apartar-me definitivament de l’alcaldia de l’Ajuntament de Berga per la incompatibilitat que suposa no poder disposar de substituts o substitutes a les institucions durant tot el temps que marca la meva recuperació.”
Posar el bé col·lectiu per sobre del personal?
“M’agradaria demanar a totes aquelles persones que m’han demanat que posi el bé col·lectiu per sobre del bé personal, si s’haurien expressat de la mateixa manera en cas que la meva baixa hagués estat una baixa per maternitat, o per algun tipus de malaltia física. La resposta crec que és evident: no.”
“Portes obertes” a explicar o especificar el que calgui sobre els sis anys d’alcaldia
“Les portes seran sempre obertes per explicar, fiscalitzar, comprendre o especificar el que sigui necessari d’acord amb tot allò que he estat gestionant al capdavant de la Corporació aquests sis anys. Tingueu clar que aquestes portes seran sempre obertes, no als mitjans de comunicació, però sí al bon periodisme.”
El paper de la dona en llocs de poder
“Cansades de ser sempre qüestionades: ens hem de justificar constantment, les nostres veus són silenciades davant les dels nostres companys i veure que les actituds no serien les mateixes si al capdavant hi hagués una figura masculina. I això, senyors, cansa fins a l’exhaust en ple segle XXI.”
“Encaro el camí cap a la recuperació total”
“Encaro el camí cap a la recuperació total, amb la ferma convicció que el projecte que porta l’equip de govern és el que aquesta ciutat necessita per poder tirar endavant”
“Hi ha hagut errors, accions que no han agradat a tothom”
“Tota la tasca que he desenvolupat durant tots aquests anys ha estat sempre intentant-ho fer el millor possible pel conjunt de la ciutat. Evidentment hi haurà hagut errors, accions que hauran agradat a tothom, però cap d’aquestes han estat amb la voluntat que les coses anessin malament.”
Les contradiccions
Les persones que venim dels moviments d’arrel popular hem de tractar cada dia amb milions de contradiccions. Però precisament jo soc de les persones que creu que les contradiccions i el fet d’afrontar-les, assumir-les i revertir-les en benefici d’un pro col·lectiu, són l’única manera d’avançar.
“No soc la mateixa persona que va entrar a l’Ajuntament”
No soc la mateixa persona que va entrar a l’Ajuntament, ara fa sis anys, però puc mantenir que els meus principis són intactes, ara també des de fora de la institució.
