Mor als 60 anys l’escriptor Jordi Cussà

Aquesta nit passada ha mort el novel·lista berguedà Jordi Cussà i Balaguer. Tenia 60 anys i des de feia temps convivia amb un estat de salut precari. Això sí, la seva delicada salut no li va impedir escriure novel·les aclamades fins a l’últim moment arreu del país. De fet, la seva darrera creació, El primer emperador i la reina Lluna, va ser un dels títols del Sant Jordi passat, en especial i com és habitual al Berguedà.
Cussà va néixer a Berga el 18 de gener de 1961. El 1977 es va traslladar a Barcelona per ingressar a l’Institut del Teatre, però sempre va mantenir-se lligat a Berga. Al cap de poc temps, deixa l’Institut i torna a Berga per fundar la companyia Anònim Teatre. A banda de dirigir la companyia, Anònim Teatre també li ha servit com a aparador d’algunes de les seves obres.
Als 80 es va endur diversos reconeixements en concursos de narrativa curta, però és una època que ell sempre ha recordat públicament com “els anys vermells”, perquè va desenvolupar una addicció a les drogues que va superar al cap d’uns anys, i que des d’aleshores mai ha amagat. De fet els seus “anys vermells” van quedar més que plasmats en la seva primera novel·la, Cavalls salvatges (2000).
“No soc un ionqui que ha escrit un llibre, sinó un escriptor que havia estat ionqui”. Precisament per enfortir aquesta expressió tan comuna de Cussà, la seva obra no es va quedar ni molt menys en Cavalls salvatges. Des de la seva primera novel·la no n’ha parat d’escriure: La Serp, L’alfil sacrificat, Apocalipsis de butxaca, La novel·la de les ànimes, Clara i les obres, El noi de Sarajevo
Ja en ple segle XXI, Cussà es va dedicar també a la poesia, publicant SensAles (2003) i va iniciar-se en la traducció de l’anglès.
El 2015 marca un abans i un després en la carrera de Cussà. Publica Formentera lady, on torna a parlar de les drogues, i reedita Cavalls Salvatges al cap de pocs mesos, ja que havia quedat descatalogada. El 2016 publica El trobador Cuadeferro i el 2017, la continuació de La Serp: El Ciclop.

X