Guspires d’entesa en un mandat de discussions

Qui mana a l’Ajuntament de Berga, fa oposició al Consell Comarcal; i qui mana al Consell, està fora del govern de Berga. I això provoca, des de fa massa mesos, l’efecte boomerang: el que uns diuen en un ple contra els altres, aquests últims ho aprofiten en el ple de l’altra administració per retreure’ls gairebé el mateix.

En dos anys i un estiu de mandat, els periodistes ens hem fet un fart de cobrir plens endimoniadament tècnics. N’hi ha hagut més d’un (i de dos) d’on no se n’ha pogut treure res. Perquè els temes tècnics no interessen. No, servidors públics, no interessen a gairebé ningú. I explicar-los costa, perquè costa digerir-los i costa fer-los digeribles, i perquè sovint, ni convertits en farinetes, tenen cap tipus d’interès fora de les parets de l’Ajuntament o el Consell Comarcal.

I sí, l’oposició ha de fiscalitzar el que fa el govern, perquè és la seva feina. Però hi ha maneres i maneres de fiscalitzar. I d’un mandat enquistat en termes tècnics, és difícil treure’n rèdits electorals. Perquè sí, aquest mandat ha perdut massa mesos. N’ha perdut molts per culpa de la pandèmia, però n’ha perdut encara més per culpa de les discussions polítiques.

La turbulenta recerca de l’estabilitat

A Berga, la CUP va voler tornar a manar en solitari fa dos anys. Va començar el mandat amb 8 regidors dels 17 del ple, però ha acabat aliant-se amb ERC per sumar dos vots més i estalviar-se haver de negociar amb l’oposició en tot moment. Al Consell, Junts per Catalunya va haver de fer mans i mànigues per investir Josep Lara. De fet, les agrupacions independents -totalment dividides entre les que volien un govern amb Junts i les que preferien ERC- van acabar partint peres en un procés polèmic que ha acabat amb dos aliats de Junts al ple del Consell.

Tot i els revolts, tant el govern del Consell com el de l’Ajuntament de Berga sembla que han trobat l’estabilitat que se’ls havia resistit en un primer moment i que els havia abocat a perdre massa temps en negociacions. I dic ‘sembla’ perquè al govern del Consell hi conviuen Junts i el PDeCAT… I la cara més visible d’aquests últims, Lluís Vall, ja ha marcat distància respecte als companys d’executiu en temes com el pla de reactivació econòmica que han posat sobre la taula els empresaris. Però vaja, que de moment hi ha majoria més o menys solvent a tot arreu.

El problema és que les dues majories són de colors radicalment oposats. I fins ara no hi havia cap mena de símptoma d’entesa entre uns i altres. Fins ara.

Les ensabonades

La primera picada d’ullet va ser al ple d’investidura d’Ivan Sánchez a Berga, aquest estiu. El nou alcalde de la capital va referir-se al Consell durant el seu discurs i es va adreçar a Josep Lara, que va assistir al ple “per fer-li costat”. Sánchez va clamar per l’entesa i per remar cap a la mateixa direcció.

Aquesta setmana, la segona després de vacances, l’activitat política al Consell s’ha disparat. Al Consell d’Alcaldes de dilluns, Lara ja va exalçar el paper de Berga en el procés d’encarregar l’Atenció Domiciliària comarcal a l’empresa pública Sumar. Si Berga no s’hi sumava, la idea no resultava, perquè a la capital és on hi ha el gruix de les assistents familiars. I l’alcalde Sánchez va replicar que hi són perquè volen fer de capital i perquè creuen en els projectes de comarca.

Al cap de dos dies, al ple del Consell Comarcal, més sabó de braç en braç. “Les relacions entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Berga han millorat, i molt”, va dir l’alcalde de la capital, referint-se a la gestió del porta a porta. “No ho volia dir, però jo també tinc aquesta sensació”, va replicar el president comarcal.

De moment, tot són ensabonades de cara a la galeria, i encara són evidents les friccions a resoldre. De fet, l’intercanvi d’afalacs entre Lara i Sánchez al ple va venir després d’una enganxada política entre l’alcalde de Berga i el regidor de l’oposició i conseller de govern, Abel Garcia (PSC). Ara bé, si les ensabonades entre vares es transformen en rems i l’entesa es fa palpable a peu de carrer, hi ha opcions de salvar una part del mandat.

Què cal?

Calen més coses que les encaixades de mans de cara a la galeria. A Berga, com a mínim cal un govern més rigorós administrativament i una oposició menys tècnica. I al Consell, hi cal un govern sense tanta foto i que premi l’accelerador en encàrrecs comarcals com el pacte per a la reactivació; i una oposició imaginativa que sigui capaç de fer repensar plans al govern. Tot plegat no serà d’un dia per l’altre, però la bona sintonia entre els dos caps més visibles de totes dues administracions, com a mínim, obre una escletxa d’esperança.

X