Osona, el Baix Ebre i el Berguedà van ser les tres comarques catalanes menys afectades per la crisi de la covid-19 en termes d’ocupació. Segons l’estudi de competitivitat comarcal ‘Índex FEGP’, publicat aquest dimecres per la Federació Empresarial del Gran Penedès, les tres comarques van aconseguir incrementar el nombre d’afiliats a la Seguretat Social entre el febrer de 2020 i el juny de 2021 i registrar un increment moderat en el nombre d’aturats respecte a la mitjana catalana. En canvi, la Ribera d’Ebre, l’Alta Ribagorça i La Selva presenten les pitjors dades de país, amb caigudes de l’afiliació de fins al 6,2% i amb increments de l’atur per sobre el 70%.
En concret, Osona va tancar el primer semestre de 2021 amb 72.806 afiliats, un 2% més que el febrer de 2020, just abans que esclatés la pandèmia. Pel que fa al nombre d’aturats, es va situar en 8.590 a finals del darrer mes de juny, un 12% més respecte a febrer de 2020. Es tracta de l’increment més baix de tot Catalunya i àmpliament inferior a la mitjana del país (+19,3%). Pel que fa al Baix Ebre, el nombre d’afiliats va incrementar-se un 2% i l’atur va créixer un 16%, mentre que al Berguedà l’afiliació va pujar un 1,9% i el nombre de desocupats un 14,8%.
Altres comarques que també van aconseguir millorar les dades d’afiliació i registrar un augment de l’atur inferior a la mitjana de Catalunya van ser l’Alt Camp, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany o el Moianès, entre d’altres.
La Selva, la comarca més colpejada per la pandèmia
La Selva, en canvi, es presenta com la comarca més afectada per la pandèmia en termes d’ocupació. El territori va tancar el primer semestre de 2021 amb 59.414 afiliats, un 6,2% menys que el febrer de 2020, mentre que el nombre d’aturats va créixer un 30,9%. A l’Alta Ribagorça la xifra d’afiliats va millorar (+1,3%), però la xifra d’aturats va disparar-se un 71,1%, mentre que a la Ribera d’Ebre es va reduir un 4% l’afiliació i va créixer un 31,1% l’atur. Altres comarques com l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Pallars Sobirà o el Barcelonès també presenten dades força pitjors en comparació amb la mitjana catalana.
Segons el redactor de l’estudi i soci consultor d’Activa Prospect, David Moreno, les comarques on menys s’ha notat l’impacte de la pandèmia han estat aquelles vinculades a la indústria agroalimentària, mentre que els territoris centrats en el sector serveis s’han vist més afectats.
Barcelona, líder en competitivitat; el Berguedà perd pistonada
Malgrat ser una de les comarques més afectades en termes d’ocupació, el Barcelonès es manté un any més com a comarca més competitiva de Catalunya. Per elaborar aquest rànquing, la FEGP té en compte factors com la sostenibilitat del model de desenvolupament de cada comarca i les condicions de competitivitat, que inclou variables com els factors de producció, els avantatges distributius o les condicions de la demanda.
En segona posició, i a una distància força àmplia, apareix el Vallès Occidental, mentre que la tercera posició és pel Baix Llobregat. El Gironès i el Tarragonès tanquen el ‘top’ cinc, mentre que dins les primeres posicions també hi apareixen el Segrià, el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf i el Baix Camp.
I el Berguedà, on és? Doncs sis llocs més avall que fa un any. La comarca ha passat del lloc 27 al 33. És la comarca que més llocs perd, tot i que força més greu és la situació de l’Aran, que ha perdut cinc llocs, però perquè no en podia perdre més: ha caigut a l’últim lloc del rànquing.
Malgrat que la llista ha registrat poques modificacions, Moreno ha assegurat que la pandèmia ha permès escurçar distàncies i que ha representat “un revulsiu” per a la millora competitiva de les comarques catalanes. Per al Berguedà, però, això d’escurçar distàncies tampoc s’ha vist reflectit, com a mínim, en les dades.
