El 2021 acaba de la mateixa manera que va començar. Som a l’equador d’unes festes que no són plenes, perquè hi ha restriccions. Crèiem que la pandèmia no hi era, però hi és, i de quina manera. De fet, hi ha indicadors, com el nombre de contagis setmanals, que mai havien estat tan alts com ara.
Fa un any, els negocis demanaven que el govern deixés sortir la gent dels pobles i al·legaven que el Berguedà no mereixia un confinament municipal i calia permetre la mobilitat per tota la comarca. El Govern no va fer cas i va caldre esperar setmanes per poder moure’s lliurement. Però és que al cap d’uns mesos, van tornar els confinaments per zones. I, com un any enrere, la calor va semblar que espantava el virus, però ha tornat el fred i, amb ell, una versió (o variant) millorada del ‘bitxo’. És el dia de la marmota més clamorós que hem viscut mai. Però això passa aquí i passa a tot arreu.
El que només passa aquí és que la residència municipal se separi d’un hospital comarcal que fins fa res es gestionava des de l’Ajuntament, però que ara porta la Generalitat. D’aquesta emancipació de la residència ja se’n parlava al gener i, ara, dotze mesos després, continua sent una carpeta per resoldre. Des de la primera setmana, l’oposició ha expressat que té dubtes legals sobre l’encomana de la gestió a dit a una empresa pública, Sumar, que també ha fet tractes amb el Consell Comarcal pel Servei d’Atenció Domiciliària. Tot i això, el govern ha tirat milles i Sumar segueix encadenant pròrrogues com a gestora de la residència, però el futur del centre continua sent un mar d’incògnites per resoldre.
La política ha tornat a ser protagonista dels grans temes de l’any. La notícia més sonada ha estat el canvi de vara a Berga: Montse Venturós va anunciar al juliol que deixava l’alcaldia i que patia una depressió, i al cap d’uns dies es va fer públic que el relleu seria Ivan Sánchez. L’anunci de Venturós va ressonar per tot el país en plena lluita per acabar amb l’estigma en salut mental. Des d’aleshores, l’alcaldessa ha desaparegut de la vida pública per centrar-se en la seva recuperació. En l’àmbit estrictament polític, Andreu Comas va ocupar la cadira que Venturós va deixar buida.
La política també ha estat protagonista de l’any, en clau econòmica. Les negociacions entre administracions i empresaris per tirar endavant un pla de reactivació han estat una autèntica muntanya russa. Des de la foto d’estiu a l’Estany Clar que semblava dibuixar un camí de roses, ha passat de tot: el Consell va reservar 100.000 euros per començar a fer accions, però al cap d’uns mesos va resultar que se’ls havia gastat. Tot plegat ha fet pujar la mosca al nas, a l’ACEB, que ja no veu al president comarcal com un interlocutor vàlid per negociar com es desplega el pla. Des d’aquesta enganxada, no hi ha hagut grans moviments en públic, més enllà d’un acte organitzat pels empresaris en què diversos experts van exposar quines eren les mancances del Berguedà des del punt de vista empresarial. Gairebé totes estaven diagnosticades a la Visió ACEB que ja fa més d’un any que els polítics tenen sobre a la taula, però el 2021 també acaba sense grans resultats en aquest aspecte.
També en la carpeta d’empreses, aquest 2021 ha certificat l’adeu d’Horrorland. El parc del terror ha partit peres amb el Berguedà, però no amb Catalunya: se n’ha anat a Illa Fantasia, al Maresme. Després de convertir la comarca en un pol mundial de l’oci del terror, Horrorland volia facilitats que no va trobar en les administracions d’aquí, però que sí que ha trobat a Vilassar de Dalt. Marxa un monstre, mai millor dit, però un monstre econòmic.
I, de fet, no cal moure’s de lloc per trobar una altra bomba de l’any. L’Ajuntament de Cercs ha tombat definitivament el projecte de la incineradora. Els promotors van presentar els documents que, mesos enrere, no tenien i que els havien tallat les ales. La idea era posar remei a les mancances, però la documentació no va pasar el filtre tècnic i la central tèrmica rep un cop letal en el procés per convertir-se en una planta de crema de residus.
Però aquest resum de l’any no pot acabar sense pensar en qui aquesta nit no menjarà raïm. Aquest any han mort pilars comarcals. Al febrer va morir el pintor Joan Ferrer, després d’uns últims anys de vida reivindicat com un dels talents més prolífics de la cultura berguedana. Al juny va morir mossèn Barniol, el capellà de Queralt, mesos després de deixar el santuari. Al juliol va ser el mes de l’adeu de Jordi Cussà, però de regal va deixar un tresor, ‘El primer emperador i la reina Lluna’, que ha arribat a ser candidata a novel·la de l’any. I aquest desembre ha mort l’activista polític i cultural Toni Pérez i la historiadora Dolors Santandreu. Noms que avui no seuen a taula, però que s’han guanyat el segell d’eterns. Com el teu, papa.
Feliç i custodiat 2022.
