Des d’aquest dimarts, 15 de març, i fins al 15 d’octubre, queda prohibit encendre foc en terreny forestal sense l’autorització pertinent. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ho ha comunicat en les últimes hores i ha assenyalat que, tot i les pluges de l’última setmana, els índexs de sequera continuen molt alts per aquesta època de l’any. Tot plegat factor agreuja l’estat de la vegetació i posa en risc les àmplies àrees arbrades de la meitat nord del país que, tot i que tradicionalment són fora del radar dels incendis en aquesta època, també podran patir dies d’elevat perill d’incendi.
La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries i en la franja de 500 metres que els envolta, no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat. Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals sense una autorització expressa del Departament d’Acció Climàtica. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.
També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
Preocupació per l’estiu
Amb l’entrada de la primavera i en absència de pluges importants, les condicions favorables al foc s’incrementaran i el nombre d’incendis podria continuar sent superior a la mitjana de l’època i amb una magnitud d’incendis superior principalment durant els episodis de vent.
Aquest increment en nombre d’incendis es podria produir, fins i tot, en zones d’interior i en les àrees pirinenques, zones amb poca tradició d’incendis en aquesta època. Històricament, les zones del país més castigades pels incendis durant la primavera són les del litoral i prelitoral sud (des del Montsià al Garraf i des de la Terra Alta al Penedès) i l’Empordà.
En aquestes situacions de sequera com la que estem travessant, un episodi de pluja com l’actual té un gran valor i aconsegueix frenar el deteriorament de la vegetació. Però el Departament apunta que “cal ser conscients que en situacions d’un dèficit hídric tan gran, difícilment un episodi de pluja pot solucionar el problema”.
Si la sequera continua, és molt probable que hi hagi una campanya d’incendis molt complicada. Fins i tot, en el cas que la situació pluviomètrica es normalitzés, com que la sequera actual és bastant generalitzada, podríem esperar una campanya complicada. Això és així perquè, tot i que hi hagi pluges, el clima mediterrani és bastant irregular pel que fa a pluviometria i és poc probable que pluges correctores de la situació arribin a tot el país; així doncs, podrien quedar àmplies zones amb una sequera profunda.
El Berguedà, la quarta comarca més afectada per la sequera
El 2021 ha estat un any excepcionalment sec al país, exceptuant a la meitat sud. Segons l’informe anual del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, el Berguedà és la quarta comarca amb més hectàrees de bosc afectades per la sequera. Davant només hi ha la Noguera, el Pallars Jussà i Osona. L’Empordà comença a patir afectacions importants i l’altra cara de la moneda són les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, que romanen pràcticament inalterades per les pluges estivals.
La xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya assenyala més de 15.000 hectàrees han empitjorat la seva situació el darrer any. I constata que el 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per sequera respecte a la campanya de l’any anterior. Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat, afirma que “són resultats poc optimistes”. “Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees i, per altra, hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat la seva afectació”, explica.
“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint”, remarca Banqué. És per això que revisiten cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany han vist “un canvi de tendència”, comenta la coordinadora del DeBosCat. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera del 2021 ha trencat la dinàmica positiva”, assenyala. En aquest sentit, exposa que cal continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si en els pròxims anys es repeteixen aquests episodis de sequera. “Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos”, ressalta Banqué.
El pantà, a la meitat de la seva capacitat
Un altre indicador evident dels mesos de sequera és l’estat dels pantans. Al Berguedà, la Baells està lleugerament per sobre del 50% de la seva capacitat (50,91%). Els últims cinc anys estava, de mitjana, per sobre del 90%; i els últims 10, per sobre del 80%.
De fet, l’any 2022 ja va començar molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys. El pantà solia estar per sobre del 80% de la seva capacitat amb el canvi d’any, però aquesta vegada amb prou feines arribava al 60%. L’absència de pluges des d’aleshores ha fet ampliar encara més les diferències.
Ara bé, si s’agafen les dades dels últims 10 anys, queda clar que entre els mesos de març i maig és quan més s’omple i, per tant, quan més plou. La mitjana de la dècada detalla que entre maig i juny la Baells sol fregar el 100% de la seva capacitat i que, després, cau en picat fins a gairebé l’octubre. Per tot això, i atesa l’alta probabilitat que l’estiu sigui sec, les pluges són cada vegada més necessàries per encarar la resta de l’any sense patir.
