Primera Patum per a l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, i curiosament primera Patum que la regidora de la festa, Roser Valverde, ha preparat i pot viure en el format habitual. Per a tots dos, aquest Corpus és especial.
L’alcalde assegura que “la sensació és que Berga avui torna a la vida” i recorda la frase de mossèn Armengou “cada dia al cel és un dimecres de Corpus” per recordar que probablement l’inici de la Patum és el millor moment de l’any per a molts berguedans. Sánchez viu la seva primera Patum amb la vara, però assegura que “no és més patumaire l’alcalde o la regidora de Patum que algú altre”: “L’he viscut des de molts àmbits. A espatlles dels avis i els pares, de bracet d’un amic, fent de ple a la Patum del vespre i, des de fa més de 10 anys, amb els gegants”. Com a càrrec electe també n’ha viscut alguna: és regidor des del 2017. Però des de l’alcaldia debuta enguany.
La regidora de Patum que no havia fet Patum
Roser Valverde és la regidora de Patum des de l’inici del mandat, però la pandèmia l’hi ha impedit viure’n cap, després d’haver-la treballat des de l’Ajuntament. Avui es treu una espina que tenia clavada i assegura que té “molts nervis, papallones a la panxa i moltes coses a tenir en compte”. Això sí, celebra que “per fi tenim l’oportunitat d’exhibir tot allò que hem treballat internament” i recorda que aquest Corpus ha de ser “una nova etapa de la festa”.
En aquest darrer aspecte, Valverde insisteix en la idea que volen consolidar la Patum com “un pol cultural”. Creuen que tenen “l’oportunitat de fer-ho” i destaquen que “els canvis a la fira, l’augment de concerts i la programació d’activitats tot l’any són un primer pas”.
El tabaler: “Falta molta gent”
Instants abans de l’inici del passacarrers del migdia, Xavi Prat, el tabaler, era un sac de nervis i emocions. Mentre es vestia, ha relatat que “és la pitjor Patum de totes” a nivell d’emocions, però assegura que “el dia que no tingui aquests sentiments, potser serà el dia que he de plegar”.
Prat ha tingut un record per la gent que ha perdut en aquests dos anys: “És molt temps sense poder fer Patum. Han passat moltes coses. He perdut amics i familiars. És dur”. Els primers repics del Corpus aniran per tots ells, conclou.
