La Patum és una autèntica pedregada d’emocions. Una setmana de cultura popular capaç d’unir milers de persones, d’omplir de foc una plaça, de fer-la saltar a la vegada i de fer entrar tota una comarca en una bombolla. Avui al matí, algú a qui considero un savi dels de debò de la cultura al món m’ha assegurat que “probablement la Patum és la festa més important del Mediterrani”. Li he repreguntat i ha insistit que sí. Me’l crec, i tant que sí, perquè ell ha vist molta més cultura que jo i perquè no calen grans esforços perquè algú em convenci que la Patum és escandalosament meravellosa. Però cada vegada que sento, llegeixo o veig algú buscant quòrum per proclamar la nostra festa la millor del món, entro en una espiral de contradiccions.
Perquè, sí, la Patum és visualment única i irrepetible. Per això, cada any quan preparem la cobertura que li donem des de l’Aquí, tots tenim clar que el que vol veure la gent són vídeos i imatges. Perquè, visualment, la Patum es ven sola. Agrada. La vols veure. La vols tornar a veure. I si no l’has vist mai en directe, és molt probable que, si veus un vídeo d’un salt, et vinguin ganes de ser-hi.
Però ser el millor en alguna cosa són paraules majors. I les festes i la cultura popular són probablement un dels escenaris més subjectius que se’ns plantejaran a davant. Per a molts berguedans, no hi haurà dubte: sí. Això sí, dubto que a Pamplona o a València hi trobin gaires companys de bàndol. I no cal! Però, escolta, si el que volem és que ens ho diguin, fixem-nos en què podem fer per aconseguir-ho.
“Oh, no, pixapins, pixapins, pixapins!”. Quantes vegades l’hem sentit, aquest càntic, aquest Corpus? Unes quantes, com sempre. I sí, a la Patum hi continua havent una fòbia cap als estrangers que puc entendre (perquè tots hem pensat en més d’un salt que n’hi ha que es podrien haver quedat a casa), però que no puc compartir. Perquè els indesitjables sempre són una minoria. I si no ho són, segurament qui té el problema és qui no els desitja. Perquè si alguna cosa és la millor del món, inevitablement cridarà l’atenció a totes les parts del planeta. I la cosa ha de saber respondre a aquest interès.
Berga aquest any havia avançat en aquesta línia. Organitzar un festival de grups de música de primer nivell per fer encara més atractius els cinc dies de Patum era tot un encert per projectar encara més la festa. Però no s’ha pogut fer perquè un tribunal ha trobat l’escletxa legal per impedir-ho. Si ningú hagués portat el cas als tribunals poques hores abans de l’inici de la festa, cap tribunal hauria buscat cap escletxa, és clar que sí. El cas és que la jutgessa ha trobat l’escletxa i fora bo que l’Ajuntament no tardés gaire a tancar-la per sempre més.
Em sembla bé que es parli de Patum tot l’any. Amb un matís: si se’n parla tot l’any, que sigui per millorar la següent. I no per resoldre disputes que, de Navàs en avall i de Bagà en amunt, ben pocs entenen. Per mi està clar quin ha de ser el tema de treball i debat en les pròximes setmanes: cal una norma que blindi la festa i tot el que hi té relació. Soc dels que pensa que la festa, si de debò ha de fer de Patrimoni de la Humanitat, ha de prevaldre per sobre de gairebé tot. I sí, la festa és a la plaça, però no para de créixer. I l’Ajuntament fa bé d’obrir nous espais per diversificar l’atenció dels patumaires. Però aquest Corpus ha quedat clar que cal cobrir-se millor les espatlles. I com més aviat, millor.
Després no sé si la Patum serà la millor festa del món, però segur que estarà més a prop de ser-ho. Com a mínim tindrà via lliure per créixer com la ciutat desitgi.
