El Berguedà ha acollit aquest estiu la primera resident en Infermeria de la seva història, és a dir, la primera professional que s’especialitza a la comarca. És l’Amparo González, una gallega de 43 anys que ja treballa al costat de la seva tutora a l’ambulatori de Berga. Des del 2004 treballava a Ferrol i ho ha deixat tot per venir al Berguedà i especialitzar-se en infermeria comunitària.
Per què tries venir a Berga?
Buscava un lloc rural i quan em van assignar a la Catalunya central vaig triar Berga al moment. No m’interessava gens anar a Igualada o a Manresa perquè són ciutats i jo el que volia era un entorn com el d’aquí: un lloc amb pobles petits, amb muntanya, més dispers.
I el que esperaves s’ha complert?
I tant! Les expectatives s’han superat. Tothom ha estat molt acollidor amb mi i m’he trobat companys súper treballadors. Hi ha moltes coses que ja feia a Ferrol i que em resulten familiars, però n’hi ha altres que són noves. Està sent molt positiu per a mi perquè em fan sentir com una més i tiben molt de mi.
És el primer cop que aquí hi ha una resident. Ho notes?
Està clar. Tots n’estem aprenent. Però veig que la gent té moltes ganes de fer-ho. Ells han triat acollir i fer de tutors i s’hi bolquen.
Què fas a l’ambulatori?
Sóc l’ombra de la meva tutora. Estaré quatre mesos al CAP i després rotaré a l’hospital. De moment segueixo la consulta amb la meva tutora i faig les guàrdies que fa ella. També aprenc a fer servir els programes i a gestionar les coses com es fa aquí.
I vius a Berga, suposo.
Sí, de lloguer. Jo treballava a l’àrea sanitària de Ferrol, tenia la vida muntada allà i ho vaig deixar tot per venir. Però, ei, que vaig venir molt ben acompanyada, eh? Amb mi ha vingut la meva mare i la meva gossa. És genial.
I el primer que us trobeu és la moguda de la Patum.
(Riu) Sí, la veritat és que no ens ho esperàvem, però el primer dia a la immobiliària ja m’ho van dir. Em van demanar si era conscient dels dies de rebombori que venien.
I què, què t’ha semblat?
No la vaig viure des de dins perquè una gallega aquesta calor no la porta gaire bé… (Riu) Buscava l’ombra i poc més. Però, sí, la vaig veure, no m’hi vaig posar perquè preferia veure-ho de fora primer. Però és absolutament espectacular, i tant.
I tens previst quedar-te, quan acabis la residència?
No em plantejo res. És el que els dic als companys: qui m’havia de dir a mi que acabaria a Berga, si fa mesos ni tan sols sabia que existia aquest lloc? Doncs, mira, amb 43 anys aquí em tens. I no vull dir què passarà d’aquí a dos anys, perquè en dos anys poden passar milions de coses. Això sí, no em tanco a res, que vingui el que hagi de venir.
