Spanish Brass , un dels quintets de metall més potents del panorama estatal, estrenarà el pròxim desembre l’obra Coral-Divertiment i Fuga del berguedà Lluís Gual a la Fundación Juan March de Madrid.
Gual viu a Berga, té només 25 anys i l’èxit li ha arribat de forma totalment inesperada. En una conversa amb l’Aquí Berguedà, el jove compositor ha explicat que, fa cosa d’un any, va escriure l’obra, pensada per ser tocada en un quintet de metall, sense cap objectiu concret. Tot i això, l’obra va arribar a mans del musicòleg manresà Oriol Pérez Triviño, i aquest la va fer arribar a l’Spanish Brass, que se’n va enamorar. En poques setmanes, el quintet es va posar en contacte amb Gual per explicar-li que volien estrenar la seva obra i que buscarien un lloc especial per fer-ho. I el van trobar: la Fundación Juan March. “Encara estic en un núvol. Mai m’hauria imaginat que l’obra arribaria a Madrid. I molt menys tan aviat. Al cap i a la fi, jo tot just soc un pre-estudiant”, assegura el jove berguedà.
A punt d’entrar al Liceu
L’anunci de l’estrena de la seva obra a Madrid arriba poques setmanes abans que Gual
comenci un grau superior de Composició al Conservatori del Liceu. La Fundació Ferrer-Salat li ha concedit una prestigiosa beca perquè pugui fer els quatre anys de carrera de franc. A la convocatòria s’hi van presentar uns 200 aspirants i només han donat l’ajut a una dotzena.
Gual assegura que, tant amb beca com sense, tenia la intenció de seguir estudiant i que ho havia de fer al Conservatori del Liceu. Fins ara s’havia format en tenora a l’Esmuc, però tenia ganes de “canviar d’aires”. Al Liceu, hi farà la primera gran formació de la seva vida com a compositor. Però és conscient que això és tot just el principi i
que és en una cursa de fons.
Una vida estudiant música
Lluís Gual va començar a formar-se com a músic a casa, a l’Escola de Música de Berga. Admet que, de ben petit, el que li cridava l’atenció era el saxo. Però no hi havia places per aprendre’l a tocar a l’Escola de Música i va estar uns cursos sense poder-ho fer.
En aquesta etapa, va provar altres instruments: el violoncel i la trompa. Però no li van agradar i va acabar a Tallers Soterrats, amb Pòlit Miró com a mestre. Allà, finalment, es va poder començar a formar com a saxofonista. En paral·lel, va començar a estudiar
la tenora a l’Escola de Música i es va començar a interessar cada vegada més per la música de cobla. I així va arribar a Barcelona, compaginant la universitat amb la seva formació musical.
En aquest temps ha fet contactes. I, de fet, la perseverança comença a donar-li resultat. Un amic compositor li ha passat un encàrrec i el mes que ve, al Vendrell, un trio de noies estrenarà cançons tradicionals catalanes composades per ell.
