La manca d’oferta d’habitatge, tant de compra com de lloguer, és el principal problema del Berguedà en matèria d’habitatge. Ho conclou un estudi de la cooperativa Celobert encarregat pel Consell Comarcal del Berguedà. L’objectiu d’aquest estudi era destriar els punts febles i els punts forts de la comarca i posar les bases del Programa Comarcal d’Habitatge que es va presentar aquest dijous a la Torre Nova de Cal Pons, a Puig-reig.
De l’estudi en surten nombroses conclusions. La més evident és que una part molt important de la ciutadania busca pis i no en troba. S’han enquestat 77 persones de 19 municipis de la comarca (els que tenen interès en desplegar noves polítiques d’habitatge). D’aquestes, 49 han assegurat que busquen habitatge però gairebé la meitat no tenen capacitat per fer-ho.
El 91% dels enquestats veuen la manca d’habitatge de lloguer com un dels grans problemes per viure a la comarca. Altres handicaps que hi troben són les condicions de conservació dels edificis (el mal estat), la manca d’inversió pública en habitatge i l’alt preu dels habitatges, tant de compra com de lloguer. A més del 80% també els preocupa la proliferació d’habitatges buits.
L’estudi també s’interessa per les solucions que hi veu la ciutadania. Són molt diverses, però les que més quòrum generen són sancionar els grans tenidors d’habitatge si tenen llocs buits, millorar la informació que es dona a la ciutadania a nivell de subvencions, promoure l’habitatge cooperatiu i que la administració mediï per rehabilitar immobles a través de contractes de masoveria.
Celobert també ha parlat amb les immobiliàries i el sector privat. Confirmen que l’oferta de lloguer és molt baixa en relació a la demanda, apunten que la demanda molt alta d’habitatges amb espai exterior no concorda amb l’oferta i detecten que cada cop s’interessen més persones d’àrees urbanes per venir a viure al Berguedà. Els agents privats també assenyalen la concentració d’habitatges buits o en mal estat en alguns nuclis antics com el de Berga i el de Gironella, i critiquen que es desconeixen els ajuts disponibles per a la rehabilitació en molts casos, de manera que caldria fer un esforç per apropar-los a la ciutadania.
Un 10% dels habitatges es troben en mal estat i la propietat té poc interès a rehabilitar
De tot plegat, se’n treuen diverses conclusions que l’estudi divideix en set apartats: emmarcament territorial, persones, parc d’habitatges, mercat d’habitatge, planejament, recursos residencials, i estructura, recursos i iniciatives.
Pel que fa a l’emmarcament territorial, la poca connectivitat d’alguns dels municipis de muntanya dificulta el manteniment i atracció de població resident. En canvi, l’eix del Llobregat, la C-16, vertebra la comarca i connecta els principals municipis de l’entorn del riu.
Sobre les persones, l’estudi conclou que menys de la meitat dels joves s’han emancipat, i això és un problema perquè és un percentatge molt baix en comparació al d’altres zones. En canvi, en clau positiva, la població de la comarca augmenta des del 2018 i la taxa d’atur cau.
Quant al parc d’habitatges, un 10% dels edificis no es troben en bon estat per viure-hi i la propietat no té massa interès a rehabilitar-los, ja sigui per manca de recursos o garanties. A banda, s’ha detectat que més del 35% dels habitatges són molt antics, anteriors a 1900 (18%) o construïts entre 1900 i 1500 (19%). En clau positiva, un de cada 4 habitatges es són força recents, posteriors al 1990 i les colònies del Llobregat es veuen com una opció per generar habitatge més assequible i amb característiques adequades a la demanda.
L’estudi també es fixa en el mercat i conclou que cal més oferta, tant de compra com de lloguer, i també nous camins per fer-la arribar als joves, ja que la majoria tenen dificultats per assabentar-se de l’habitatge disponible. En canvi, el principal punt fort és que el preu mig de l’habitatge és un 56% més barat que al conjunt del país.
Pel que fa al planejament, hi ha 15 municipis que no tenen planejament propi i això fa que es regeixin per normes generals. A banda, les interpretacions d’actuacions en sòls no urbanitzables dificulten l’activació de masies i nous habitatges. Això sí, hi ha 10 municipis amb el planejaments aprovats i 13 que disposen de catàleg de masies.
També es fixa la mirada en els recursos residencials i s’apunten que hi ha molts habitatges en mal estat i alguns, fins i tot, buits. La part bona és que els ajuntaments, en general, mostren interès per adquirir-ne de nous o rehabilitar els que tenen.
Finalment, pel que fa a l’estructura i els recursos de les administracions, hi ha problemes com els pocs recursos que hi ha als ajuntaments i la poca capacitat per gestionar els habitatges municipals. Però també hi ha virtuts, com l’Oficina d’Habitatge comarcal que dona servei als ajuntaments, així com les eines de suport que ofereix la Diputació i l’interès general per implementar noves mesures.
El pla d’acció
Les accions a implementar per millorar la situació de l’habitatge al Berguedà es divideixen en quatre àmbits.
D’entrada, es fixa que caldrà activar edificis i habitatges fomentant-los com a primera residència. En aquest àmbit, també es defineixen estratègies per revitalitzar nuclis i colònies i es proposa treballar per ajustar planejaments urbanístics per rehabilitar masies.
També es suggereix ampliar i optimitzar el patrimoni públic, donar suport a cooperatives en cessió d’ús i intervenir en edificis inacabats. A banda, es fa una crida a atendre l’emergència i facilitar l’accés a l’habitatge, reforçant l’acompanyament que es fa a les persones amb dificultats per pagar l’habitatge i amb ajuts per a l’emancipació.
Finalment, també es proposa millorar l’estat dels habitatges i atendre la pobresa energètica. Això passa per impulsar rehabilitacions i oferir un millor assessorament per fomentar l’eficiència energètica i prevenir la pobresa en l’àmbit de l’energia.
“Cal solidaritat i esforç comú”
En la presentació dels resultats a Cal Pons, Ariadna Herrada, consellera de Polítiques digitals, Habitatge, Transparència i Govern obert, va explicar que després de dur a terme “un exhaustiu treball de camp plegats des del sector públic i el privat, ara disposem d’una fotografia de 360 graus de l’estat de l’habitatge a la comarca”. Herrada també va destacar que en aquesta diagnosi “s’hi han implicat als agents públics i privats” de la comarca. De manera que els resultats són transversals.
Herrada creu que aquest treball “ens marca el camí que cal fer conjuntament, perquè el Berguedà esdevingui una comarca on hi hagin llars per viure-hi dignament”. La consellera, a més, fa una crida: “Cal que treballem entre tots per equilibrar l’oferta i la demanda, que els joves tinguin l’oportunitat de continuar vivint el territori, que omplim de vida i donem llum als habitatges que durant tant temps només han vist foscor.” I assegura que aquest “és un treball transversal, ens cal solidaritat i esforç comú. Avui només és el principi d’un llarg camí conjunt”.
La consellera Ariadna Herrada va dir també que “no volíem que aquest fos un estudi més i que es quedés en un calaix”. D’aquí que la diagnosi vagi acompanyada d’un Pla d’Acció que permeti “fer feina des del minut zero i durant els dos anys vinents”. La consellera destaca que això serà possible, entre altres raons, perquè “disposem d’ajudes tècniques de la Diputació de Barcelona” de finançament per treballar.
Viu al Berguedà
Al mateix acte, es va presentar el projecte “Viu al Berguedà”, impulsat per l’Agència de Desenvolupament i emmarcat dins del Programa Comarcal d’Habitatge. Es tracta d’una pàgina web que aplega tota la informació de servei necessària per instal·lar-se a viure a la comarca. Aquí s’hi pot trobar l’oferta d’habitatge de les immobiliàries, un recull detallat de tots els serveis municipals que ofereixen els 31 ajuntaments de la comarca i l’oferta de transport públic per arribar-hi. Així mateix, en un sol clic, s’accedeix a informació d’ofertes laborals i formatives així com un llistat d’empreses i els principals recursos turístics del Berguedà.
Lluís Vall, president de l’Agència de Desenvolupament, va explicar que “Viu al Berguedà” és una invitació a descobrir la comarca, a dir alt i clar que és un bon lloc per viure-hi aprofitant tots els serveis que ofereix, per treballar-hi i per gaudir de la natura i el seu patrimoni industrial i cultural”.
La informació d’aquests recursos no estava agrupada en una sola plataforma. “Per això hem dissenyat un espai digital on trobar tot el que és necessari per a aquelles persones que es plantegin fer un canvi a les seves vides i establir-se en una comarca que té molt per oferir i que encara és desconeguda”, va concloure Vall.
