L’empresa Capital Energy vol construir un embassament al pla de Clarà, a la Nou de Berguedà, a tocar del pantà de la Baells, per abastir una central hidroelèctrica que també alçarien a la zona. Segons ha avançat la Televisió del Berguedà i ha pogut confirmar l’Aquí Berguedà, la idea de l’empresa és aprofitar el nou embassament per generar energia elèctrica amb la força de l’aigua i enviar directament aquesta electricitat a la subestació dels emprius de Cercs. De moment, hi ha l’avantprojecte i l’empresa ja ha iniciat la tramitació amb l’ACA i els ajuntaments perquè hi donin els permisos necessaris.
Segons l’avantprojecte, la idea és que el nou pantà agafi aigua de la Baells per mantenir-se ple. Després l’empresa esperaria el moment idoni per generar l’energia elèctrica i treure’n el màxim rendiment econòmic. Així, quan arribés el moment, es deixaria anar aigua del pantà de la Nou cap a les turbines de la central hidroelèctrica i, d’allà, l’electricitat que es generés aniria a parar directament a la subestació de Cercs. A més, el circuit permetria tornar a portar l’aigua al pantà, en una ruta circular.
L’avantprojecte, que ha pogut consultar l’Aquí Berguedà, adverteix de l’impacte que podria tenir la nova infraestructura a la zona. A nivell geològic, l’empresa impulsora admet que l’impacte més important seria com a conseqüència de l’important moviment de terres que caldria fer per fer tota la instal·lació. A més, també parla de la transformació de la zona, un cop s’hi instal·lin les estructures necessàries per fer arribar l’electricitat a la subestació de Cercs.
De fet, sobre el moviment de terres, l’avantprojecte planteja tres ubicacions per al nou pantà de la Nou, però evidencia que el pla de Clarà és la preferida i la que suposaria un impacte menor, ja que la zona no presenta tantes irregularitats com les altres dues i implicaria haver de moure menys metres cúbics de terres. Encara i així, els impulsors admeten en l’avantprojecte que, tant si s’opta per una ubicació com si s’opta per una altra, caldrà moure terres i això suposarà un impacte important.
Pel que fa a la vegetació, l’avantprojecte deixa clar que la instal·lació de tot el circuit seria evident als terrenys que afecta i, a més, admet que incrementaria el risc d’incendi forestal, atès que hi hauria més gent a la zona mentre es facin les obres. Això sí, diuen que, un cop en funcionament, “l’impacte seria mínim”.
Menys aigua a la Baells
Un altre dels danys colaterals de la instal·lació és que el pantà de la Baells perdia inevitablement capacitat. L’avantprojecte parla directament d’entre un 5 i un 6%, que correspon a l’aigua que aniria a parar al nou embassament de la Nou. Segons l’avantprojecte, “aquesta disminució podria augmentar la concentració d’elements contaminants i empitjorar l’estat químic de les aigües”
El redactat té un extens apartat on es refereix als efectes que el projecte tindria per a la fauna de la zona. La frase més demolidora de l’avantprojecte diu això: “La pèrdua de sol agrícola i l’eliminació de determinades franges de vegetació per la implantació dels diferents elements que preveu el projecte suposaria l’eliminació total i/o parcial de certs hàbitats faunístics”. I afegeix que “les espècies que podrien veure’s més afectades serien aquelles que s’estableixen en galeries i/o caus a terra o bé les que depenen molt de la vegetació.
A tot això, cal sumar-hi l’increment del risc per a ocells amb l’aparició de les línies elèctriques a la zona i l’impacte que podria tenir per a les espècies aquàtiques la pèrdua de volum d’aigua al pantà de la Baells.
El Grup de Defensa surt al pas: “Ens hi trobareu de cara”
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, la principal entitat ecologista de la zona, ha sortit al pas ràpidament i ha manifestat “l’oposició frontal” a un projecte que han definit com “una barbaritat”, “d’un abast només comparable al produït als anys 70 i 80 per les explotacions de les mines a celobert de Fígols, Vallcebre i Saldes”.
El Grup de Defensa apunta que el projecte “provocarà inestabilitat tectònica” i “una pèrdua irreparable de la biodiversitat al pla de Clarà“. També detallen que “som en un context de pèrdua constant de zones conreables” i la pèrdua de les pastures del Pla de Clarà “seria un dany irreparable per a la ramaderia i l’agricultura de proximitat”.
A banda, recorden que la utilització de les reserves del pantà de la Baells “podria posar en perill el cabal del Llobregat, especialment en èpoques de sequera”. I, sobre la instal·lació de la línia d’alta tensió fins a la subestació de Cercs, alerten que “podria afectar el nucli de la Rodonella amb risc per a la salut de les persones”.
Finalment, l’entitat ecologista assenyala que “la finalitat de la central és especular amb el preu de l’energia” i critiquen que “els beneficis de l’empresa no reverteixen al Berguedà, sinó que es reparteixen entre els inversors”.
Per tot plegat, anuncien “l’inici d’una batalla legal a través de la presentació d’al·legacions, instàncies i esmenes a totes les institucions on el projecte hagi de seguir la seva tramitació, a més d’altres accions legals i administratives per tal d’aturar el projecte”.
També anuncien “l’inici de mobilitzacions contra el projecte i de conscienciació al voltant de les energies renovables”. I en una piulada a Twitter són clars: “Ens hi trobareu de cara!”.
