El govern de Berga apuja entre un 10 i un 15% els preus de la residència, tot i no tenir encara la competència validada

La pujada s'aprova per actualitzar els increments de costos que hi ha hagut des del 2017, però el govern continua esperant que la Generalitat doni el vistiplau definitiu a la gestió municipal del servei

El ple de l’Ajuntament de Berga ha aprovat aquest dijous en sessió ordinària una pujada d’entre un 10 i un 15% (varia en funció dels apartats) dels preus de la Residència Sant Bernabé. La gestió de la residència ha generat un extens debat durant diverses fases del ple, i és que avui no només s’aprovaven els preus, sinó que també passava per ple “l’aprovació inicial del canvi en la forma de gestió del servei de residència municipal”.

Però anem a pams. Sobre l’increment dels preus de la residència, el regidor de Municipalitzacions, Ramon Camps, ha explicat que s’aproven per primera vegada des de l’Ajuntament perquè abans ho feien juntament amb l’hospital. El mateix regidor ha admès que els preus no es tocaven des del 2017, i això fa que ara s’hagi de fer una actualització de preus de cop. “No és una pujada que estem contents de fer, però l’hem de fer”, ha dit. I ha confiat que, amb l’increment, es puguin equilibrar més els ingressos i les despeses i “es pugui treballar d’una forma més acurada a partir d’ara”.

Des de l’oposició, tant Junts per Berga com el PSC han fet palès els seus dubtes sobre el futur dels comptes de la residència. Des de Junts, Ferran Aymerich ha apuntat que “tenim un servei més car i que no està preparat per ser eficient a llarg termini” i ha assegurat que “això només es pot suplir amb una bona gestió que de moment no estem veient”. Aymerich també ha criticat que la manca de dades sobre l’any actual incrementa els dubtes: “Avui ningú pot dir que la residència del 2022 vagi millor que la del 2021. I amb aquests números no podem pronosticar uns números del 2023. És temerari i arriscat”.

Per la seva banda, el regidor del PSC, Abel Garcia, ha parlat de “miopia econòmica” i ha retret que no se li ha fet arribar l’expedient per “fer una anàlisi més acurada de la realitat”. Garcia també ha criticat que el govern hagi dit en més d’una ocasió que “és com s’ho ha trobat” i ha demanat “tibar el fre de mà i estudiar la situació real”.

Pendents que la Generalitat doni la competència oficialment a l’Ajuntament

El govern continua esperant que la Generalitat li doni la competència per gestionar la residència directament. La sol·licitud es va fer fa setmanes, però el govern continua sense resposta, tal com ha admès el regidor Camps. Això sí, el govern diu que és un tràmit que cal fer per tal que, quan arribi el ‘sí’, el canvi es pugui efectuar.

El mateix regidor ha recordat que el patronat no té capacitat per gestionar la residència i ha avançat que la intenció és que l’1 de gener del 2023 quedi extingit. La idea de l’Ajuntament és que en aquest moment la gestió sigui de BRG. De moment, el mateix govern ha afirmat que la feina de gestió s’assumeix amb personal propi del consistori i de la residència, malgrat que la Generalitat encara no ha donat el ‘sí’ definitiu a la gestió.

L’oposició ha retret al govern que ara tingui pressa per aprovar el canvi de gestió, després de dos anys de retard. Però el govern ha justificat que la idea és fer-ho amb el canvi d’any per esquivar haver d’aprovar el pressupost de la residència a part. Això últim va ser un dels motius que va endarrerir l’aprovació del pressupost d’aquest 2022.

Des de Junts, Aymerich ha expressat que “no podem aprovar un canvi de gestió si estem a l’espera que la Generalitat ens doni la competència” i ha assegurat que “ens trobem en un impàs difícil de gestionar i explicar”. Per la seva banda, Garcia ha criticat que el govern ha tingut anys per avançar passos i ha recordat que ell mateix va presentar un model de gestió d’un altre municipi per arribar a concretar el canvi de gestió de la Sant Bernabé. El regidor socialista considera que “estem al limbo perquè encara no tenim el document que s’havia d’haver treballat el 2019″ i ha conclòs que “estem prenent una decisió que encara no sabem si podrem executar”.