El 2023 té tots els ingredients per convertir-se en un any de canvis i d’obres que marcaran un abans i un després al Berguedà. El causant principal són les eleccions. D’entrada perquè, com sol passar cada quatre anys, les urnes han accelerat projectes a tort i a dret. I de sortida perquè és inevitable que hi haurà variants en l’espectre polític comarcal: les paperetes diran si són canvis de color, si són de rostres, si són al govern, si són a l’oposició… Però el que està clar és que el primer semestre d’any la política està encaminada a ocupar feixos de pàgines de diari.
A Puig-reig no caldrà esperar a finals de maig per resoldre la incògnita: el canvi d’alcalde està garantit. Josep Maria Altarriba plega després de vuit anys manant amb majoria absoluta i ERC ja ha anunciat que Elisabet Teixidor serà el rostre d’una campanya en què els republicans buscaran mantenir la vara. A Gironella, l’alcalde, David Font, sí que es presenta, però els primers mesos d’any determinaran amb quina fórmula ho fa. Allunyat de l’òrbita de Junts, amb el carnet de militant del PDeCAT i nomenat com a directiu al Govern de la Generalitat per part d’ERC, la recepta de l’alcalde de la Perla del Llobregat per concórrer a les municipals és un dels grans interrogants del moment.
A Berga, en canvi, el més calent és a l’aigüera, per optar a la revàlida. La CUP està calcant el calendari de les últimes eleccions: tots els partits que són al Ple de l’Ajuntament tenen candidat; fins i tot se n’han anunciat de nous; però els cupaires apunten al març i ni tan sols deixen clar si l’actual alcalde, Ivan Sánchez, seguirà al capdavant o plegarà.
El que sí que es pot començar a intuir són les estratègies de campanya. La CUP fa mesos que treu pit a les xarxes socials de les accions de govern i ho fa sense mencionar ni una sola vegada ERC, els socis de govern. És clar que els republicans tampoc semblen gaire interessats a què se’ls vinculi amb el govern. El primer moviment ha estat nomenar l’alcalde de Saldes, Moisès Masanas, com a número u per a la capital. Pel que fa als partits de l’oposició, Junts fa setmanes que ha triat Ramon Caballé com a candidat i li està donant cada vegada més protagonisme davant els focus. El PSC insistirà amb Abel Garcia com a primera espasa per intentar treure rèdit de l’oposició punyent dels últims anys. I fora del ple també hi ha idees: ha nascut una agrupació d’electors, Berga Grup Independent, amb l’empresària Judit Vinyes com a número 1, que té el repte de convèncer als desencantats amb les forces tradicionals.
A terra l’edifici que el Luigi temia que no seria a temps de retratar
Però abans d’eleccions haurien de passar coses. Com a mínim, això és el que van anunciar. A Berga, fa setmanes que ressona l’enderrocament de l’edifici de Finques Ciutat, a la cruïlla entre el carrer Major i la plaça del Forn. El Manel de Cal Luigi -que, per cert, aquest any ja no obre- va anar a retratar l’edifici fa anys pensant que, si ho feia al cap de dues setmanes, ja no hi seria a temps perquè l’haurien enderrocat. S’ha tardat una mica més que dues setmanes, però ara sembla que va de debò.
També hi haurà enderrocaments a la part alta del barri vell. Les obres al carrer Harmonia, per esponjar l’espai i fer-lo més agradable, ja estan encarregades i, tot i que no s’enllestiran abans d’eleccions, sí que haurien de quedar força encarrilades quan torni a fer calor. O quan en faci una mica més.
Ordre per als autobusos a Gironella
A Gironella, les empreses tenien fins al dia de Sants Innocents per presentar ofertes per construir la nova infraestructura on s’aturaran els autobusos que pugin a Berga o baixin cap a Barcelona. El 2023 comença igual que va fer-ho el 2022, amb el debat malaltís sobre com se li ha de dir i amb les cremors d’estómac d’alguns cada vegada que senten o llegeixen als mitjans el concepte ‘estació‘. El cas és que, li pesi a qui li pesi, en no gaire més de quatre mesos Gironella tindrà l’equipament que necessitava per ordenar els autobusos. I no, Berga, per aquestes eleccions, tampoc.
El nou espai per a les urgències
També haurien de quedar fetes les noves Urgències de l’hospital. El flamant nou conseller de Salut, Manel Balcells, va pujar a Berga fa unes setmanes i va prometre tornar a fer-ho per la inauguració. S’espera cap a l’estiu. El Departament farà les obres interiors, a la quarta planta de l’edifici nou de l’hospital, i l’Ajuntament s’ha d’encarregar d’adequar els accessos. La Generalitat és qui hi té més feina, però fa setmanes que ja hi té els operaris. L’Ajuntament no en té tanta, però en té, i de moment l’únic que se’n sap és que els tècnics s’estan mirant la zona per polir el projecte i que els polítics volen que ho pagui tota la comarca.
El model reciclador dels pobles petits
Fa més de quatre anys que el porta a porta va començar a implantar-se als municipis més grans de la comarca, i a tots ells es va passar de reciclar menys d’un 30% del que es generava, a separar correctament més del 80%. El canvi d’hàbits per al veí és gairebé tan bèstia com el canvi numèric en els resultats, però aquell terratrèmol necessitava una continuïtat als pobles petits que encara no ha arribat, tot i que sembla que podria veure la llum aquest 2023.
Els pobles petits continuen llançant les escombraries com sempre, amb els contenidors de sempre i amb les xifres horroroses de sempre. El model d’illes tancades fa anys que ressona, però el nou concurs es resisteix. I mentrestant, municipis a cabassos han avançat el Berguedà per la dreta i per l’esquerra. Per tornar a lluitar de tu a tu per liderar el rànquing dels recicladors cal que els petits reciclin com els grans, i això no passarà fins que es tregui un concurs complex. Si hi ha una coma mal posada, s’impugnarà. Perquè hi ha molts diners en joc i perquè la normativa actual no permet fer grans malabars amb els contractes en marxa. Per això els preliminars a la licitació s’allarguen i s’allarguen.
Un escenari, el de la recollida de residus, amb més d’una similitud amb el contracte de la neteja viària de Berga. Ara l’Ajuntament ha posat un pedaç perquè els treballadors puguin cobrar el que pertoca, però el nou concurs és urgent. Si els preus segueixen pujant i el que ara es fa amb 1 euro, demà en costa 1,5, ajuntament i empresa s’hauran de tornar a asseure per posar un nou pedaç que permeti pagar factures amb preus actualitzats. L’única solució per evitar la sobreposició de pedaços és treure un nou concurs per oblidar-se del vell, que va caducar el 2015, quan la CUP tot just feia mig any que manava per primera vegada.
El batxillerat promès fa 20 anys?
Fa un any i mig, el Departament d’Educació va assegurar que estudiaria dotar de batxillerat l’Institut Serra de Noet de Berga de cara al curs següent, és a dir l’actual. L’estudi no devia resultar positiu perquè quan va arribar l’hora, el Serra de Noet va tornar a quedar sense el batxillerat que l’any 2006 la primera fornada d’alumnes del centre donava per fet que tindria al cap de quatre anys.
I en això també comencem igual que l’any passat: amb un ‘potser aquest és l’any’. És clar que el panorama no acompanya especialment, acostumats a llegir arreu del territori més notícies sobre tancaments de línies que no pas d’obertures.
La variant de Sagàs
El gener de l’any passat Jordi Puigneró va passar un dissabte al matí a Prats de Lluçanès i va assegurar davant els mitjans de comunicació que la variant de Sagàs es començaria a construir al cap d’un any. És a dir, ara. Puigneró aleshores era vicepresident d’un Govern de la Generalitat que portaven a mitges ERC i Junts. Però des de llavors ha plogut força.
Puigneró no és al Govern, però és que el calendari que va prometre aleshores sembla que tampoc hi acaba d’encaixar. L’aleshores vicepresident va assegurar que volia treure el concurs per fer les obres abans d’acabar el 2022. Hem fet les campanades i l’única licitació que ha sortit sobre la variant de Sagàs és una selecció per contractar assistència tècnica per a la redacció del document ambiental de millora general de la variant. Queda vist per sentència que la variant no començarà a principis d’any, com es va prometre, però potser sí abans que torni a tocar menjar raïm.
El que sí que haurà d’esperar inevitablement el 2024 és la primera actuació a la C-26 entre Berga i Solsona. Aquest 2023 el Govern afinarà els trams de carretera que té més avançats per poder començar a intervenir-hi l’any vinent. El primer serà entre Montmajor i Cardona, un tram que no forma part de l’actual C-26, però sí de la futura, i que permetrà esquivar els revolts estrets i pronunciats que hi ha entre Montmajor i Navès.
L’any del polígon d’Olvan
Tampoc acaben d’anar a l’hora, però amb molt més bones perspectives, els treballs al polígon d’Olvan. Les obres estan pràcticament acabades, però un imprevist amb el subministrament ha fet endarrerir la culminació dels treballs un trimestre: preveien comercialitzar les primeres parcel·les a finals del 2022 i ho acabaran fent entre el febrer i el març del 23.
També en l’àmbit econòmic, el calendari d’aquest 2023 també reserva un lloc per a l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que l’Ajuntament de Berga i la unió de botiguers, Bergacomercial, fa mesos que busquen posar en marxa. Abans de l’estiu, va pujar el director general de Comerç i va marxar prometent diners si se’n sortien. Aquesta tardor ha pujat la consellera Laura Vilagrà i no s’ha atrevit a prometre diners públicament, però sí sensibilitat. I tot el que arriba quan preguntes és que va per bon camí i que Berga té més feina avançada que ningú.
Els vestits dels gegants
La Patum del 2023 arribarà quinze dies després de les eleccions. I ho hauria de fer amb nova indumentària per als gegants. El calendari era més que factible quan va sortir el concurs, però la polèmica dels errors a l’hora de comptar els punts dels dos finalistes va fer endarrerir el veredicte definitiu. Va acabar guanyant qui, d’entrada, havia perdut. I això ha ajustat una mica el temps. L’últim que el govern ha dit públicament és que hi confia, però prioritzarà que surtin perfectes i que les presses no juguin males passades.
Tot plegat serà en una Patum en què la CUP intentarà fer el festival musical a la plaça Cim d’Estela, a tocar de la residència de gent gran. El 2022 no se’n van sortir per la denúncia dels propietaris de la residència i, des d’aleshores, han dit i repetit que el 2023 mantenien la mateixa intenció. El que es preveia l’any passat eren tres nits de concerts en un escenari al fons de la plaça, molt a prop de la fira. El primer semestre també hauria de servir per polir la idea i per garantir-ne l’execució.
La setmana de Corpus, però, arrencarà amb un acte històric. La Patum de la Llar serà a la plaça de Sant Pere per commemorar els 50 anys de l’escola. Així, els usuaris sortiran del centre i podran fer ballar les seves comparses des del bressol per excel·lència de la festa. Serà històric perquè celebren els 50 anys i ho fan als peus de l’Ajuntament, però l’organització deixa a l’aire si es pot acabar convertint en una tradició.
I fora de Corpus però encara sobre Patum, Berga podria acollir la Trobada de Gestors del Patrimoni Cultural Immaterial de tot l’Estat de cara a la tardor. Aquest desembre l’aplec ha estat a Talavera de la Reina, Berga hi va assistir i l’alcalde en va tornar amb l’acord gairebé tancat d’organitzar la pròxima edició. Suposaria rebre una seixantena de representants de festes i tradicions espanyoles declarades patrimoni cultural.
Castells per tocar el sostre amb la punta dels dits
La pandèmia va parar en sec l’activitat dels Castellers de Berga i la de totes les colles del país. El món casteller encara lluita per recuperar-se’n, però a Berga els de la camisa blava són cada vegada més a prop del sostre que anys enrere havien tocat, amb el 4 de 8. Aquest 2022 ja van exhibir bona salut guanyant el concurs de castells de Torredembarra i tancant temporada carregant la torre de 7 a la Diada Xavi Batriu. El sostre és cada dia una mica més a prop de la punta dels dits.
La pista d’atletisme de Gironella i el camp annex de futbol a Berga
I en l’apartat esportiu, Gironella hauria de posar a punt la pista d’atletisme aquesta primavera. En paral·lel, es farà el nou edifici de les piscines municipals, amb la idea que s’estreni amb la inauguració de la temporada d’estiu i que també serveixi per a la gent que s’entrena a la pista d’atletisme (que serà just davant).
A Berga, els esforços de l’àrea d’Esports se centren al camp de futbol. La nova gespa del camp gran haurà d’esperar una mica més, però el reivindicat camp annex de futbol-7 sí que sembla que pot venir en un futur més immediat. El club, el CE Berga, ho necessita com l’aigua, perquè el camp gran es fa petit cada tarda, amb les desenes d’equips que hi entrenen.
