L’oposició de Berga demana al govern que s’oblidi de la municipalització de l’aigua

El ple d'abril ha donat tres mesos més de marge a una comissió que va començar a funcionar el juliol de l'any passat i que continua sense prendre una decisió sobre el futur de l'aigua

El regidor de Municipalitzacions, Ramon Camps, durant el ple d'abril. AJ BERGA (VA)

S’evidencia novament la divisió al ple de Berga sobre la gestió de l’aigua. Els dos grups de l’oposició, Junts per Berga i el PSC, han demanat al govern que deixi córrer la idea de municipalitzar el servei. Ho han fet aquest dijous, en un ple d’abril que l’equip de govern ha aprofitat per donar tres mesos més de marge a la comissió que debat sobre el futur del servei de l’aigua.

La comissió va entrar en funcionament el juliol amb la idea que durés tres mesos, però quan va caducar, la tardor passada, es va haver de reconstituir perquè no s’havia acabat la feina. El moviment es va repetir el mes de gener i aquest dijous ha calgut tornar a fer el mateix. Els dos grups opositors han recriminat, no només que la comissió s’acosti a l’any de vida sense resultats palpables, sinó que en els últims tres mesos des de l’última pròrroga no se’ls ha convocat a cap reunió i, per tant, la comissió no ha fet la seva funció.

Sobre això últim, el regidor de Municipalitzacions, Ramon Camps (ERC), ha admès que té la documentació necessària per convocar la reunió des de finals de febrer, però ha assegurat que “el març ha estat un mes complicat” i la seva agenda no li ha permès convocar la reunió que fa mesos que esperen la resta de grups. Ara, però, i aprofitant el debat al ple, tots els grups han acordat que la trobada serà d’aquí a quinze dies, dijous 20 d’abril, i el regidor Camps confia que serveixi per prendre una decisió i passar una pantalla.

A l’oposició, però, els mesos de demora del govern couen. El portaveu de Junts, Ferran Aymerich, ha lamentat que, sota el seu parer, s’estiguin “passant interessos polítics i electoralistes per sobre dels interessos del poble” i ha criticat que el govern demori la presa d’una decisió “per por a escollir una opció que no sigui la que predicaven al programa electoral els últims vuit anys”.

En la mateixa línia, el portaveu del PSC, Abel Garcia, ha demanat a l’executiu que s’oblidi de la gestió directa del servei i tregui una licitació indirecta per complet. Val a dir que Aymerich no ha estat tan taxatiu i ha plantejat al govern que prengui una decisió entre dues: la gestió totalment indirecta o una gestió mixta (que sembla que és la que també convenç més a un govern que, en les últimes intervencions públiques, ha deixat entreveure que la municipalització total és inviable).

Aymerich ha reivindicat que l’important en un servei com el de l’aigua és l’eficiència, i no veu a l’Ajuntament -amb l’estructura actual- capaç de ser més eficient que una empresa especialista. Garcia ha comparat la futura gestió directa de l’aigua amb la de la residència i ha recordat que, si el traspàs de la residència va agafar l’Ajuntament en el pitjor escenari possible (la pandèmia), el debat sobre el canvi de gestió de l’aigua també ho fa (en un context de sequera).

Les inversions que no hi ha hagut i la proximitat de les urnes

Tant Aymerich com Garcia han recriminat al govern que, mentre el govern ha anat estudiant el nou sistema de gestió, l’empresa que actualment s’ocupa de l’aigua ha anat treballant en una situació de pròrroga forçosa a l’espera que el contracte es renovi. Els dos grups a l’oposició entenen que això ha suposat una menor inversió a la ciutat i temen que, d’aquí a uns mesos, l’Ajuntament en pagui els plats trencats amb despeses sobrevingudes.

Això ha fet sortir al pas la CUP, que si bé sempre ha deixat clara la seva postura de suport al regidor Camps i la preferència per un model de gestió directa, fins ara havia mostrat un perfil més aviat baix als debats plenaris sobre la qüestió. Al ple d’abril, però, el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha matisat que “la desinversió dels últims anys s’ha produït en una època de gestió indirecta, que és precisament cap a on volen anar vostès”. I ha afegit que “si algú inverteix en la xarxa d’aigua en els últims anys és l’Ajuntament, que ho fa directament, quan contracta altres obres i ho aprofita”. Sobre això últim, el socialista Abel Garcia ha retret que “segons l’auditoria, si la gestió indirecta dels últims anys no ha funcionat, és perquè no s’han convocat les comissions de seguiment on l’Ajuntament havia d’exigir a l’empresa les millores que tocaven”.

El regidor Serra també ha negat que l’equip de govern es mogui per electoralisme i ha defensat que “el millor que podríem fer per ser electoralistes és venir aquí amb la feina ja completada i amb una empresa pública de l’Ajuntament gestionant l’aigua, però els tràmits no ho permeten”. En la mateixa línia, Ramon Camps ha presumit en nom de tot el govern de ser els únics que s’han qüestionat el model que portaven al programa (el directe) i ha retret als opositors que vulguin descartar el model que no els agrada abans que la comissió acabi el seu curs.

La divisió és evident. La següent parada és, si no hi ha imprevists, dijous 20. Al ple, hi ha qui confia que de la reunió del dia 20 en sortirà una decisió. I n’hi ha que són més incrèduls. El que està clar és que, des d’aquest dijous, la comissió té tres mesos més de marge. És a dir, fins al juliol, passades les eleccions, i amb un govern que renovarà els seus membres (com a mínim, una part; com a màxim, tots).