Amb la publicació de les candidatures provisionals als butlletins oficials de les províncies, se certifiquen els adeus de sis alcaldes del Berguedà que aquesta vegada no es presentaran o bé seran al capdamunt de les seves respectives llistes. A més, les candidatures també permeten saber quins alcaldes han quedat sense competència i, per tant, ja saben que seguiran manant després de les eleccions. D’aquests últims, al Berguedà n’hi ha quatre.
Els alcaldes que se’n van
A Gisclareny, l’històric alcalde, Joan Tor, deixa el càrrec. Va governar en el primer mandat després de la fi del franquisme (1979-1983) i va passar el testimoni a Ramon Compañó, que va ser l’alcalde vuit anys. A partir del 91, Tor va tornar a assumir la vara i ja no l’ha deixat fins ara. A les primeres eleccions es va presentar com a independent; el 91 va governar sota les sigles de CiU; després va tornar quatre anys al bàndol independent; i des del 1999 fins al 2019 va concórrer-hi com a CiU novament; aquest últim mandat, però, ha estat amb ERC. Ara qui li agafa el testimoni és la seva filla, la Queralt Tor, que és la candidata republicana. I li ha sortit competència, perquè el PSC presenta Emili Casas com a aspirant a l’alcaldia.
A Gósol, l’alcalde des del 2007, Lluís Campmajó, també plega. Va manar fins al 2019 amb CiU, i aquest últim mandat va repetir triomf però sota les sigles d’ERC. Ara el seu nom no figura en les candidatures provisionals. La número 2 de Campmajó fa quatre anys, Núria Lagé, serà la candidata d’ERC; Gerard Molins, el de Junts; i Tomàs Casero, el del PSC.
A Puig-reig, la notícia fa mesos que es coneix: l’alcalde, Josep Maria Altarriba, tampoc seguirà. De fet, el municipi ja sap que tindrà la primera alcaldessa de la història, perquè tant la candidata d’ERC com la de Junts són dones. A Esquerra, agafa el relleu d’Altarriba la fins ara regidora Elisabet Teixidor; i a Junts, la candidata és la també regidora Eva Serra. Altarriba, per la seva banda, és l’últim nom de la llista que encapçala Elisabet Teixidor. Ha estat l’alcalde els últims vuit anys i va succeir en el càrrec a un Antoni Clement que, per cert, aquest maig torna al capdamunt d’una llista electoral: és el número 2 d’Eva Serra a Junts.
A Casserres, Josep Colillas no serà el número u de cap de les dues llistes que es presenten. Ell ha manat des del 2011, presentant-se amb ERC, però aquesta vegada els republicans no seran en cap papereta. Es presenta el seu número 2 en els últims comicis, Eduard Subirana, però ho fa sota el paraigües de la CUP. Ell -Colillas- dona suport a la llista i és el número 7. L’alternativa és la llista de Junts que lidera Eva Sánchez, la presidenta dels botiguers.
A Sant Julià de Cerdanyola, Agustí Elías també ho deixa. Ha manat des del 2015, és a dir, vuit anys. Ara li agafa el relleu qui va ser número 2 de la seva llista a les últimes eleccions, Carme Casals, que també és consellera comarcal per ERC. Al municipi també es presenta el PSC, amb Xavier Casero.
I a Santa Maria de Merlès també hi haurà canvis a l’alcaldia. Josep Costa, l’alcalde des del 1995, tampoc figura entre els titulars de la llista de Junts. L’històric alcalde és el suplent d’una llista que encapçala Sara Costa.
Un altre dels històrics dirigents que deixa la primera línia és Vicenç Linares, a la Pobla. Aquest últim mandat no ha estat alcalde, sinó cap de l’oposició, però sí que va tenir la vara entre el 2011 i el 2019. Aquesta vegada el candidat de Junts és Santi Calvo, tot i que Linares figura en la seva llista com a número tres.
Els alcaldes que tenen garantida la revàlida
A l’Espunyola, en canvi, d’incertesa no n’hi ha gens. Els dos grups que hi havia fins ara a l’Ajuntament s’han entès per fer una llista única i, a més, independent, desmarcada de tots els partits. Ni de Junts, que fins ara era el grup d’oposició, ni d’ERC, que manava. La vara seguirà en mans d’Albert Altarriba, l’alcalde aquests últims quatre anys, però no hi haurà oposició. Tots seran del mateix color perquè entenen que “és el que ens demana el poble”.
A Borredà, Jesús Solanellas també mantindrà la vara. La seva candidatura és l’única que s’ha presentat a les eleccions. Això sí, fa quatre anys va concórrer als comicis en una llista independent i aquesta vegada ho fa sota el paraigües del PSC. El 2019 hi havia dues llistes més (una de la CUP i l’altra d’ERC), però cap de les dues s’ha presentat aquesta vegada.
A Vallcebre, Lluís Cadena, de Junts, també seguirà manant. Va ser alcalde entre el 91 i el 2003. Sempre s’havia presentat per CiU, però a les eleccions del 99 hi va concórrer sota les sigles del PP, i també va guanyar. El 2003 es van encetar vuit anys amb un nou alcalde, Xavier Huguet. I el 2011 va tornar a sortir escollit Cadena (aquesta vegada amb CiU). Ha guanyat cada cita electoral des d’aleshores i ara ja sap que continuarà governant, almenys, un mandat més.
I a Sant Jaume de Frontanyà tampoc hi haurà canvis. Manel Anselmo seguirà amb la vara al segon poble més petit de Catalunya. Lidera l’única llista que s’ha presentat als comicis, sota el paraigües del PSC. Ja va guanyar les eleccions del 2019, i això que hi havia dues llistes més: una de la CUP i una altra d’ERC. Ara el desenllaç no dona peu a dubtes.
