La junta de l’ACEB tanca mandat assenyalant els polítics i insistint que calen estratègies reals i consensuades

El president de la patronal, Josep Maria Serarols, avança que es presenta a la revàlida i fa balanç d'un mandat en què l'execució del pla estratègic comarcal ha fet tensar molt la corda entre empresariat i polítics

No ha estat un mandat plàcid i enjardinat en l’àmbit de la promoció econòmica al Berguedà, tot i que, per moments, les fotografies en públic ho podien aparentar. La patronal comarcal d’empresaris, l’ACEB, va plantejar un canvi en el model de governança que pressiona perquè les polítiques de promoció econòmica es pactin estratègicament entre agents públics (polítics) i privats (empreses). De cara a la galeria, tots els partits s’hi van posar de cara. Però l’execució del pla ha fet tensar (i molt) la corda entre polítics i empresaris, fins al punt que els últims han partit peres amb els primers en dues ocasions aquesta legislatura.

Ara, tal com passa amb els polítics, als empresaris se’ls acaba el mandat. Fins a finals de maig els socis de l’ACEB poden presentar candidatura per fer la nova junta directiva. L’actual, amb Josep Maria Serarols al capdavant, ja ha anunciat que es tornarà a presentar. Si a finals de maig no hi ha més candidatures, la continuïtat de l’actual president estarà garantida, però no serà fins al 12 de juny (dilluns abans de Corpus) que la nova junta quedarà constituïda per assemblea.

Abans d’iniciar el periple de la renovació i també coincidint amb els últims dies abans de la campanya electoral per a les municipals, l’actual president de l’ACEB ha volgut fer balanç d’aquests quatre anys. Ho ha fet en una roda de premsa, acompanyat per Xavier Gual, membre històric de la junta que aquesta vegada no repetirà, i Neus Piniella, gerent de l’ACEB. I tal com ve sent habitual els últims mesos, Serarols no s’ha mossegat la llengua i ha estat molt crític amb “l’hàbitat polític” que l’actual junta s’ha trobat davant aquests últims quatre anys.

Els pactes publicoprivats

El president dels empresaris ha recordat que van començar el mandat amb voluntat de “canviar les coses” i “fer que passin coses al Berguedà”. L’empresariat sempre ha cregut que la via per culminar aquesta revolució és que les administracions s’avinguin a pactar les polítiques amb ells i que hi hagi una estratègia conjunta i compartida. Però el president ha dit, com ja va fer fa unes setmanes, que “la política ha actuat com un obstacle més que un facilitador del desenvolupament econòmic de la comarca”.

De fet, Serarols ha apuntat que l’ACEB en ocasions fins i tot ha hagut de cobrir buits que l’administració desatenia. I ha destacat que durant aquests últims anys l’ens ha estat en contacte amb tots els consellers i conselleres que han passat pel Govern de la Generalitat i ha alçat el crit al cel quan ha fet falta per denunciar injustícies. Aquí -ha dit Serarols- l’ACEB molts cops també hi ha trobat a faltar les administracions de la zona.

La discriminació positiva

El president dels empresaris ha insistit en la idea que el Berguedà deixi de ser vist com una zona de pas i ha exposat que queda enmig de dues corones (la del Bages i Osona, i la de la Cerdanya) que sí que estan molt més desenvolupades. I ha apuntat que el que cal al Berguedà és “la discriminació positiva”, és a dir, una inversió major a la de la resta de zones, atès que durant molts anys ha estat menor i ara no està en les mateixes condicions.

En aquest sentit, Xavier Gual ha volgut afegir una reflexió: “Sempre hem vist que quan pugen polítics de Barcelona, els polítics de la comarca en general (sempre hi ha alguna excepció) es pengen el seu escapulari del partit i es posen darrere del partit, davant de nosaltres. El que els proposaria és que en lloc de posar-se darrere del seu partit, es posin al costat dels agents socioeconòmics de la comarca a l’hora de reivindicar-los als forasters amb poder que facin coses pel Berguedà”.

Un debat electoral econòmic sobre Berga i un altre de comarcal

L’ACEB, com ja és tradició, també serà tindrà el seu moment durant la campanya electoral de les pròximes municipals. La patronal organitzarà l’habitual debat centrat en la promoció econòmica a Berga: serà dimecres 17 de maig, a les 19.30 h, a les oficines que l’ens té a la plaça Tarascon. Gual, que moderarà el debat, ha avançat que hi participaran sis dels set candidats: Ivan Sànchez (CUP), Ramon Caballé (Junts), Moisès Masanas (ERC), Abel Garcia (PSC), Judit Vinyes (Berga Grup Independent) i Francesc Ros (En Comú Podem). No hi serà Xavier Serrahima, del PP, perquè “ha estat impossible” contactar-hi.

L’empresariat, però, té una novetat preparada per aquesta campanya: dimecres, 24 de maig, organitzarà un debat comarcal en clau econòmica. En aquest cas hi participarà Josep Lara, president del Consell Comarcal i alcaldable de Junts a Guardiola; David Font, alcalde de Gironella que opta a la revàlida amb una agrupació d’electors; Mireia Besora, diputada d’ERC a la Diputació de Barcelona i alcaldable del partit a Capolat; Sebastià Prat, alcalde d’Olvan que també opta a la reelecció per la CUP; i Ariadna Herrada, actual consellera comarcal d’Habitatge i recentment incorporada a l’òrbita del PSC a Berga.

L’ACEB 2019-2023, en dades

Des de l’apartat tècnic, l’ACEB també ha fet balanç dels últims quatre anys. A nivell de projectes, la patronal ha destacat la Visió que va elaborar a l’inici del mandat, l’impuls i la creació de Firhàbitat, el portfoli comercial de sòl industrial disponible a curt i mig termini al Berguedà, l’impuls de la Formació Professional Ocupacional Dual al Berguedà per a la recuperació de la figura de l’aprenent, i la creació de la comissió ACEB Suma i de l’Escola Emprèn+.

L’ACEB també ha donat d’alta com a socis unes 90 empreses i professionals autònoms, i ha gestionat 425 ofertes de feina, de les quals se n’han cobert pràcticament la meitat amb perfils professionals de la mateixa borsa. Quant a les formacions, se n’han fet a 1.536 persones, s’han impartit 115 cursos, que representen gairebé 6.700 hores de formació.

La patronal també ha volgut destacar que ha acompanyat més d’un centenar d’empreses i professionals autònoms, assessorant-los empresarialment. I, a banda, ha atret un miler de persones a més d’una trentena de jornades tècniques, webinars i afterworks empresarials