Llençar el que no toca a les bosses de fracció orgànica és doblement perjudicial. Primer, perquè si es llencen materials que no són biodegradables on no toca, la qualitat del compost que se n’obté és menor. Però a banda, també encareix la gestió dels residus.
L’Agència de Residus encarrega caracteritzacions per estudiar el percentatge d’impropis de la fracció orgànica de territoris com el Berguedà: si aquest percentatge està per sota del 3% l’Agència bonifica el Berguedà amb el retorn de 10 euros per cada tona de fracció orgànica tractada. Però si el percentatge està per sobre del 3% aquests diners no arriben mai a les arques comarcals. Si arriben, aquests diners s’han d’aplicar com a mínim en un 50% al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament.
Entre el 2019 i el 2021, aquest percentatge es va moure entre l’1,5 i el 2,5% i, per tant, la comarca en rebia un retorn econòmic addicional. El 2022, però, es van superar aquests tres punts percentuals i això va fer perdre uns 39.000 euros, ja que durant tot l’any la comarca va portar 3.986 tones a les plantes de compostatge del Bages i el Solsonès. I aquest 2023 va pel mateix camí.
Aquest dilluns s’ha fet una jornada de caracterització de la fracció orgànica a l’abocador de Font Ollera. Les caracteritzacions són el mètode a través del qual l’Agència de Residus comprova el percentatge d’impropis que hi ha a les bosses plenes de fracció orgànica que llença la població. Se’n fan dues cada any per cadascuna de les quatre rutes de recollida de fracció orgànica que hi ha al Berguedà: Alt Berguedà, Baix Berguedà, Berguedà Centre i Berga. El procés és simple: els operaris especialitzats separen manualment 250 quilos de càrrega de matèria orgànica d’un dels camions que transporta la fracció a Font Ollera, abans de portar-los a la planta de compostatge de Manresa o bé a la del Solsonès, on es composten.
Els operaris classifiquen els materials en fraccions, per tal de calcular el percentatge d’impropis de cada fracció, però també per detectar altres problemàtiques com el malbaratament alimentari. Els materials no biodegradables més habituals que van a parar a la fracció orgànica són: bosses i envasos de plàstic i film, peces metàl·liques, tèxtil, bolquers, caixetes de fusta, paper, vidre, runes o sorra (de gat per exemple), i tovallons de paper tintats.
Què passa amb la fracció orgànica que separem correctament?
La fracció orgànica que es recull a Font Ollera es transporta fins a la planta de compostatge de Manresa i a la planta de compostatge del Solsonès, on, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades, es transforma en compost, un adob de gran qualitat per a usos d’agricultura i jardineria.
La valorització de la fracció orgànica a les plantes de compostatge permet obtenir compost a partir de la matèria orgànica que es produeix a les llars, una acció que té diferents beneficis econòmics i socials.
D’entrada, redueix els residus que es dipositen a l’abocador comarcal, fet que n’allarga la vida útil. També minven els problemes de males olors i d’excés de lixiviats. A més, també suposa un estalvi de fertilitzants, una millora de la qualitat dels sòls agrícoles, jardins i terrenys restaurats i una disminució dels gasos d’efecte hivernacle generats a l’abocador.
Per tot plegat, el Consell Comarcal fa una crida a la població a separar correctament la fracció orgànica, tant pels beneficis mediambientals que pot generar, com també pel retorn econòmic que pot ajudar a sufragar una part dels costos del sistema de recollida.
