L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, en representació del consistori, ha enviat una carta a l’alcalde de Högsby, municipi suec agermanat amb Berga des de l’any 1992, perquè doni suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea i faci arribar la petició al primer ministre suec. Tot plegat, després que Suècia hagi estat un dels dos estats membres de la UE que ha expressat públicament reticències a acceptar l’oficialitat del català a Europa. L’altre país és Suïssa.
En la carta, Sànchez destaca que “la llengua catalana és, a casa nostra, pal de paller de la societat catalana” i “un dels elements més significatius de la nostra identitat com a poble”. I ha conclòs que “és una llengua en perill” perquè cada cop és més difícil “poder desenvolupar la nostra vida quotidiana en català”.
Per tot això, l’alcalde de Berga ha demanat formalment al de Högsby que “empatitzi amb la nostra demanada de garantia d’uns drets lingüístics que cada dia van minvant”. Que posi sobre la taula una moció de suport a la campanya de l’entitat cívica Plataforma per la Llengua i que la traslladi al govern suec. I que, com a alcalde, faci arribar la petició al primer ministre i a la ministra d’Assumptes Europeus per tal que votin de manera favorable a la inclusió del català com a llengua oficial a la UE.
Tothom hi ha de votar a favor
Plataforma per la Llengua ha impulsat en els darrers dies la campanya Say yes, que ha comptat amb el suport del president del Barça, Joan Laporta, l’actor Sergi López o l’entrenador Pep Guardiola, entre d’altres. Tots ells han participat en vídeos en què es demana el vot a favor de l’oficialitat del català.
Per tal que s’aprovi, tothom hi ha de votar a favor: hi ha d’haver unanimitat a la UE. Per això, els dubtes expressats públicament per Suècia i Suïssa fan trontollar l’acord. En cas que s’accepti, el català esdevindria la 25a llengua oficial del club dels 27.
Aquest matí la Unió Europea ha ajornat la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Ho ha fet, davant els dubtes expressats per la majoria de socis europeus. Finalment, la presidència espanyola ha decidit no portar a votació la proposta després de constatar que no tenia la unanimitat necessària per tirar endavant.
Fonts diplomàtiques apunten que el debat ha estat “constructiu”, malgrat haver estat de només 40 minuts. En la discussió hi han intervingut una vintena de països, que han demanat anàlisis jurídiques i de cost de la proposta. Els 27 s’han emplaçat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions.
Abans de l’inici de la reunió, la majoria de socis europeus ja havien expressat els dubtes respecte a les conseqüències financeres i legals que implicaria l’oficialitat d’aquestes llengües a la UE. De fet, fins i tot els estats més favorables a la proposta, com Eslovènia, Finlàndia o Irlanda, havien avançat que necessitarien una anàlisi més a fons de la qüestió per conèixer les conseqüències del seu vot.
