“Algú des d’un despatx decideix com mengen les meves vaques”: per què protesten els pagesos del Berguedà i d’arreu

Veus del Berguedà i rodalies expliquen a l'Aquí Berguedà, des de les protestes, els motius de la seva mobilització i les traves que troben cada dia (i cada cop més) per treballar.

La manifestació, en plena C-16, a Sant Fruitós de Bages. ACN

Parlen de “burrocràcia”. Es queixen que viuen “una situació extrema” i que l’administració no és que no els acompanyi, sinó que “encara ho complica més tot”. I estan protagonitzant unes revoltes insòlites arreu del país que aquest dimecres han arribat a Barcelona ciutat. Aquesta setmana la pagesia ha sortit al carrer en bloc per tallar carreteres i reivindicar que se sent maltractada i exigir canvis als governs.

Al Berguedà, centenars de tractors es van sumar dimarts a la columna de la Catalunya central, amb la pagesia del Bages, el Solsonès i l’Anoia, per tallar la C-16 i la C-25 en el punt exacte en què totes dues carreteres es troben, a Sant Fruitós de Bages. Les protestes han estat organitzades pel moviment 6F, desmarcat de qualsevol color polític i fins i tot sindical, fet que ha atret més gent que mai del sector al carrer. “Ho hem parlat amb el meu pare i ell m’ha dit que no havia vist mai res igual”, comenta l’Edu, de Puig-reig, que s’ha erigit com un dels coordinadors del moviment al Berguedà.

Els motius de l’empipada: la burocràcia, les limitacions i les exigències digitals…

A la protesta, la sensació cada cop que canvies de tractor és que cada casa és un món, però a totes hi ha problemes. El Lluís és de Sagàs i assegura que el que més l’ha empès a sortir al carrer per sumar-se a les protestes és la burocràcia i el paper de l’administració en la gestió del sector: “Es decideix des d’Europa i no des del territori. Algú des d’un despatx decideix com han de menjar les meves vaques“. I això, a més, provoca greus desigualtats en les condicions per produir aquí o produir en països de l’altra banda de l’oceà, per exemple. “Hi ha fitosanitaris que nosaltres no podem fer servir i ells sí. Amb aquests productes, ells rebaixen els costos de producció; i a nosaltres se’ns encareixen i això fa que el nostre producte ho tingui difícil per competir al mercat”.

Hi coincideix la Maria, de Cal Rosal. És productora agroalimentària i també nota de ple que la normativa els colpeja amb una duresa que en altres països no s’ha d’encaixar. També constata que “es planifica des d’Europa”, amb “unes normes genèriques” que van “més en la línia de l’economia i els pactes de comerç exterior que no pas pensant en el model de proximitat i la sobirania alimentària“.

La manifestació, en plena C-16, a Sant Fruitós de Bages. ACN

Un altre dels pals de paller de la reivindicació són les exigències digitals a les quals han de fer front els pagesos. El Ramon, de Riner, al Solsonès, assegura que la burocràcia l’empeny a “passar l’any fent papers”. I recrimina que ara es pretengui “imposar el quadern digital perquè cada 30 dies diguem què fem al camp, com si fóssim nens petits”.

Això és un trasbals molt important per a molts pagesos. Sobretot, els més veterans (la majoria, en un sector clarament envellit), amb poca cultura digital i amb greus problemes per afrontar aquests reptes. La Maria també s’hi troba i apunta que “en cada normativa nova que surt tens uns requisits a complir, uns tràmits a justificar i cada cop has de saber més de tot”. Sobretot de temes legals i de la part digital: “Hi has de dedicar moltes hores i, si no te’n pots sortir, pagar uns serveis externs que encareixen encara més la teva activitat”.

La gestió de l’aigua

Un dels temes de futur que més preocupa al sector és l’aigua. En general, el sector se sent víctima d’una mala gestió de l’aigua i no entén les diferències en les restriccions que imposa el pla de sequera. La Maria ho explica: “En l’estat d’emergència que ja hi ha en alguns pobles del Berguedà, hi ha restriccions del 80% en agricultura. La gent que fa cultius veu perillar les properes collites. Però és que a la ramaderia els demanen un 50%. T’obliguen a no cultivar, a reduir caps de bestiar i cultius. I el que no s’entén és que la indústria o el lleure tinguin una reducció molt menor”.

La situació és “complexa” i la majoria entén que tothom hi ha de posar de la seva part, però recriminen que “una vegada més, la pagesia torna a ser l’ase dels cops” i, sobretot, que, en la gestió de l’aigua, “un cop més, es torna a anar tard”. Sobre això últim, la Maria recorda que “quan hi havia les capçaleres plenes, ja s’estava fent una mala planificació i ara hem arribat a una situació extrema que dificultarà la viabilitat de molts llocs”.

La manifestació, en plena C-16, a Sant Fruitós de Bages. ACN

Cobrar al dia

El Ramon també complementa que una altra de les causes de l’ofegament del sector són els retards en els pagaments per part del govern català. “El més important és que ens paguin d’una vegada el que ens deuen. Per què no ens paguen els eco-règims que a la resta de l’estat ja s’han cobrat?“. I afegeix que no és la primera vegada que passa que a la resta d’Espanya es cobra molt abans que a Catalunya: “No es pot entendre. Si el que volen és ajudar-nos, el mínim que han de fer és pagar el que toca i de pressa, perquè els diners els necessitem ara, no demà passat”.