Recuperen a Montmajor les restes de quatre soldats executats pels franquistes durant la Guerra Civil

Són els cadàvers que van ser enterrats el 1939 a la Tomba dels 4. Durant dècades, diverses generacions de la família propietària del terreny han vetllat el punt d'inhumació, un gest que ara ha facilitat molt l'exhumació.

Els arqueòlegs del departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat han localitzat a Montmajor les restes òssies de quatre soldats republicans executats per les tropes franquistes el 1939. Els han trobat en el marc de la primera excavació arqueològica que el departament ha fet al Berguedà, a l’anomenada Tomba dels 4, al pla dels Morts de Montmajor.

A banda de les despulles, s’han rescatat diversos materials associats, com ara una cullera, un tassó, unes sabates de pneumàtic reaprofitat i una bala de 7 mm. Els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible.

Així mateix, tal com indica el protocol, s’estan fent estudis arqueològics antropològics i genètics de les restes òssies, amb l’objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

La Tomba dels 4 i el gest humà i intergeneracional que ha facilitat la recuperació

La Tomba dels 4 està associada a l’ofensiva franquista sobre Catalunya i a l’entrada de les tropes insurrectes a Montmajor, a finals del mes de gener de 1939. En aquest punt, l’exèrcit republicà, ja en retirada, havia emès una ordre per replegar les tropes en aquesta zona i crear una nova línia defensiva.

Segons els testimonis orals, el 29 de gener de 1939, en aquest paratge, van ser executats quatre soldats republicans, els quals s’havien rendit i lliurat prèviament als franquistes, prop de la Casa Tortra de Montmajor. Tot i que la memòria oral recull que els van fer despullar i, d’un a un, els van fer córrer i els van disparar, l’evidència arqueològica apunta que els soldats estaven vestits i equipats quan els van afusellar.

El propietari dels terrenys va enterrar els combatents, després d’excavar una fossa individual per a cada cos, que va senyalitzar amb un monument. Des d’aleshores, diverses generacions de la família han vetllat el punt d’inhumació i han evitat així que l’espai es malmetés o que es perdés entre el sotabosc. Un gest humà i de sensibilitat democràtica que ha facilitat significativament els treballs interdisciplinaris de l’equip arqueològic i de localització de la fossa.

Per mantenir la memòria dels soldats abatuts, un cop finalitzada la intervenció arqueològica s’ha restituït la coberta original de les fosses i la reconstrucció de la tomba monumental.

La del pla dels Morts és la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil i el franquisme que es du a terme al Berguedà, però la Direcció General ha programat per a enguany tot un conjunt d’intervencions a la comarca, que inclouen Guardiola de Berguedà, Capolat, la Nou de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.