De la trentena de veïns que van mudar-se a Gósol per la pandèmia, només hi queda una família: “El futur pinta negre”

La falta d'habitatge és un dels principals inconvenients perquè la gent s'hi pugui establir.

Pla general de Gósol. ACN

L’any 2021 Gósol va ser portada del New York Times com a exemple d’un poble petit que havia aconseguit sobreviure gràcies a la pandèmia. La població, després de la covid-19, va créixer un 10%. Tres anys després, la situació ha canviat radicalment. De la trentena de veïns que hi van anar a viure atrets per la vida rural, només queda una família. La resta ha marxat o bé perquè no s’han adaptat al poble o perquè simplement no tenen lloc on viure. La majoria d’habitatges de Gósol són de segona residència o d’ús turístic, i els preus estan sobredimensionats. Tot plegat fa que l’escola torni a estar en alerta. “El seu futur pinta negre i sense escola, els pobles moren”, lamenta l’alcalde, Rafael López.

La Gabriela Calvar va deixar la seva vida a Castelldefels després de la pandèmia i es va traslladar a Gósol amb la seva mare i els seus dos fills. Va agafar la botiga del poble, que justament tancava per jubilació de la seva mestressa. Tres anys després, ella i la seva família són els únics veïns que van venir per la covid i s’han acabat quedant. Calvar continua regentant la botiga i està tan arrelada al poble que, fins i tot, es va presentar a les eleccions municipals. Ara és la regidora d’Habitatge.

Una paradoxa perquè el seu futur al poble perilla, precisament, per la falta d’habitatge. Viu de lloguer i aviat haurà de renovar el contracte. “Crec que voldran fer un altre tipus de negoci i no em renovaran”, lamenta. De fet, ja paga 800 euros de lloguer. “I al poble no tenim res: no hi ha transport públic, no tenim metge, hi ha dues botigues i el dia de demà no sé què passarà. Acabarà sense botigues, sense res i serà un poble fantasma”, afegeix.  

La falta d’habitatge és, precisament, un dels principals obstacles perquè la gent es pugui quedar a Gósol. “El problema no és que no hi hagi gent que no vulgui viure a Gósol, el problema és que no tenen lloc on viure“, explica l’alcalde, Rafael López.

Gósol té més de 300 cases, però els veïns que hi viuen tot l’any no arriba al centenar. La resta és tot segona residència o pisos turístics. I l’Ajuntament, lamenta l’alcalde, té poc marge de maniobra.

Parc infantil a Gósol. ACN

L’escola, en alerta

Tot plegat fa que l’escola torni a perillar. Aquest any tenen 13 alumnes contant els de la llar d’infants. Una xifra molt inferior als anys de pandèmia, quan s’havia arribat als 25. “Des de llavors, cada any hem anat patint un degoteig fins arribar aquests números que són preocupants”, lamenta la seva directora, Carla Pautas.

“Escola petita, recursos petits”, afegeix Pautas, per a qui “és molt idíl·lic entrar en una aula i veure un mestre per sis infants, però també tenim les mateixes necessitats que d’altres escoles, i l’únic que es mira és el nombre d’alumnes que tenim. Això fa que hi hagi especialitats que nosaltres no tenim. Com, per exemple, no tenim mestre d’educació especial“, subratlla. A més, explica que hi ha infants que no tenen companys de la mateixa edat amb qui jugar i això comporta problemes a l’hora de socialitzar.

L’Àura i la Carolina són dues mares de la llar d’infants. Els seus petits encara tenen tota la vida escolar per davant i tenen por que es tanqui l’escola. Lamenten la falta de polítiques per part del Govern en llocs poc habitats. “Si es tanca l’escola, aquests pobles estan abocats a ser de segona residència i sense cap futur”, subratllen.

L’escola de Gósol té ara mateix 13 alumnes. ACN