L’any dels Pedregals: l’Ajuntament de Berga preveu invertir 2,3 milions per desencallar la urbanització

És la inversió més gran del pressupost d'aquest any, que s'aprova aquest dijous i que hauria de servir per desencallar unes obres encallades des de fa quinze anys.

2.362.000 euros. La represa de la urbanització dels Pedregals és la partida més gran que contempla el capítol d’inversions del pressupost 2024 de l’Ajuntament de Berga. Els diners han de servir per desencallar una urbanització que es va iniciar el febrer del 2009 i que, sobre el paper, havia d’acabar un any després, però que va quedar a mig fer per manca de finançament. Han passat quinze anys, des d’aleshores, però ara l’Ajuntament ho torna a prioritzar i —el més important— té tota la feina tècnica a punt per treure a concurs els treballs per rematar la feina.

“S’ha revisat la situació, s’han fet modificacions del projecte i estem en disposició de licitar les obres”, ha dit el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, en la roda de premsa prèvia a un ple de pressupostos que aquest dijous aprovarà les previsions econòmiques de l’Ajuntament per aquest 2024. El 2009 es van executar i certificar treballs per valor de gairebé 2,4 milions d’euros. Ara està previst pagar pràcticament la mateixa quantitat per acabar la feina que va quedar per fer.

Quan el pressupost nou entri en vigor i es poleixin els últims serrells sobre el finançament del projecte, el govern haurà de portar l’obra al ple perquè els càrrecs electes hi donin el vistiplau. No hauria de ser un inconvenient perquè diversos grups de l’Ajuntament han fet públic en diverses ocasions que hi estan d’acord. Després caldrà treure a concurs les obres i adjudicar-les. Els treballs s’allargaran uns 9 mesos, des del dia que les màquines comencin a treballar a la zona.

L’estat actual de la zona

El pont que ha quedat a mig fer, al capdamunt de la rasa del Canyet, és una de les imatges més exemplificadores de l’enquistament de la urbanització:

La urbanització s’havia de desenvolupar al voltant de la nova escola de La Llar. L’escola es va fer, però la urbanització va quedar penjada. I això ha fet que l’accés al centre també hagi quedat a mitges:

L’artèria principal de la nova urbanització està asfaltada, però farcida de forats i tapes que sobresurten, i amb vegetació creixent en voreres discontínues:

La majoria de vials que pengen de l’artèria principal estan pendents d’arranjar. S’acaba l’asfalt i comencen els camins i la vegetació descontrolada:

Al capdamunt del vial principal, hi ha un punt en què l’asfalt també s’acaba. Al fons s’hi veu el mur de contenció que es va posar al vial de Can Baster, anant cap a Queralt:

El perquè de l’aturada

En el seu moment, alguns dels 26 propietaris afectats per la urbanització dels Pedregals no van pagar les quotes que els pertocaven. Això ha fet que els que sí que van pagar no n’hagin vist mai els resultats, i no s’hi hagin pogut establir. L’Ajuntament ha cobrat els impagats i també haurà de posar la part dels diners que li correspon, atès que una part de la zona també és de titularitat municipal.

En la primera fase dels treballs —la que va quedar a mig fer—, hi van haver dues empreses executores. La primera va ser Emcofa, que va presentar suspensió de pagaments i que, abans, ja havia advertit que abandonava l’obra abans d’acabar-la perquè no cobrava el que pertocava. Després es va subrogar a Àrids Romà.

Al cap d’uns anys, el 2017, el ple de l’Ajuntament va aprovar liquidar el contracte amb l’empresa, atès que no tenia cap mena d’intenció de reprendre els treballs. El moviment era imprescindible per poder licitar el que quedava pendent i atorgar-ho a una altra empresa. Aquesta fase final, però, ha tardat uns set anys més a arribar. En aquest temps, l’Ajuntament ha modificat el projecte i ha resolt els embolics tècnics que s’associaven a la urbanització.