Editen les memòries de Francesc Farguell Vilardaga, una recopilació inèdita de textos i fotos de la vida a Berga fa 100 anys

Un besnebot de l'autor, Joan Escobet, ha recuperat el dietari que Farguell va escriure en vida. I un altre besnebot, Manel Escobet, ha recollit i recuperat les gairebé 200 fotografies que acompanyen els textos.

“Un llibre especial, d’un home inquiet, observador i amb un esperit positiu extraordinari”. Així ha definit Rosa Serra, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, l’obra Memòries. Francesc Farguell Vilardaga (Berga, 1903-Barcelona 1998). És el resultat d’una tasca ingent de dos dels besnebots del protagonista, els berguedans Joan i Manel Escobet. El primer ha rescatat el dietari que va escriure el tiet dels seus pares, Francesc Farguell, i el segon s’ha encarregat de recopilar i recuperar totes les fotos que il·lustren els textos de Farguell.

Serra va descobrir els textos que estava rescatant Joan Escobet a través de Facebook. El mateix Escobet va començar a compartir-ne alguns a través de publicacions des del seu compte personal que cada cop eren més seguides. Una de les seguidores era Rosa Serra, que va demanar-li si hi podia fer una ullada. I s’hi va enganxar.

I així va començar la història de l’edició d’un llibre que s’ha presentat com “molt més que unes memòries personals”. Ho ha dit la mateixa Rosa Serra: “És una obra que ens demostra, una vegada més, que la història la fem entre tots, i que va molt més enllà dels seus records i els de la seva família”. Els textos de Francesc Farguell, sumats a les contextualitzacions i les imatges que hi han aportat els seus besnebots, creen un mirall de la història de Berga de mig segle XX.

Francesc Farguell, l’any 1981. ARXIU LUIGI

Com es vivia a principis del segle passat?

El llibre es divideix en quatre parts i conserva l’estructura que inicialment va donar-li Francesc Farguell. Les dues primeres parts es dediquen a Berga, on Farguell va viure gairebé trenta anys. Així, la primera part està dedicada a la casa pairal familiar, ubicada al carrer Balmes, i aprofita per fer una radiografia de l’habitatge a la ciutat en aquella època. La segona part parla de la vida a Berga i s’obre per primera vegada a aspectes de fora de casa. El cronista explica que tenia cinc anys quan el rei Alfons XII va visitar Berga i com ho va viure, narra les dures condicions laborals de la classe treballadora amb jornades laborals de 16 hores de dilluns a dissabte sense vacances ni pagues extres, com es vivia en una casa de principis del segle XX a la capital berguedana (amb llits sense matalassos, només tenien unes màrfegues fetes de fulles de blat de moro), que la majoria de les cases no gaudien d’aigua corrent i les males condicions higièniques del moment. A partir del que hi explica es poden reconstruir les condicions de vida d’aquell temps a la ciutat.

La tercera part del llibre abraça els vint-i-quatre anys que Francesc Farguell Vilardaga va viure a Solsona, del 1932 al 1956. Aquí va exercir de mestre del 1932 al 1944 i era conegut com el mestre Farguell. I narra com va ser apartat de la seva feina a causa d’una denúncia. Posteriorment, d’ençà de la democràcia se li va reconèixer la seva feina com a professor. Un grup d’exalumnes van organitzar una trobada per retre-li homenatge que va tenir lloc el 27 d’octubre de 1985 a Solsona, quan tenia vuitanta-dos anys. Hi van assistir 135 deixebles.

La quarta part va del 1956 fins al 1998 període en el qual va viure a Barcelona on van regentar un supermercat. Farguell mai va perdre el contacte amb Berga ni amb la seva família.

Passeig de la Indústria. ARXIU LUIGI

Els canvis de Berga

Les imatges de la cronologia familiar permeten constatar els canvis que ha viscut el nucli urbà de Berga i els seus entorns al llarg de més de mig segle XX en indrets com el passeig de la Indústria, la plaça Viladomat, el Castell de Berga, el carrer Balmes, el cementiri, Queralt, la fàbrica tèxtil de cal Rosal o de festes com la Patum, les cavalcades de Reis o Sant Marc o de serveis com la creació del cos de Bombers, el 1920 i la seva primera plantilla o dels diferents seguicis funeraris que existien, entre d’altres.

Es tracta d’un llibre de 155 pàgines que conté 196 fotografies (60 de les quals són obra de Climent Escobet Farguell) i 98 documents. Amb aquest material s’amplia la informació original del dietari “amb la intenció de fer la lectura més entenedora i que són fruit de la meva recerca sobre la genealogia de la família Escobet” ha explicat en Joan Escobet. La seva feina s’ha perllongat al llarg dels darrers sis anys i ha comptat amb la implicació i el suport de la família.

Plaça Doctor Saló. ARXIU LUIGI

De fet, dos dels seus familiars més directes, els nets Ramon Viladrich i David Dijort, no s’han volgut perdre la presentació de l’obra als mitjans, aquest divendres. El Ramon ha assegurat que al seu avi li hauria fet “una il·lusió enorme” i, visiblement emocionat, ha celebrat que vegin la llum “unes memòries que ell va escriure únicament confiant que nosaltres poguéssim recordar el que ell va viure”. En la mateixa línia, el David ha afegit que són “unes memòries millorades” i ha destacat que la família, des dels més grans fins als més petits, estan “enganxats” a una lectura encaminada a ser un dels grans títols del Sant Jordi berguedà.

D’aquest llibre se n’ha fet una edició de 400 exemplars que sortiran a la venda per 35 euros. Es distribuiran a les llibreries del Berguedà i, després de Sant Jordi, a llibreries de Navàs, Manresa i Barcelona. També s’ha editat un punt de llibre. La presentació en públic, tindrà lloc, el dimarts, 16 d’abril a les 18 h, a la sala blava del Casal Cívic de Berga.