Firhàbitat evidencia el calvari de les empreses d’oficis per trobar joves: “Qui no treballa, és perquè no vol”

La primera jornada de la Fira de la Bioconstrucció i l'Eficiència Energètica s'ha encarat als joves amb la idea de mostrar que falten mans al sector i que és una gran oportunitat per trobar feina.

Trobar joves que es vulguin dedicar als oficis és cada vegada més complicat. És una de les principals conclusions que surten de la primera jornada de Firhàbitat 2024, a Avià. Moltes empreses fa anys que viuen autèntics calvaris cada vegada que han de buscar personal al mercat, i això no té una única explicació.

L’Institut Castellet, un dels centres que ha muntat estand a Avià aquest divendres, ofereix un Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Construcció. Josep Bonache, el cap de departament del cicle, apunta que fa anys que hi ha visions molt errònies sobre el sector: “Molts creuen que la feina de paleta és molt dura i és un fet que s’allunya bastant de la realitat. Això passa en molts oficis i fa que els interessos vagin cap a altres bandes, més relacionades amb les noves tecnologies, que és la moda del moment”.

Bonache destaca, això sí, que hi ha “moltíssimes empreses” que demanen a l’institut alumnes per fer pràctiques. La sortida laboral està més que garantida: “Els que volen quedar-se treballant de paletes, tots tenen feina”. El cas és que la majoria d’estudiants del cicle el fan per acabar fent el pas a un cicle superior més tècnic.

Falten operaris

Les empreses del món de la construcció ho pateixen. “Costa molt trobar gent formada”, explica Ramon Prat, de Clau21. “No sé si els mòduls estan prou ben encarats; el que sí que ens trobem és que de personal tècnic en trobes, però gent amb vocació d’ofici, no”.

El Gremi de la Bioconstrucció fa mesos que treballa per oferir possibilitats d’especialització en el sector. Però, segons Prat, el que acaba passant és que “als cursos, s’hi solen apuntar tècnics, arquitectes, aparelladors, però no s’hi apunten operaris, que són els que han d’acabar-ho fent”.

A la construcció, a més, s’hi suma un problema estructural. Abans llogar aprenents era molt més fàcil: “Ara no pots contractar ningú que no tingui 18 anys. Abans, als 14 ja veies gent a l’obra que, amb 20, podien ser perfectament oficials”.

Al llarg de la fira, els joves també van poder provar les eines dels oficis. M.C.

El descobriment de la fusta

La jornada enfocada als joves també va servir d’aparador al sector de la fusta. Hi ha més opcions formatives que a la construcció, però les empreses acaben xocant amb el mateix problema: a l’hora de buscar treballadors, suen sang.

A l’Institut Guillem Catà de Manresa, fa anys que ofereixen un Cicle Mitjà de Fusteria i Moble que, el curs passat, fins i tot va haver de deixar alumnes en llista d’espera. Els professors del centre expliquen que detecten un interès creixent per la fusta: “S’està redescobrint i comença a esvair missatges erronis del passat, com ara la por al foc o la poca durabilitat del material”.

El Guillem Catà també ofereix un Cicle Superior de Disseny i Moblament, que també va a més darrerament. Ara bé, no està al mateix nivell d’alumnes perquè al sector de la fusteria hi ha tanta demanda per part de les empreses que molts acaben el Cicle Mitjà i troben feina: “És important formar-se i intentem que tothom continuï amb Graus Superiors, però és normal que els interessi treballar i, si els surt l’oportunitat, l’agafin”.

“Ens truquen empreses setmanalment”, explica el professorat. I afegeix que “dels alumnes que surten dels nostres cicles, qui no treballa al sector, és perquè no vol”.

L’empresa berguedana Macusa està molt pendent del que passa al Guillem Catà. “Col·laborem des de fa anys, com no podia ser d’una altra manera, atès que és una empresa que aposta pel nostre sector”, explica Xavi Guitó. I afegeix que “hi ha un problema greu”: que “la formació professional no està prou ben valorada”. Guitó entén que “no es valora tant com anar a la universitat i caldria conscienciar la població en aquest sentit perquè, actualment, hi ha moltes més possibilitats de trobar feina fent determinats graus que no pas anant a la universitat“.

Des de Tallfusta, el gerent, Ignasi Caus, parla de “problema de la societat en global” i lamenta que “l’aprenentatge dels oficis cada cop desapareix més”. Això xoca amb un sector que cada cop necessita més mans i que va a més. És un calvari que, a vegades, s’ha d’acabar resolent amb tecnologia: “Hem d’acabar invertint en màquines en comptes de crear llocs de treball, perquè trobar gent pel taller cada cop és més complicat”.

Segons Caus, una de les accions que caldria fer, a escala de país, per començar-hi a posar remei és “potenciar molt més la formació dual, perquè funciona molt bé”. És a dir, posar encara més facilitats perquè l’alumnat que estudia pugui treballar a les empreses i tastar el sector i el tipus de feina que s’hi trobarà. En aquest sentit, Caus creu que “hi ha molt marge de treball perquè els cicles siguin molt més pràctics i adaptats a la realitat”.

Durant tot el divendres, alumnes de 3r i 4t d’arreu de la comarca van passar pels estands de Firhàbitat. M.C.

Els instal·ladors, una altra oportunitat: “Saben que trobaran feina”

L’Escola Diocesana de Navàs també va ser a la primera jornada de Firhàbitat. Tenen un Cicle Mitjà de Manteniment Electromecànic i un Superior d’Automatització i Robòtica Industrial. El coordinador del centre, Moisès Parcerisa, explica, a més, que en els últims anys s’han especialitzat en certificats de professionalitat del món de la Fabricació Mecànica i d’Electricitat. I ho han fet perquè els joves ho veuen cada cop més com una oportunitat de futur: “Saben que trobaran feina, que hi ha una sortida professional clara i que els salaris estan prou bé”.

El Gremi de la Bioconstrucció, un motor per al canvi

Un dels principals objectius de Firhàbitat era fer de punt de trobada per un sector, el de la bioconstrucció i l’eficiència energètica, que emergeix cada cop més. I en aquesta mateixa línia es va poder crear, fa uns mesos, el Gremi de la Bioconstrucció, que aglutina empreses i recull les seves inquietuds per pressionar l’administració perquè els aplani el camí.

La seva presidenta és la berguedana Rosa Prat, que també és la directora de Firhàbitat. “El Gremi ja pot fer aquesta feina de representativitat davant l’administració, per reclamar el que ens falta per poder seguir creixent”. Precisament, aquest divendres, en el marc de Firhàbitat, es va organitzar un cafè-fòrum per recollir les problemàtiques que es troben les empreses i per començar a tenir pistes del que cal reivindicar.

Això sí, hi havia un tema molt fàcil de detectar. Tant, que no va ser necessari esperar al cafè-fòrum, i que precisament per això durant tot el matí es va convidar aules de 3r i 4t d’ESO de la zona a la fira: “Ens costa trobar gent formada i cal apropar les formacions als joves”.

A banda, diu Prat, cal ajudar les empreses a aplicar normatives i fer xarxa amb empreses de fora del món de la bioconstrucció perquè s’animin a desenvolupar projectes relacionats amb el sector. Però això vindrà més endavant. Ara, un dels grans desllorigadors del sector és l’atracció de joves. I Firhàbitat, per primer cop, ha intentat enfilar el camí per resoldre-ho.

Inauguració de Firhàbitat 2024, aquest divendres, amb les autoritats. M.C.