La Maria ve de família de farmacèutics. La farmàcia que regenta té 150 anys d’història i ha anat passant de generació en generació. Això va fer que, en el seu moment, s’acabés decidint per estudiar Farmàcia i, així, agafar el relleu dels seus avantpassats. S’ocupa de la farmàcia des dels 24 anys… I en té 51. Primer, a la plaça de Sant Pere i, des de fa uns anys, al passeig de la Pau. En tot aquest temps, s’ha anat formant i ha acabat fent el seu propi camí dins el sector. El gran pas el va fer l’any 2017, quan va crear Algèmica, un projecte que millorava l’atenció que s’oferia a la seva farmàcia, però que, a la vegada, construïa un nou paraigües sota el qual podien penjar farmàcies d’arreu.
Algèmica aporta a totes aquestes farmàcies complements alimentaris per atendre els pacients amb noves eines: no són medicaments per tractar malalties, sinó productes que busquen l’origen de les patologies i ajuden a millorar la vida de les persones per evitar que una malaltia torni a aparèixer o es cronifiqui.
I, així, el que va començar fa 7 anys amb 7 complements diferents i 7 farmàcies catalanes, ara s’ha convertit en un club d’unes 200 farmàcies formades per aconsellar fins a trenta complements alimentaris diferents.
Quin és el secret per passar de 7 a 200 farmàcies?
Fer les coses bé. A tot Espanya hi ha unes 23.500 farmàcies. Vam començar a Catalunya i tot ha anat fluint de forma natural, per boca-orella. Nosaltres no tenim ni hem tingut mai comercials.
Han vingut les farmàcies a picar-vos la porta?
Sí. Les farmàcies volen coses que funcionin. Vam fer-ho molt bé des del primer dia, les primeres farmàcies van quedar molt contentes i la resta es van anar interessant.
I què és el que tant els agrada?
És un projecte molt innovador per a totes. Quan una farmàcia vol començar a treballar de manera integrativa, per buscar l’arrel de les patologies, no sap per on començar. Nosaltres els oferim tot un projecte, els obliguem a estudiar, a posar-se les piles i a recordar aspectes de carrera per entendre com funciona el cos. No els donem un producte perquè el venguin a la farmàcia i punt. No va d’això. Aquí l’important és que qui hi ha al taulell sàpiga quins productes pot oferir i, per lògica, acabi resolent problemes que el client li planteja.
I sent tan innovador, ningú no us l’ha intentat comprar?
Sí. Hem tingut ofertes de fons d’inversió, però les hem rebutjat.
Per què?
Perquè no ens interessa. Som petits a nivell econòmic i no volem créixer exponencialment ni ser més grans del que podem. És un projecte fet amb el cor i creiem en un creixement natural com el que hem tingut fins ara.
I farmàcies que volien entrar a Algèmica, n’heu rebutjat?
No volem farmàcies que no tinguin aquest perfil humanitari. Hi ha farmàcies que només van als diners, i és respectable. Algèmica vol farmàcies que es preocupin pel pacient i que no els faci res perdre estones amb ell.
I no hi ha més empreses que ho facin, a part de vosaltres?
Cada cop n’hi haurà més. És un mercat que va creixent.
I et preocupa?
No. Estem molt convençuts del projecte en comú que tenim amb totes les farmàcies d’Algèmica. Som una xarxa que treballa conjuntament. És com un formiguer i això fa que cada farmàcia se senti empoderada i que, entre totes, anem evolucionant i millorant el sector.
Hem rebut ofertes de fons d’inversió i les hem rebutjat. No ens interessa créixer exponencialment, sinó de forma natural, com fins ara.
Com ho feu això de treballar conjuntament?
Treballem directament amb les farmàcies a través de plataformes digitals i, un cop a l’any, ens trobem en una convenció i debatem i decidim les necessitats del grup.
Quanta gent treballa directament a Algèmica ara?
18 persones. La meitat són farmacèutiques que s’encarreguen de formar al grup de farmàcies i d’investigar els complements que es proposen en la convenció o reformulacions de fórmules que es queden obsoletes, ja que sempre els anem introduint variacions per estar posicionats en el punt més evolucionat del mercat. L’altra part de l’equip és l’engranatge empresarial, de gran importància en temes com finances, logística o màrqueting.
I imagino que la idea és anar creixent.
Sí. Volem fer una línia d’envasatge i, més endavant, desplegar també una línia de producció i fabricació perquè nosaltres mateixos puguem fer-nos el nostre producte sense externalitzar-ho. Ara mateix ho fem tot en laboratoris especialitzats, ho rebem a Berga i, des d’aquí, ho distribuïm.
Això vol dir crear molts més llocs de treball.
Sí, és clar. Però volem que tot sigui progressiu.
Volem desplegar una línia de producció i fabricació per poder fer-nos el nostre producte, i ho volem fer-ho a Berga
I teniu espai físic per créixer?
Sí. Quan vam començar, érem al carrer Barcelona de Berga. Ràpidament, vam necessitar més espai i vam tenir la sort de trobar la nau del polígon on som ara. Dic que va ser una gran sort perquè jo soc molt berguedana i sempre he pensat que no em vull moure de Berga. Vull que tot això passi aquí. I, a més, penso que Berga seria un lloc ideal per crear-hi un hub de salut.
Per què?
Perquè és un lloc on tot està per fer, en certa manera. Hi ha molta gent gran. Hi hauria d’haver gent més jove també, però, és clar, no hi ha prou feina per a tots. Però tenim un entorn fantàstic, molts espais on crear negocis i un marge molt gran perquè aquests negocis facin xarxa i s’interrelacionin pensant en la salut.
Com es fa això últim?
Mira, nosaltres ho veiem claríssim quan ens ve gent d’arreu d’Espanya a fer formacions aquí. Venen, s’han de quedar a dormir i queden parats amb la poca oferta d’allotjament que hi ha. Després volen anar a menjar a llocs on facin cuina saludable, i tampoc hi ha un ventall molt gran especialitzat en això.
Això que dius no sembla fàcil, o com a mínim, ràpid.
No. Cal estructura. I no la podem fer nosaltres sols, perquè som molt petits. Però estem convençuts que funcionaria. A nosaltres ens funciona. I molt bé.
