Martí Vilà i el FC Andorra han acordat allargar el contracte del jugador dues temporades més. El contracte del lateral esquerre de Berga va acabar el 30 de juny i fins ara el futur del jugador era una incògnita. Amb la renovació, però, es confirma que Vilà complirà la seva cinquena temporada a l’entitat andorrana i es compromet fins al juny del 2026.
En total, el lateral ha jugat 94 partits en quatre temporades amb l’Andorra i la majoria els ha disputat sortint en l’onze inicial. En declaracions als canals oficials del club, el berguedà ha assegurat «estar molt content de poder ser aquí, de pertànyer a aquest club que ja és com casa meva«. I ha deixat clar que afronta el repte amb «moltes ganes i ambició de poder tornar aquest club on es mereix».
Peça fonamental per portar l’Andorra al futbol professional
Hi va arribar l’estiu del 2020, amb l’equip a Segona Divisió B. Aquella temporada el conjunt andorrà va aconseguir l’ascens a Primera Federació —amb la remodelació de les categories del futbol espanyol— i va disputar, per primer cop, el play-off d’ascens a LaLiga 2. Van perdre el partit de semifinals contra la Reial Societat B, que acabaria pujant a la categoria de plata del futbol professional.
Per a l’arribada a LaLiga 2, els andorrans només van haver d’esperar un any. La temporada 2021/2022, ja a Primera Federació, l’Andorra va guanyar la lliga regular i va pujar directament a LaLiga 2 per primera vegada a la seva història. En el seu debut a Segona Divisió, el conjunt tricolor va acabar temporada en setena posició, al límit de la promoció d’ascens a Primera. Aquest any, però, als andorrans els ha costat molt més sumar punts i no han aconseguit sortir d’una zona de descens on van caure en la jornada 23.
Un any i mig de calvari per a Vilà
Per a Martí Vilà, no han estat temporades senzilles per culpa de les lesions. El lateral de Berga ha viscut un autèntic calvari des de finals del 2022, pocs mesos després de debutar a Segona Divisió. Fins aleshores, Vilà havia estat peça fonamental de l’equip que va ascendir i havia mantingut el rol de titular en la majoria dels partits que el conjunt tricolor havia disputat a Segona.
Però el 16 de desembre del 2022, es va trencar el lligament creuat del genoll en un partit contra el Tenerife. Això el va apartar dels terrenys de joc durant la segona meitat de la temporada i també l’inici de la següent campanya. Va reaparèixer a la jornada 7, contra l’Sporting, i va anar entrant a les alineacions progressivament. Però quan semblava més instal·lat de nou a l’onze, va topar amb una nova lesió, aquesta vegada als isquiotibials, a finals d’octubre, que el va tornar a deixar sense partits fins al desembre.
El calvari, però, no va acabar aquí. Ja recuperat, el 16 de desembre (un any després de la lesió a Tenerife), el lateral va ser titular en el partit contra l’Espanyol, al Principat, i es va tornar a lesionar: aquest cop el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra. El contratemps el va tenir de baixa fins a l’abril i, entremig, l’equip va patir un canvi d’entrenador: Eder Sarabia va marxar i va arribar Ferran Costa. Vilà va reaparèixer progressivament, després de dos partits sense jugar, va disputar minuts en els dos següents entrant des de la banqueta i ha acabat jugant de titular els tres últims compromisos dels tricolors a Segona.
Format a la Masia
Nascut a Berga el 1999, els inicis de Martí Vilà al futbol són al Berga i al Manresa. Amb 10 anys, el 2009, fitxa pel FC Barcelona i s’hi forma fins a juvenil, on guanya la Youth League, la Champions juvenil, la temporada 2017-2018. Aquell estiu, però, és alliberat del conjunt culer i fitxa pel Reus de Segona Divisió, tot i que inicialment juga al filial de Tercera. Debuta com a sènior amb el B el 26 d’agost i s’estrena amb el primer equip al cap d’un mes, a finals de setembre del 2018.
L’estiu següent fitxa per un altre filial, el del Deportivo de la Corunya, també a Tercera Divisió. I d’allà, se’n va a l’Andorra, on ha trobat estabilitat i, de nou, un equip que li ha permès tornar a trepitjar la categoria de plata del futbol espanyol. Ara el repte és precisament tornar a portar l’equip a la categoria que ha tastat durant les dues últimes temporades.
