Un pis per 20.500 euros a la ronda Moreta. “Quan ho vaig veure vaig pensar que s’havien deixat un 0”, explica Miquel Carregós. Però no. El preu era correcte, tot i que hi havia truc. El pis (com tants en mans de bancs, immobiliàries i fons voltor) estava okupat. Per això el venien a preu de saldo, sense possibilitat de visitar-lo ni veure’n l’estat.
“Era just el que buscava”, ha explicat Carregós. Amb 85 anys, vidu i dos fills a l’estranger, en Miquel estava més sol que la una. Per això, on hom hi hauria vist una pega, ell hi va veure una oportunitat. Va comprar l’immoble, trinco-trinco, en un sol pagament i en efectiu. Amb les escriptures a la mà, va tocar el timbre als okupes i els va explicar que el pis era seu i es pensava quedar a viure amb ells. Estava fart d’estar sol i els okupes necessitaven on viure. Dos ocells morts d’un tret.
Sis setmanes després, la família d’okupes marroquins ha abandonat l’immoble: “I és clar que és vidu! La seva dona devia morir d’avorriment! I els fills viuen a l’estranger per no aguantar-lo! Miri si és pesat, el fill de puta, que nosaltres marxem a viure a Ripoll”.
Carregós pensa interposar una demanda contra la immobiliària que li va vendre el pis: “Vaig comprar el pis amb okupes. Si se’n van, m’hauran de tornar els calés”.