Gósol no és un lloc qualsevol. Forma part del Berguedà, però és província de Lleida. Un ja es pot imaginar que la gent d’aquest poblet està acostumada a les vicissituds constants de viure en terra de ningú… Però hi ha una d’aquestes vicissituds que els assota amb una freqüència inusitada. Només cal posar el nom del poble al buscador de qualsevol web de premsa local per veure que hi ha un titular que es repeteix: “Gósol torna a perdre la cobertura”.
Els periodistes se’n queixen amargament. Marc Canturri, redactor d’aquesta revista, ens confessava: “És terrible. He esgotat tots els sinònims i eufemismes a l’hora de titular. La pròxima vegada hauré de posar ‘la mateixa merda de sempre a Gósol’”.
Però, si volen saber què passa a Gósol, els ho explico ras i curt. Abans, un incís: canviïn Gósol per qualsevol poble petit i l’equació és la mateixa. A les grans empreses, els preocupa tant el que passa a Gósol com va preocupar a Europa el que passava a Catalunya l’1 d’Octubre.
Els talls continuaran. Uns dies sense cobertura, parxe al canto i a tornar-hi, que no ha estat res. I tinguin clar que si els directius de Vomistar o Garrafon no pugen a cagar-se a la boca de l’alcalde cada cop que es queixa, és només perquè els queda lluny.