En queden només vint i minvant. Són les últimes ovelles de Castellar de n’Hug. No en tindran ni per cobrir les del ramat del concurs de gossos d’atura. Si ho pogués veure el mític pastor Jordi Muxach (mort el 2019) amb la seva millor gossa (“Coloma jau!! Jau Colomaaa!!!”), tindria un atac de malenconia. Ell no hi serà mai més i els encara vius veurem mutar la trobada de bèsties de llana cap a una relíquia dels temps passats com la Festa del Segar i el Batre d’Avià.
La cura de ramats d’ovelles pels prats, una activitat ancestral provinent de generacions remotes, va crear una atracció turística i de promoció del bonic poble de les terres altes i els clans. Ara en quedarà el complement i desapareixerà el subjecte: els anyells menjant herba sense aturador fins a modificar el paisatge no són sostenibles.
Els temps fluctuen cap a noves sortides, volgudes o forçades pel rendiment econòmic. Ara el negoci ramader deriva cap a vedelles i cavalls. Tot queda en mans d’uns reis absolutistes: preu, mercat, demanda i oferta. Els pastors d’anyells reivindiquen l’ofici i hi apareixen les pastores. Esperem que ningú ho vulgui resoldre a cop de subvenció. És car per a tots i no funciona. De tot el ramat corrent al davant del gos jo sempre vaig amb el marrà que es gira i li planta cara. Córrer el risc de ser mossegat és un al·licient.