El govern espanyol està disposat a «fer el que estigui en les seves mans» per ajudar el Grup Boix a pagar la nova fàbrica que està construint per a l’elaboració de panells de fusta contralaminada. La nova nau és la primera planta d’aquest tipus que s’alça a Catalunya. Aquest dimarts el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat les instal·lacions i s’hi ha desfet en elogis: «Ells ja han fet una aposta clara per al futur; i ara nosaltres també hem de fer una aposta decidida per ajudar-los».
L’empresa calcula que invertirà més de 35 milions d’euros per fer realitat una planta que estan convençuts que marcarà un abans i un després en el tractament de la fusta. I de fet, el mateix delegat ha afirmat avui des de Puig-reig que Grup Boix és «una de les cinc empreses més importants del sector a l’Estat». Amb la nova planta asseguren que crearan «una nova demanda de fusta serrada» i que en dispararan el valor afegit.
A la recerca de subvencions
Per fer-ho possible, però, l’empresa ha hagut de buscar molts diners per pagar la construcció. I el govern espanyol ha tingut un paper «fonamental» en aquest procés, posant a disposició de Grup Boix una part molt important d’aquests diners, a través de línies de crèdit. El cas és que són línies de crèdit i, per tant, l’empresa els haurà de retornar.
Per això, ara, l’empresa busca ajuts que serveixin per retornar aquests diners més ràpidament. I la visita del delegat ha servit per acostar posicions, per explicar-li sobre el terreny el projecte i per esgarrapar alguns compromisos per part de l’administració. Sobre això últim, Carlos Prieto ha assegurat que els tècnics del govern espanyol assessoraran l’empresa i l’ajudaran a trobar les línies de subvencions del govern que millor puguin encaixar amb la iniciativa de Grup Boix.
Prieto ha recalcat que els diners s’hauran d’aconseguir per concurrència competitiva (és a dir, en línies de subvencions on qualsevol empresa pot concórrer), però ha deixat clar que el del Grup Boix «és un projecte engrescador» i, sobretot, n’ha destacat la importància i la necessitat en una comarca que, ara com ara, no és capaç de tractar tota la fusta que genera.
