Cadascú sap si ha regalat algun llibre per Sant Jordi. Cadascú sabrà si el llibre rebut l’ha començat a llegir més enllà d’una inicial fullejada. Segons els llibreters, en clau berguedana, és molt probable que hagi estat algun d’aquesta trilogia de col·lecció: Berga desapareguda (Aleix Calle), Gironella desapareguda (Ramon Campos) o Puig-reig desaparegut (Rosa Serra). Són reculls de fotos antigues amb textos breus. Hi apareixen imatges costumistes, dures o tendres. Són dels temps del blanc i negre.
Sobretot a les més velles hi sorgeix la misèria, la deixadesa i la formalitat d’autoritats a parts desiguals. Els indrets són decrèpits o passats de moda però ben identificables als ulls d’avui.
Hi treuen el cap els ancestres de quasi tots fent la seva vida, vestits de les seves èpoques i amb els seus rostres (la majoria) sorprenentment més foscos respecte dels nostres. Només ells en saben el motiu: pel sol d’anar al tros o per poc sabó.
Quasi tots són morts. La majoria ens ofereixen un somriure. Potser ho feien per la petició habitual dels retratistes o potser per ser feliç tampoc fan falta tants estris ni contemporaneïtat hedonista.
I com sempre, els més circumspectes són una Infanta d’Espanya, uns militars intemporals i altres uniformats afectats de restrenyiment.