El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el moviment ciutadà Pla de Clarà Viu han presentat una desena d’al·legacions per aturar el projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. Aquest dimecres al matí representants de les dues bandes han presentat, conjuntament, els motius pels quals demanen que es desestimi el projecte.
Héctor Aranda, president del Grup de Defensa, i Martina Marcet, membre de Pla de Clarà Viu, han estat els portaveus dels opositors. Tots dos han coincidit a l’hora de recriminar a l’administració pública inacció: «No volen embrutar-se les mans». I també han exigit als ajuntaments de la Nou i Vilada —els dos municipis que s’han prestat a fer una consulta popular— que el resultat que en surti sigui vinculant.
Aquests són els 10 arguments que els opositors han presentat a través d’al·legacions, aprofitant el període d’exposició pública del projecte:
1. Risc tectònic
És un dels punts que més empipa els opositors. Els redactors del projecte han detectat diferents problemàtiques geològiques associades al projecte al Pla de Clarà, però no apunten com les resoldran i ho fien tot a «futures campanyes geològiques» sense definir quines seran.
També admeten en un fragment de la documentació pública que el Pla de Clarà és «l’opció menys dolenta» per fer-hi la central hidroelèctrica reversible. «Si és la menys dolenta, és dolenta. I si és dolenta, no l’hem de fer«, ha clamat Aranda.
2. Deficiències greus en la planificació
El Grup de Defensa i Pla de Clarà Viu també troben a faltar que hi hagi una avaluació específica i alternatives logístiques al moviment de terres, accessos i impacte sobre torrenteres. Consideren que hi ha «un risc elevadíssim d’erosió» i que no s’ha previst prou el que pot passar quan hi hagi episodis de pluges i l’impacte que això pot tenir en camins i carreteres de la zona.
3. L’impacte de l’evacuació elèctrica fins a Olvan
Consideren «una barbaritat sense sentit» que l’energia que generarà la central de la Baells s’evacuï fins a Olvan. Apunten que caldrà traçar la línia elèctrica fins a Olvan i que això farà que travessi i destrueixi zones d’alt interès natural. Ho troben «inadmissible i innegociable».
També sobre aquest punt, auguren que l’impacte mediambiental del projecte serà «molt més gran» del que pronostiquen els promotors ara. I posen com a exemple que, per fer possible la subestació d’Olvan, no només caldrà evacuar l’energia des del Pla de Clarà, sinó que caldrà reforçar la línia des de Vic.
4. Impacte sobre el cabal del Llobregat
Els preocupa també que no hi hagi aigua per a tots els usos, si també cal abastir la central. En aquest sentit, assenyalen que les capçaleres arrosseguen un dèficit hídric i no poden garantir el nivell d’aigua suficient per fer funcionar tot el sistema. I temen que episodis llargs de sequera puguin deixar la central sense funcionar durant molt de temps i que acabin propiciant «un nou cadàver» al Berguedà.
5. Presència d’Aufranys
També els preocupa l’impacte que la central pot tenir en la fauna de la zona. Recorden que, des del 2018, està documentada la presència d’Aufranys al Pla de Clarà. Són aus de la família dels rapinyaires i una espècie catalogada com a protegida.
La legislació deixa molt clar que cal protegir els hàbitats i les zones de cria d’aquests animals, i assenyalen que la construcció de la bassa al Pla de Clara suposaria una transformació profunda de l’hàbitat d’aquestes aus.
6. Impacte sobre la connectivitat d’espais protegits
El Pla de Clarà està situat enmig de zones protegides (PEIN), fet que el converteix en un corredor d’espècies i un connector ecològic primordial. Els opositors consideren que les mesures de protecció que afecten a les zones protegides també s’haurien de tenir en compte en espais limítrofs com el Pla de Clarà, perquè això garantirà la protecció de la fauna.
7. Incompatibilitat amb el planejament urbanístic de la Nou i Cercs
Els redactors del projecte de la central admeten que, ara com ara, és incompatible amb el planejament urbanístic en vigor. Ara bé, es guarden un as a la màniga per canviar l’escenari: que l’administració els catalogui com a Projecte d’Interès Públic.
Si això passa, podran esquivar l’ordenament municipal vigent, així com la limitació d’emissió de gasos i d’impacte ambiental. «Ens estan dient que passaran per sobre de tot i de tothom, si els consideren Projecte d’Interès Públic», lamenten els opositors.
8. Excés d’impactes ambientals
També apunten que l’Alt Berguedà estarà ple d’obres d’envergadura en els pròxims anys i això afectarà la vida de les persones que hi viuen. Parlen d’un «cúmul d’obres» perquè, a banda del que es faci a la central de la Baells, també està previst que hi hagi les obres d’ampliació de la C-16. «És una pressió insuportable per la mobilitat», critiquen.
9. Vulneració de processos de participació ciutadana
Les veus opositores denuncien que tota la tramitació del projecte s’ha fet d’esquenes a la població, malgrat que en les últimes setmanes els promotors s’han vingut a explicar per primera vegada al territori. Consideren que els passos s’han seguit de manera desordenada i que, primer, calia preguntar als veïns si volien aquest projecte a tocar de casa, enlloc de venir amb la informació sota el braç.
En aquest sentit, defensen que la tramitació ha de quedar aturada fins a la celebració de les consultes de la Nou i Vilada. I exigeixen que, si hi guanya el no, es retiri el projecte.
10. Mancances documentals greus
I, finalment, recriminen que la documentació que fins ara han aportat els promotors té moltes llacunes. Els preocupa especialment que hi hagi «mancances greus» en els apartats que parlen dels estudis geològics i d’impacte ambiental. I critiquen que el projecte no s’ha escrit amb el rigor que mereix perquè els promotors confien que els declararan Projecte d’Interès Públic i podran esquivar molts d’aquests aspectes.
Faran campanya pel no a les consultes i recolliran signatures
Més enllà de les al·legacions, el Grup de Defensa i Pla de Clarà Viu han anunciat que faran campanya pel no a Vilada i Cercs, els municipis on es convoquen consultes. A Cercs, tot i que no s’ha convocat, preveuen intervenir-hi també per fer arribar als veïns els motius pels quals, a parer seu, s’haurien d’oposar al projecte.
A banda, preveuen recollir signatures a tot el Berguedà i també a tots els municipis de la llera del Llobregat fins a la desembocadura. «És un projecte que ens afecta a tots», assenyalen. De fet, ja hi ha hagut contactes amb l’entitat Ecologistes en Acció, que també es personarà en contra de la iniciativa.
En paral·lel, faran mobilitzacions, portaran mocions als ajuntaments i al Consell Comarcal per forçar posicionaments i també preveuen portar el cas al Parlament i al Congrés dels Diputats.
També volen estructurar un front judicial per presentar recursos d’alçada i portar el cas al contenciós administratiu. De moment, aquesta part l’estan estudiant perquè són conscients que requereix de molts recursos.
