Per primera vegada, els promotors de la central hidroelèctrica reversible de la Baells s’han personat a Berga per explicar els detalls de l’avantprojecte. Ho han fet aquest dimarts, a la sala de conferències de l’Hotel Berga Park, quan falten pocs dies perquè l’avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental surtin a exposició pública.
Abans, però, la companyia austríaca Verbund i E-Storagy (spin-off de Capital Energy) —les dues empreses que hi ha darrere la iniciativa— han volgut explicar-se davant els mitjans de comunicació. Aquest dimarts, a banda de la trobada amb els mitjans, hi ha hagut una exposició de les bases del projecte a autoritats i teixit social de la comarca.
A la tarda, els promotors es desplacen a la Nou de Berguedà, on durant tres hores explicaran els detalls de la iniciativa als veïns, a través d’una presentació amb plafons i també amb la presència de representants de les empreses promotores. Demà, dimecres, la presentació es farà a Cercs; i dijous, a Vilada. A banda, les empreses preveuen fer trobades sectorials en els pròxims mesos i mantenen el contacte amb l’Ajuntament d’Olvan pel que fa a la subestació elèctrica de Rocarodona, que donaria energia al polígon i n’agafaria de la central.
1. Una inversió de 400 milions d’euros
Les empreses promotores calculen que invertiran uns 400 milions d’euros per fer tota la infraestructura. Dins d’aquesta bossa de diners, també s’hi inclouen els 12 milions que estimen que hauran de pagar als ajuntaments per fer les obres i també els 400.000 euros que es destinaran anualment a inversions en projectes d’interès local que s’acordin amb els ajuntaments.
Amb aquesta inversió, calculen que es generaran 500 llocs de treball directes i 1.200 indirectes durant les obres. I apunten que intentaran que els diners es quedin a la comarca. Un cop la central estigui en funcionament, estimen que hi haurà uns 30 llocs de treball estables per al manteniment de la infraestructura, que hauria de funcionar les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.
Els promotors també recalquen que el període d’amortització d’una inversió tan gran és lent. Per això és clau el vistiplau recent de la Generalitat a l’Agència Catalana de l’Aigua per ampliar la concessió d’aigua per a futures centrals hidroelèctriques reversibles fins a un màxim de 75 anys. Fins ara, l’ACA només podia atorgar concessions de 25 anys; ara en podrà donar fins a 50, que es podran allargar excepcionalment fins als 75.
2. La central no funcionarà quan el pantà estigui per sota del 23%
La bassa superior de la Nou tindrà capacitat per emmagatzemar 6 hm³ d’aigua. Ara bé, només podrà agafar-ne quan el pantà estigui per sobre del 23%. Si baixa d’aquest topall, serà físicament impossible que ho faci perquè els punts de captació estaran per sobre de la cota de l’aigua.
Els promotors, això sí, tenen calculat que, des que es recullen dades, el pantà ha estat per sobre d’aquest nivell un 97% del temps. Això els fa confiar que la central, un cop entri en funcionament, podria treballar gairebé sempre.
3. La central generarà energia elèctrica de nit, quan n’hi ha menys
La central consumirà energia de dia i en generarà de nit. De fet, en consumirà més que no pas la que generarà (un 30%, aproximadament), però darrere hi ha matisos. L’energia només es consumirà de dia, servirà per turbinar l’aigua cap a la bassa de la Nou i s’agafarà en un moment en què hi ha sobreproducció d’energia verda. És a dir, en un moment en què es produeix més energia de la que es consumeix.
Això últim és lògic tenint en compte que l’energia solar i l’eòlica tenen una producció intermitent: el sol no sempre brilla i el vent no sempre bufa amb la mateixa força. Per això, els promotors defensen la central de la Baells com «un complement perfecte per estabilitzar la xarxa elèctrica», ja que podrà subministrar-la a la xarxa en les hores de menor generació.
4. Una necessitat de país
El pla estratègic d’energia de Catalunya (PROENCAT) fins al 2050 fixa que cal multiplicar la capacitat per emmagatzemar energia hidràulica de manera substancial en els pròxims anys.
Ara com ara, només s’emmagatzemen uns 534 megawatts amb les centrals d’Estanygento i Tavascan, als dos Pallars. I el PROENCAT diu que caldrà instal·lar uns 1.500 megawatts de potència nova abans del 2030 i més de 2.500 fins al 2050.
Els promotors de la central de la Baells defensen que, amb la seva potència, es podrà cobrir pràcticament un terç d’aquesta nova necessitat al país.
5. El calendari: Horitzó 2033
Ara l’avantprojecte de la central de la Baells és a punt de sortir a exposició pública, com l’estudi d’impacte ambiental. Les empreses calculen que els esperen uns tres anys de burocràcia en què han de resoldre temes com la concessió d’aigua que els ha de donar l’ACA, el vistiplau de l’impacte ambiental, cap on s’acabarà evacuant l’electricitat generada i l’atorgament dels permisos d’obra.
Això situa l’inici de les obres el 2028. Verbund i E-Storagy estimen que, després hi haurà uns tres anys d’obra civil i dos més, d’instal·lació d’equips. Tot plegat, amb la idea que la central comenci a operar el 2033.
6. El paper del polígon d’Olvan
L’avantprojecte que sortirà a exposició pública contemplarà, d’entrada, que l’electricitat que generarà la central de la Baells s’evacuarà a la subestació que ja existeix a Cercs. Ara bé, els promotors han reafirmat aquest dimarts que veuen amb bons ulls modificar els plans i evacuar a la futura subestació d’Olvan, imprescindible per al desenvolupament del polígon de Rocarodona.
Des del polígon d’Olvan, veuen el projecte de la central de la Baells com un possible accelerador de la subestació, si bé matisen que la subestació és necessària per al desenvolupament del complex industrial, hi hagi central a la Baells o no. Per la seva banda, els promotors de la Baells s’avenen a aliar-s’hi i a fer pressió perquè les dues iniciatives puguin casar sense pals burocràtics a les rodes.
7. El sí dels ajuntaments, encara amb interrogants
Els promotors han assegurat que, d’entrada, les negociacions amb els ajuntaments afectats «van per bon camí». Verbund i E-Storagy defensen que estan seguint tots els passos burocràtics per fer realitat el projecte, però que volen fer-ho «de manera totalment transparent amb el territori» i posen èmfasi en «els esforços que s’estan fent» per convèncer la zona.
En paral·lel, l’Energètica —l’empresa pública d’energia verda— continua estudiant si dona el sí definitiu al projecte i s’incorpora en l’accionariat. La principal condició que van posar va ser que els ajuntaments de la Nou, Cercs i Vilada s’hi posessin de cara. I, de moment, segons els promotors, l’escenari no és dolent: «Anem bé».
8. L’arquitecte Carles Farràs, portaveu dels promotors
La presentació d’aquest dimarts ha estat la primera posada en escena de l’arquitecte berguedà Carles Farràs com a portaveu de les empreses promotores. Farràs ha estat qui ha portat la veu cantant en tot moment.
Més enllà d’aquesta nova feina, Farràs fa gairebé tres dècades que treballa com a cap de producció de la Junta Constructora de la Sagrada Família de Barcelona.
