Dorsals locals

Anna Emília Puig

Fa poques setmanes, entre corriols i senders del Parc Natural del Cadí-Moixeró, es va disputar una nova edició de la Salomon Ultra Prineu. La cursa, amb inici i final a Bagà, va néixer el 2009 com l’Ultra Cavalls del Vent, inspirada en la travessa que uneix els 8 refugis del parc i, a base dels anys, ha esdevingut un referent mundial que aplega més de 4.000 corredors i corredores de més de 50 països d’arreu del món. Però, el què aparentment podria ser un gran monstre que escopís la gent del territori, ha fet justament el contrari. L’Ultra Pirineu abraça la terra i la seva gent, ho fa en forma de centenars de voluntaris i voluntàries de la zona, però també ho fa traient el màxim de potencial i rendiment dels atletes de casa i, per tant, col·locant animació, suport i disbauxa a cada racó del recorregut.

El Berguedà és ple de corredors i corredores que es compren les vambes i es paguen els dorsals, que entrenen entre jornal i jornal i fan mans i mànigues per compatibilitzar feina, família i entrenament. No diré noms i cognoms ni resultats, però tu que corres a les curses de casa, tu que quan et poses un dorsal pateixes i gaudeixes, gràcies per reivindicar el Berguedà a cada passa!